Veche
.jpg){kind=link}
Veche (en rus: вече), , va ser una assamblea popular dels pobles eslaus de l'época medieval, a sovint comparat en els parlaments. El veche també pot ser comparada en l'ekklesía d'Atenes i unes atres polis de l'antiga Grècia.
La paraula "veche/wiec" deriva de la raïl proto-eslava vēt-, el significat de la qual és "consell" o "parlar". La derivació semàntica que dona el significat a la paraula és paralela a la de la paraula "parlament".
Es creu que el veche dels eslaus orientals es va originar en les assamblees tribals d'Europa de l'Est, és dir, abans de la Rus' de Kiev. No està clar si va tindre un desenroll totalment eslau o si es va basar en el model de la Thing varega.
Les primeres mencions a la veche en crònicas d'Europa Oriental apareixen en 997 en Bélgorod Kíevski, en 1016 en la República de Nóvgorod i en 1068 en Kiev. Les assamblees discutien qüestions de guerra i de pau, adoptaven lleis i instaven i expulsaven líders. En Kiev, el veche es convocava front a la catedral de Santa Sofia de Kiev.
En Ucrània les viche de les ciutats eren simplement reunions dels membres de la comunitat per a informar a tots events importants (vich-na-vich, ull a ull), i aplegar a una planificació colectiva per al futur propenc.
Repúbliques de Nóvgorod i Pskov
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Veche de la República de Nóvgorod.
El veche era la més alta autoritat judicial i poder llegislatiu en la República de Nóvgorod fins a 1478, quan la ciutat va ser conquistada pel Gran Príncip Iván III (1462-1505). El seu "germà menor", Pskov, va continuar en les veches fins a 1510, quan la ciutat va ser presa pel Gran Príncip Basilio III (1505-1533).
La erudición tradicional argumenta que una série de reformes en 1410 varen transformar el veche en alguna cosa similar a les assamblees públiques de Venècia; es va convertir en la Cámara o cambra baixa del parlament. Un superior concilie de Senyors (sovet gospod) semblat a un Senat també va ser creat, en l'incorporació de títuls als antics magistrats (posádniki i týsiatski). Algunes fonts indiquen que estos membres del veche es varen convertir en magistrats de temps complet, i que els diputats del parlament ara eren cridats véchniki. Alguns dels acadèmics actuals posen a esta interpretació en dubte.
És possible que l'assamblea de Nóvgorod fora convocada per algú que tocava una campana, encara que en el procediment comú açò podria haver segut més complex. Tota la població de la ciutat - boyardos, comerciants i ciutadans comuns - es reunia llavors en la cort de Yaroslav, o enfront de la Catedral de Santa Sofia de Nóvgorod (esta última cridada Vladýchnoe veche - "el veche de l'Arquebisbe" - sent que l'assamblea es convocava enfronte a la catedral). La campana de les veches era un símbol de la sobirania i llibertat de la República, i per este motiu Iván III va dur la campana del veche a Moscou quan va prendre el control de Nóvgorod, per a demostrar que l'antiga sobirania de la ciutat havia segut anulada.
Assamblees separades podien celebrar-se en els municipis (kontsý) o "finals" de Nóvgorod. El veche de la República de Pskov es reunia en la cort de la Catedral de la Trinitat de Pskov.
Referències
[editar | editar còdic]- Michael C. Paul, "The Iaroslavichi and the Novgorodian Veche: A Case Study on Princely Relations with the Veche," Russian History (2004). (en anglés)
Vore també
[editar | editar còdic]- Thing (assamblea popular escandinava)
- Sejm (parlament polac)
- Rada (parlament d'Ucrània)
- Duma i Zemski Sobor (parlaments russos)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Veche» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.