Anar al contingut

Garðaríki

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa que mostra els assentaments eslaus baix el control dels varegos (en roig) i la localisació de les tribus eslaves (en grisa), a mitan del IX. El contorn blau indica l'extensió de l'influència jázara.

Garðaríki o Garðaveldi és un terme del nòrdic antic utilisat en l'Edat Mija per als estats del Jaganato de Rus i de la Rus de Kiev. La forma abreviada Garðar també es referix al mateix país, de la mateixa manera que el terme general de "Oriente", Austr, en les seues vàries derivació: Austrvegr («camí de l'est»), Austrlönd («terres de l'Est») i Austrríki («regne de l'Est»). Un tercer conjunt de noms va consistir en Svíþjóð hin mikla[1] («Gran Suècia») i Svíþjóð hin kalda,[1][2] («Suècia frigga»), que provablement es referia a un orige escandinau de l'est de molts dels colon nòrdics en la regió.

El significat de la paraula Garðaríki sol interpretar-se com "el regne de les ciutats", o "el regne dels pobles",[3] que provablement es referix a una cadena de fortalees nòrdiques a lo llarc del riu Vóljov, a partir de Lyubsha i llac Ládoga. Gardar conté la mateixa raïl que com l'eslau gord (ciutat) i jardí del anglés. Garðr es referix a una paret o a una fortificació, pero va acabar adquirint el significat de tot lo que comprenien. l'etimologia germànica de l'últim element (ríki), coincidix en la de la paraula Reich.

Com els varegos es referien principalment a les terres del nort de Rússia, els seus sagues varen considerar la ciutat d'Holmgard (Holmgarðr, Nóvgorod la Gran), com la capital de Gardariki. Atres ciutats locals mencionades en les sagues són Aldeigjuborg (Stáraya Ládoga), Kœnugarðr (Kiev), Pallteskja (Pólatsk), Smaleskja (Smolensk), Súrsdalar (Súzdal), Móramar (Múrom), i Ráðstofa (Rostov).

Reis llegendaris de Garðaríki

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]