Sarskoye Gorodishche

Archiu:Roerich gorod.jpg

Sarskoye Gorodishche

Sárskoye Gorodische o Fort Sarski —en rus: Сáрское городище ‘ciutadella en el Sara’— va ser un assentament fortificado medieval en l'óblast de Yaroslavl, Rússia. Estava situat a la vora del riu Sara, a poca distància del llac Nero i al sur de la moderna ciutat de Rostov, de la que sembla haver segut predecessora.

Exploració

El lloc va atraure per primera volta l'atenció dels arqueòlecs russos a mitan de el XIX, a causa de les seues imponents dimensions, que no tenen igual en la regió. Les excavacions iniciades pel comte Alekséi Uvárov, fill de Serguéi Uvárov, en 1854 varen revelar una série de soberps artefactes varegos comparables als trobats en Escandinavia, i en particular una espasa carolingia en l'inscripció llatina «Lun fecit». Les expedicions arqueològiques s'han portat a terme de forma intermitent des d'eixe periodo per moltes persones, entre elles Nikolái Roerich en 1903. En el seu diari, Roerich es llamentava de que el jaciment havia segut reduït dràsticament pels constructors de carreteres.

Quan els arqueòlecs soviètics varen recomençar les excavacions, varen rebujar l'atribució tradicional del jaciment als nòrdics, proclamant-ho com el major centre –si no la capital– dels meria, una tribu finesa que habitava la regió abans de l'arribada dels eslaus. Segons la Gran Enciclopèdia Soviètica, els seus orígens es remonten a el VI, pero les seues fortificacions varen ser construïdes pels eslaus en el X. L'assentament hauria sofrit un decliu des de finals de el X que sembla haver perdurat fins a el XIII, quan li'l menciona per volta primera en una important crònica com «Sárskoye Gorodische».

Interpretació

Els descobriments varegos més importants en Sárskoye es donen de circa 800 en avant, lo que indica que es tractava d'un important –tal volta el que més– posat en la ruta comercial del Volga entre Escandinavia i Bagdad. Es varen trobar rastres d'un bany, una fundició de ferro, un taller de alfarería i una joyeria, i hi havia ademés dos tesorillos de dírhams de principis de el IX. En les proximitats es va detectar un atre depòsit de monedes, que contenia dírhams inscrits en caràcters rúnics, lo que ha segut interpretat com una acció de gràcies a Thor.

Junt a estes evidències de la presència escandinava, l'element natiu meria no deixa de ser fort. Per eixemple, hi ha numerosos símbols d'argila que representen al castor, un animal sagrat per als finés. Encara que es varen trobar cremació, l'inhumaació és predominant. De la mateixa manera que els eslaus i els varegos en Gniózdovo –Гнёздово–, els meria i els escandinaus sembla que varen coexistir pacíficament en els sigles IX i X. D'esta forma l'assentament va poder haver escapat als violents enfrontaments dels nòrdics en la població indígena, tan característics de l'àrea del llac de Ládoga.

Referències

• (1975) Сарское городище в истории Ростовской земли (VIII-XI вв.) (en rus), Universitat Estatal de Moscou.
• Leóntiev, Andréi Evguénevich (1996). Археология мери: К предыстории Северо-Восточной Руси (en rus), Moscou: Acadèmia de Ciències de Rússia.
• Pleshánov, Evgueni Víktorovich (2002). К вопросу о происхождении города Ростова (en rus), Museu Estatal de Rostov.