Clerc
El terme clerc (del grec antic κληρικός, klērikos)[1] és sinònim del terme eclesiàstic[2] i pot fer referència, en el cristianisme, tant a un membre del clero regular (monges i flares ordenats) com del clero secular (diáconos i presbíteros diocesans). En una segona accepció designa, en l'Edat Mija, a qualsevol home instruït, eclesiàstic o llaic / seglar, en el quadrivium o en les Arts lliberals: meges, juges, advocats, etcétera. És important destacar el caràcter genèric del terme i la multiplicitat de significats que pot tindre en distintes religions. Aixina, s'utilisa a sovint per a referir-se a un dirigent religiós en l'islam.
En l'Iglésia catòlica
En el Dret vigent de l'Iglésia catòlica, s'entén per clerc a la persona que ha rebut el sacrament de l'orde a lo manco en el grau de diaconado. el Còdic de Dret Canònic establix un estatut especial per als clercs, en obligacions i drets específics. En el dret canònic antic, el fidel es convertia en clerc en rebre la tonsura (incloent a diáconos, presbíteros i bisbes). Actualment ha desaparegut la tonsura, de modo que el fidel passa a ser clerc en el moment de rebre el sacrament de l'orde sagrat en el grau de diaconado. Durant l'Edat Mija, els clercs es dirigien de llogaret en llogaret pretenent acostar al poble els temes cults i religiosos en un propòsit didàctic i moralizador, utilisant la llengua romanç. El seu ofici rebia el nom de Mester de clerecía.
Tipos de clerc
- Clerc de cambra. El que obté un clericato de cambra.
- Clerc de corona. El que solament té la primera tonsura.
- Clerc de majors. El que ha rebut les tres órdens majors: subdiaconado, diaconado i presbiterado (sacerdoci) o alguna d'ella.
- Clerc de menors. El que solament ha rebut alguna o totes les quatre órdens menors: ostiario, llector, exorcista i acólito.
- Clerc de missa. Presbítero o sacerdot.[3]
La terminologia de clerc de majors o de menors, ha quedat obsoleta, puix actualment solament són clercs els fidels que han rebut el diaconado o presbiterado; també la de clerc missa, ha quedat en desús.
Segons Isidoro de Sevilla
En els seus Etimologies d'el VII, Isidoro de Sevilla escriu que, de manera general, reben el nom de clercs tots els que eixerciten un ministeri en l'Iglésia de Crist i els seus graus i denominacions són els següents:[4]
- Ostiario.
- Salmista.
- Llector.
- Exorcista.
- Acólito.
- Subdiácono.
- Diácono.
- Presbítero.
- Bisbe.
Expressions relacionades
- Clerc de missa i gorc. Eclesiàstic de curts estudis i poca autoritat.
Vore també
Referències
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ no confondre en l'Eclesiàstic, un llibre de la Bíblia.
- ↑ Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906-1914).
- ↑ Sant Isidoro de Sevilla, Etimologies, Llibre VII, Edicions d'Oroz Repta i M. Díaz i Díaz, vol. I, B. A. C., Madrit, 1982, p. 679-681.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clérigo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.