Poble bielorús
El poble bielorús (en bielorús: беларусы, biełarusy; en rus: белорусы) és un grup ètnic eslau oriental que poblen la major part de la República de Bielorússia i formen minories en la veïna Polònia (especialment l'antiga província de Bialystok), Rússia, Lituània i Ucrània. Sifres notables han emigrat cap a Amèrica del Nort (Estats Units i Canadà) i a Amèrica del Sur (Brasil i Argentina) a principis de el XX. Des de la caiguda de l'Unió Soviètica, varis centenars de mills han emigrat cap a l'Unió Europea, Estats Units, Canadà, Austràlia i Rússia. Presentats al món com un nou estat en els primers anys dels noranta, la República de Bielorússia va dur en si la noció d'una ètnia bielorusa reemergente, traçada en les llínees del idioma bielorús. Hi ha més de 8 millons de persones associades hui en l'ètnia d'este país.
Idioma
[editar | editar còdic]La llengua nativa del territori de Bielorússia és sense dubte el bielorús, no obstant la majoria dels bielorusos parlen rus i a sovint ho usen com el seu idioma quotidià (sobretot en Minsk i atres grans ciutats).
Orige del nom
[editar | editar còdic]El prefix bielo- significa "blanc", per lo que esta gent era anomenada a voltes "russos blancs", encara que no deuen ser confosos en el grup polític al que s'oponien els bolcheviques durant la guerra civil russa. Este nom va tindre vigència en Occident durant un cert periodo històric, junt en les denominacions de rutenos blancs, ruteni blancs i formes similars. Els orígens del terme bielorusos es remonten al poble de Rus.
Orige del poble bielorús
[editar | editar còdic]El poble bielorús troba la seua cultura distinta a la del Gran Ducado de Lituània, Samogitia i a la del Principat de Pólatsk. La majoria dels bielorusos són descendents de les tribus eslaves orientals dels krivichí, dregovichí i radímichi. Els primers eslaus orientals es varen mesclar també en els baltos locals, especialment en l'oest i noroest de la Bielorússia actual. En l'Edat Mija, els bielorusos eren coneguts en la seua majoria baixe el nom de Litvins (lituans), el qual es referix a l'estat del Gran Ducado de Lituània (Litvá, Vialíkaja Litvá) de la qual les terres rutenias blanques eren part des de el XII i l'idioma ruteno era una llengua oficial. Sobre les bases del domini de la llengua rutena (la qual va evolucionar més vesprada en l'idioma bielorús modern) alguns bielorusos consideren que el Gran Ducado de Lituània va ser el seu primer estat nacional durant la seua existència.
Actualitat
[editar | editar còdic]Despuix de la Primera Guerra Mundial, els bielorusos varen tindre la seua pròpia calitat d'estat, en graus variats d'independència, durant curts periodos de temps: República Nacional Bielorusa baixe l'ocupació alemana, i com la RSS Bielorusa des de 1919, inclosa dins de l'Unió Soviètica en 1922. Bielorússia va conseguir l'independència total en la dissolució de l'Unió Soviètica en 1991.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo bielorruso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.