Anar al contingut

Siebold

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Siebold

Philipp Franz von Siebold (Würzburg, 17 de febrer de 1796 - Munich, 18 d'octubre de 1866) va ser un mege, botànic i viager alemà. Va ser el primer europeu que va ensenyar medicina occidental en Japó. Va adquirir notorietat pel seu estudi de la flora i fauna del archipèlec nipó, biòtop únic abundant en endemismes.

Biografia

[editar | editar còdic]

Naixcut en Würzburg, Baviera en el sí d'una família de meges i professors de medicina, inicialment va estudiar medicina en l'Universitat de Würzburg des de novembre de 1815. Un dels seus professors va ser Franz Xaver Heller, autor de Flora Wirceburgensis (flora del Gran Ducado de Würzburg, 1810-1811). Ignaz Döllinger, el seu professor d'Anatomia i Fisiologia, no obstant, va ser el que més li va influenciar. Döllinger va ser un dels primers professors en comprendre i tractar la medicina com una Ciència de la Naturalea. Von Siebold va permanéixer en contacte en Dollinger, el qual a la seua volta, entrava en contacte regularment en atres científics punters del seu temps. Va llegir els llibres d'Alexander von Humboldt, un famós naturaliste i explorador, que provablement va incrementar els seus desijos de viajar a llocs lluntans. Von Siebold va alcançar la seua graduació en medicina en 1820. Va eixercir la medicina durant un temps en Heidingsfeld, Alemània. Invitat a Holanda per un aplegat a la seua família, va solicitar un lloc de mege militar. Este lloc li va permetre viajar a les colónies neerlandeses. Va entrar en el servici militar neerlandés el 19 de juny de 1822. Se li va designar com a mege en la fragata Adriana en el viage que partint de Róterdam devia arribar a Batavia (actualment Jakarta) en les Índies Orientals Neerlandeses (actualment Indonèsia), en el seu viage a Batavia en la fragata Adriana, va practicar els seus coneiximents de la llengua holandesa i ràpidament va deprendre Malayo. Durant el seu llarc viage, va escomençar una colecció de fauna marina. Va aplegar a Batavia el 18 de febrer de 1823. Com a oficial mèdic, va ser assignat a una unitat d'artilleria. No obstant, va permanéixer unes semanes en la residència del governador general per a recobrar-se d'una maltia. En els seus coneiximents d'erudit, va impressionar al governador General baró Van der Capellen i a l'encarregat del Jardí Botànic de Buitenzorg, Caspar Georg Karl Reinwardt. Estos li'l varen presentar a uns tercers, Engelbert Kaempfer i Carl Peter Thunberg (autor de la Flora Japonica), abdós antics mèdics residents en Deshima. L'acadèmia de les Ciències i les Arts de Batavia li va fer un dels seus membres. Enviat a Dejima Illa de Nagasaki el 28 de juny de 1823, va aplegar a l'illa l'11 d'agost de 1823 com el nou resident mege i científic. Durant el seu accidentat viage va escapar per poc d'ofegar-se a causa d'un tifó en la Mar oriental de China. Degut a que solament es permetia permanéixer en esta illa a un chicotet número de ciutadans holandesos, elloc de científic i mèdic devien ser ocupats per la mateixa persona. En eixos moments, Dejima era l'únic lloc de Japó a on podia accedir la Companyia Holandesa de les Índies Orientals en fins comercials.

