Aquilegia vulgaris

Aquilegia vulgaris (Aquilegia vulgaris)

Aquilegia vulgaris és una espècie de plantes del gènero Aquilegia, família Ranunculaceae, nativa de les zones templades d'Europa i Àsia. El nom comú usual és aguileña, aguileña comú, encara que en Perú (a on es cultiva com a ornamental) li la denomina aguileño.

Descripció

És una planta 'herbàcea perenne que alcança 1,2 m d'altura, brots prims i vellosos i fulles de color vert obscur, les basals grans i pecioladas, disminuint el seu tamany a lo llarc del talle, les superiors són trilobuladas. Brot floral erecto de 3-6 cm en vàries flors que sorgixen agrupades de color blau violeta, a voltes blanques que cauen flácidament.^{cita requerida}

Història

De aquelegus, que pren aigua, o de aquila, per l'aspecte de les flors. Antigament les llavors es varen amprar per a fer perfums afrodisíacs i es diu que les cortesanes les mastegaven per a eixercir millor el seu ofici, les vestals romanes (vérgens consagrades) tenien prohibit el contacte en esta planta.^{cita requerida} Va ser cultivada en els jardins medievals.La casa de Guisa, en la França renaixentista, va fer d'esta flor la seua escut d'armes.Els contrabandistes navarresos l'usaven com amulet quan anaven a creuar la frontera.^{cita requerida}

Toxicitat

Aquilegia vulgaris és una planta tòxica. Conté aquilegina, un glucósido que llibera cianur d'hidrogen al hidrolizarse en el tubo digestiu, per l'acció d'un enzima cridat β-glucosidasa.^{cita requerida}

L'enverinament produïx síntomes primerencs similars a l'enverinament per acònit, hormigueo en la boca i en la pell, seguits d'agitació, pols dèbil, descoordinació, convulsions i mort. Encara que la seua toxina no és tan potent com la aconitina, si no s'actua, la mort sobrevé per paràlisis cardíaca o respiratòria. El tractament és hospitalari, cal provocar la bossada tan pronte com se sospite intoxicació i demanar atenció mèdica urgentment.^{cita requerida}

Les llavors, mòltes i maceradas en oli d'oliva, es posen en el cap per a repelir els polls.^{cita requerida}

Taxonomia

Aquilegia vulgaris va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 533. 1753.
La A. vulgaris:
descrita per Richards. en el 1823 en Bot. App., ed. 2: 21. és Aquilegia brevistyla de Hook. descrita per Thunb. en el 1784 en Fl. Jap. (Thunberg) 232. 1784 és Aquilegia flabellata de Siebold & Zucc.

Etimologia

Vore: Aquilegia

vulgaris: epítet latino que significa "comú, vulgar".

Sinonímia

NOTA: Els noms que presenten enllaços són sinònims en atres espècies:

• Aquilegia alba Huftelen
• Aquilegia aggericola Jord.
• Aquilegia arbascensis Timb.-Lagr.
• Aquilegia collina Jord.
• Aquilegia cornuta Gilib.
• Aquilegia cyclophylla
• Aquilegia glaucophylla Steud.
• Aquilegia longisepala Zimmeter
• Aquilegia mollis Jeanb. & Timb.-Lagr.
• Aquilegia nemoralis Jord.
• Aquilegia platysepala Rchb.
• Aquilegia praecox Jord.
• Aquilegia ruscinonensis Jeanb. & Timb.-Lagr.
• Aquilegia silvestris Neck.
• Aquilegia speciosa
• Aquilegia versicolor Salisb.

Noms vernàculs

• Castellà: aguileña, aquileña, aquilegia, aquilera, aquileya, campanillas, capa de rei, clercs, clercs boca avall, escuernacabras, farolillos, farolillos de Sant Antonio, flor de les celosies, flor virginal, flares boca avall, guant de dama, guants de la Verge, guileña, guileñas, herba de chiulets, mant real, pajarilla, pajarillas, pajarillas beques, pajaritos, palomilla, palominera, pelícanos, pelecano, peliancos, pelicanos, soldats.