Ekklesía

Archiu:Demosthenes before the Athenian Council by Louis Loeb (1898).jpg

Demóstenes davant l'ekklesía en l'any 346 a. C. Ilustració de 1898, obra de Louis Loeb.

La ekklesía o ecclesía (del grec antic «ἐκκλησία») era la principal assamblea de la democràcia ateniense en la Grècia clàssica. Va ser instaurada per Solón en el 594 a. C. i tenia un caràcter popular, oberta a tots els ciutadans varons en 2 anys de servici militar, de pare i mare atenienses, inclús als tetes.

S'utilisava per a designar als magistrats, que s'elegien per mig d'un sorteig en el que participaven tots els atenienses que formaren part de l'assamblea. D'esta forma també elegien de forma indirecta als components del Areópago, ya que estos eren nomenats pels magistrats electes per l'ekklesía.

Entre atres coses, l'assamblea tenia l'última paraula referent a la llegislació ateniense, les declaracions de guerra, la firma de la pau, l'estratègia militar, l'elecció del strategos i atres oficials. Posseïa també la facultat de cridar als magistrats a rendir contes davant ella al final de l'any del seu mandat.

En el V els seus membres ascendien a 43 000 persones. No obstant, solament aquells en riquea suficient com per a poder passar molt temps llunt de casa podien haver participat de forma habitual, fins que les reformes de Pericles en els anys 451 i 452 a. C., que suponien un pagament per eixercitar tasques públiques, varen permetre l'accés de tot ciutadà, independentment del seu nivell econòmic.

Al principi es reunien una volta al més, pero més vesprada varen aplegar a reunir-se tres o quatre voltes mensuals. l'agenda per a l'ekklesía l'establia la Boulé, el consell dels cinccents (no confondre la Boulé en l'assamblea popular) i les votacions es feyen a mà alçada.

Bibliografia

Abad i Ninet, Antoni (2007). Teoria iusfilosòfica de Jürgen Habermas (tesis doctoral) (en català), Barcelona: Universitat de Barcelona (Facultat de Filosofia), p. 303.