Anar al contingut

Meria (poble)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Emplaçament d'un antic santuari meria en el llac Nero.
Emplaçament aproximat d'estes tribus.

El poble meria (en ruso: меря; també Merä) era un antic poble finoúgrio que va viure en el centre de Rússia occidental, en els actuals óblast de Yaroslavl, óblast de Kostromá, óblast de Ivánovo i óblast de Vladímir. Varen ser una antiga i important cultura a la que s'han atribuït numerosos jaciments arqueològics.

Varen ser mencionats breument en el VI per Jordanes (com Merenios) i descrits en més detall posteriorment per la Crónica de Néstor. Els arqueòlecs soviètics varen creure que la capital dels meria era Sárskoye Gorodische, a la vora del llac Nero, al sur de Rostov. Es creu que varen ser assimilats pacíficament pels eslaus al voltant de l'any 1000[1] La ciutat de Yaroslavl es creu que va ser fundada per Yaroslav I el Sabio en l'emplaçament d'un santuari meria a on es custodiava un orso sagrat.

l'idioma meria era una llengua ugrofinesa, emparentada en els llenguages parlats per atres tribus de l'àrea, com els mari, els muromá, els mordvinos, els meshchiora i els vepsios, encara que la seua posició exacta entre el grup de llengües és objecte de debat. Una de les teories més esteses afirma que els meria eren una branca occidental dels mari, en lloc d'una tribu separada. Els seus noms són bàsicament idèntics (Meria és una transcripció russa del autodenominador dels mari, Мäрӹ (Märӛ)).[2]

La Roca Blava prop del llac Pleshchéyevo era un lloc d'adoració meria.

Només fa un sigle, en les regions més remotes del óblast de Yaroslavl es podien trobar diversos grups ètnics de reduïdes dimensions que diferien dels eslaus i que, per tant, podien ser descendents dels meria. Estos grups incloïen als katskar (que vivien a lo llarc del riu Katka prop de Myshkin i Nekouz) i els sitskar (que vivien a lo llarc del riu Sit). Les grutas i pedres que varen ser adorades un dia pels meria, han permaneixcut en la tradició local durant molt més temps que atres llocs sagrats de l'oest de la moderna Rússia occidental.

Merias en l'actualitat

[editar | editar còdic]

Alguns dels habitants de varis districtes del óblast de Kostromá, del óblast de Yaroslavl i atres russos es presenten a sí mateixos com merias, encara que en els últims censos eren registrats com a russos. Els merias moderns tenen el seu propi sitie web,[3][4] que mostren la seua bandera, escut i himne nacional, participant en debats sobre el tema en rets ugrofinesas.

En 2010, es va rodar la película Osvianki,[5] dedicada a la vida dels merias moderns.

Vore també

[editar | editar còdic]
  • Muromá - els veïns orientals dels meria
  • Golyad - els veïns occidentals dels merias

Referències

[editar | editar còdic]
  • Alekséi Uvárov, "Étude sur els peuples primitifs de la Russie. Els mériens" (1875).
  1. Janse, Mark (2000). Language Death and Language Maintenance, John Benjamins Publishing Company, p. A108. ISBN 9789027247520.
  2. Petrov A., KUGARNYA, Marij kalykyn ertymgornyzho, #12 (850), 24 de març de 2006.
  3. https://web.archive.org/web/20170916011112/http://merja.org/ "merja.org"
  4. http://www.merjamaa.ucoz.ru "Merjamaa - Meryan Mastor"
  5. http://themoscownews.com/arts/20100907/188029978.html?referfrommn [1] archivat en Wayback Machine. «Silent Souls» (film)

en:Volga Finns#Merya


Referències

[editar | editar còdic]