Gran Enciclopèdia Soviètica
La Gran Enciclopèdia Soviètica (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).) és una de les més extenses publicades de qualsevol época en eixe idioma eslau.
Històricament va ser publicada per una editorial de la desapareguda Unió Soviètica que estava especialment abocada al seu desenroll i edició, cridada simplement Soviétskaya entsiklopédiya («Enciclopèdia soviètica»). Degut justament al seu orige, l'obra tenia un biaix a favor del marxisme-leninisme, l'ideologia oficial del sistema soviètic.
Edicions
[editar | editar còdic]La Gran Enciclopèdia Soviètica va tindre tres distintes edicions a lo llarc de les seues vàries décades d'existència:
- La primera edició, de 65 volums (65 000 artículs, és dir, uns mil per tom) ademés d'un volum adicional especial i específicament dedicat a l'Unió Soviètica), va ser publicat entre 1926 i 1947, en ple auge del estalinisme. El seu redactor cap va ser, fins a l'esclat de la Gran Guerra Pàtria (invasió nazi de l'URSS) en 1941, Otto Schmidt. En térmens històric-cronològics, va coincidir en el periodo de l'auge del estalinisme en l'URSS.
- La segona edició de 50 volums (100 000 artículs i un tom adicional dedicat a l'Unió Soviètica) va ser publicada entre 1950 i 1958, sent els redactors cap Serguéi Vavílov (fins a 1951) i Borís Vvedenski (fins a 1969); dos volums extres, a modo d'índex, varen ser publicats en 1960. Cronològicament, va coincidir en la frontiça històrica entre el règim d'Iósif Stalin i la parcial lliberalisació cultural de la desestalinización llançada pel posterior líder soviètic Nikita Jruschov, que seria coneguda en el nom de «desgel» (en rus о́ттепель, transliterado com Óttepel).
- La tercera edició (malnomenada la Edició Roja), publicada entre 1969 i 1978, va anar de 30 volums (oferint 100 000 artículs i un volum adicional per a l'índex, publicat en 1981). El volum 24 d'esta edició va ser editat en dos toms, estant un d'ells exclusivament dedicat a l'Unió Soviètica. Esta, l'última edició, conta en al voltant de 21 millons de paraules (poc més de mitat de l'Encyclopædia Britannica),[1] i el seu redactor cap va ser, des de 1969, Aleksandr Prójorov. Històricament la seua publicació va coincidir en el periodo d'estancament de Leonid Brézhnev.
Entre els anys 1957 i 1990 es va publicar un anuari adicional, que permetia a l'enciclopèdia estar actualisada en les últimes senyes històriques i demogràfics de tots els països del món.
La primera publicació en llínea, reproducció exacta del text i imàgens de la tercera edició, va ser publicada electrònicament en l'any 2000, i està disponible per subscripció a través del sitie web Rubricon. com.
Rol i propòsit de la GES dins de la societat soviètica
[editar | editar còdic]El prefacio del primer volum de la segona edició (la de 1950) de la Gran Enciclopèdia Soviètica (GES) començava en esta categòrica i molt ambiciosa afirmació:[2][3]
La GES, junt a la majoria dels atres llibres i publicacions soviètics, estava dirigida cap a la “promoció dels objectius del Partit [Comuniste] i de l'Estat”.[3] El decret emés en 1949 (encara en ple periodo estalinista), per a formalisar el llançament de la segona edició de la GES, proclamava:[3]
En apoyo de tal missió, la GES descrivia el rol que devia tindre l'educació en l'Unió Soviètica:[3]
La GES era tan central per a la propagació de la «perspectiva marxiste-leninista» que els seus editors responien directament davant el Consell de Ministres de l'URSS.[3] No obstant, després de la paulatina caiguda en desgràcia del estalinisme, despuix del célebre discurs secret de Nikita Jrushchov del 25 de febrer de 1956, la presència de Stalin dins de la GES va ser gradualment menor, fins a aplegar a desaparéixer en alguns artículs específics.
Com succeïa en totes les obres publicades dins del territori de l'Unió Soviètica[4] (en particular les que tractaren temes ideològicament sensibles dins de les ciències socials), la pròpia GES estava subjecta a la censura pel Primer Directori per a la Preservació de Secrets de l'Estat en les Publicacions (“Glavlit”), que a la seua volta era una branca del Consell de Ministres. La censura que existia dins de l'URSS per a tota classe de publicacions era defesa com a “constructiva” per la GES, com ho demostra les següents dos cites, preses de la seua segona edició:[4]
Les anteriors cites confirmen el gran biaix procomunista de la GES el qual "és evident en casi tots els temes consultats” en tractar-se d'una publicació eixecutada directament baix els auspicis del govern soviètic i subjecta als seus mecanismes de censura.[5][6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Prefacio de la quinzena edició de la Britannica, Encyclopædia Britannica Publishers, Chicago, 2007.
- ↑ Redactada pel redactor cap Vvendenski, després d'extensos debats o intercanvi d'idees en els editors de la segona edició de la GES.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 W. Benton, This is the challenge (“Est és el desafiu”), Associated College Presses, 1959.
- ↑ 4,0 4,1 I. Zemstsov, Encyclopedia of Soviet Life (“Enciclopèdia de la vida soviètica”, Transaction Publishers, 1991
- ↑ Allen Kent, Harold Lancour i, Jay I. Daily, Encyclopedia of Library and Information Science: Volume 25 ("Enciclopèdia bibliotecària i de ciències de l'informació"), CRC Press, 1978, ISBN 0-8247-2025-3, Google Print, pág. 171
- ↑ Bill Katz, William A. Katz, Ruth A. Fraley, Evaluation of reference services, Haworth Press, 1984, ISBN 0-86656-377-6, Google Print, pág. 308
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Enciclopedia Soviética» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.