  • Von Siebold invitava contínuament als científics redactors, per a mostrar-els les maravelles de la ciència occidental, deprenent per contrapartida dels redactors i de les seues costums. Despuix de curar a un influent oficialocal, es va guanyar la singular prerrogativa de poder abandonar l'enclavament comercial de Dejima i poder desplaçar-se fòra d'ell cap al veí port de Nagasaki. Va aprofitar l'oportunitat que se li donava per a tractar als seus pacients redactors que es trobaven en el gran àrea al voltant del port. Degut a que els matrimonis mixts entre redactors i occidentals estaven prohibits, va viure amancebado en la seua parella japonesa Kusomoto Sonogi. En 1827 Kusomoto Sonogi va donar a llum a la seua filla, Oine. Més vesprada, Oine va ser la primera dòna "doctor" i partera (hebamme) del Japó i va morir en 1903. Von Siebold acostumava a cridar-la "Otakusa" i va nomenar una Hydrangea en el seu honor.
  • Von Siebold va promoure activament el Rangaku -la transmissió de coneiximents científics europeus- en l'ajuda de 50 intérprets (designats pel shōgun) i estudiants redactors. La seua casa, l'escola Narutaki, es va convertir en elloc de trobada d'uns cinquanta rangakusha. Es reconeix pels redactors a von Siebold el mèrit d'haver segut l'expert que va transmetre la ciència europea en Japó de manera massiva, aprofitant que el neerlandés s'havia convertit en la llengua franca per estos contactes acadèmics. Els seus pacients redactors, en l'eixercici com a mèdic, li pagaven en tota classe d'objectes i artefactes que més vesprada podrien tindre importància. Estos objectes d'us quotidià, més vesprada serien la base d'una enorme colecció etnogràfica de Von Siebold, la qual consta d'objectes d'us diari en la llar, treballs en fusta, ferramentes i objectes artesanals utilisats per les gents del Japó. No obstant el seu màxim interés, estava enfocat en l'estudi de la fauna i flora japonesa, i va recolectar tant material com va poder. Començant a plantar un chicotet Jardí botànic darrere de la seua casa, (no hi havia molt espai en la chicoteta illa) va reunir més de 1000 plantes natives. En una casa de cristal especialment construïda, cultivava les plantes japoneses, per a que pogueren soportar el clima neerlandés. Artistes locals redactors varen dibuixar imàgens d'estes plantes, creant ilustracions botàniques i imàgens de la vida diària del Japó, que complementaven la seua colecció etnogràfica. Va contractar caçadors redactors per a conseguir animals rars i recolectar espècimen. Molts espècimen varen ser recolectats en l'ajuda de colaboradors redactors, Ito Keiske, Mizutani Sugerok, Ohkochi Zonshin i Katsuragawa Hoken, un mege del shōgun. Ademés, l'assistent de von Siebold i el seu successor, Heinrich Bürger, va provar ser un element indispensable per al bon desenvolvimiento del treball de von Siebold en Japó. Va ser el primer introductor en Europa de plantes de jardí que actualment resulten molt familiars, com Hosta i Hydrangea otaksa. Sense que ho saberen els redactors, Von Siebold també va traure de contrabando fora del país llavors germinables de la planta del té, per al jardí botànic Buitenzorg en Batavia. En este acte tan simple, va començar el cultiu del té en l'illa de Java, llavors una colónia holandesa. Fins a llavors Japó havia reservat estrictament el comerç en plantes de té; és de mencionar, que en 1833, Java albergava ya més de mig milló de plantes de té. Durant la seua permanència en Deshima, Von Siebold va manar tres navío en un número desconegut d'espècimen d'Herbario a Leiden, Gante, Brusseles i Amberes. En el càrrec manat a Leiden anava el primer espècimen de la "salamandra jaganta de Japó" (Andrias japonicus) en ser enviat a Europa. En 1825 la companyia de la Índies Orientals li va suministrar dos assistents: el farmacèutic i minerólogo Heinrich Bürger (el seu últim successor) i el pintor Carl Hubert de Villeneuve. Cada u d'ells provaria ser-li útil en els seus esforços investigadors que comprenien des de l'etnografia, la botànica, a l'horticultura, en l'intent de documentar l'exòtica experiència japonesa. Se sap que no tenia un caràcter fàcil de tractar, puix contínuament entrava en conflicte en els oficials holandesos de ranc superior, que li reprochaven la seua actitut de superioritat en el tracte. Este rosari de conflictes va resultar en el reclam per part de les autoritats colonials neerlandeses per a que tornara a Batavia en juliol de 1827. Pero el barco Cornelis Houtman, que va ser manat per a conduir-ho de regrés a Batavia, va ser tirat per un tifó, contra la vora de la baïa de Nagasaki. La mateixa tormenta va danyar greument Dejima i va destruir el seu jardí botànic. Reflotado i reparat el Cornelis Houtman, va fer el viage de regrés a Batavia en 89 caixons de lo que es va poder salvar de la colecció botànica, no obstant, Von Siebold va permanéixer en Dejima. En 1828 va fer un viage a la cort d'Edo. Durant ellarc viage va ser recolectant numeroses plantes i animals. Pero també va obtindre còpies de varis mapes de Japó i de Coreja, que li va suministrar l'astrònom de la cort, Taka#i, un acte que estava estrictament prohibit pel govern japonés. Quan per casualitat es va descobrir que Von Siebold posseïa tals artículs, el govern del bakufu ho va acusar de ser espia de Rússia. Els redactors varen ordenar el seu arrest domiciliari i ho varen expulsar de Japó el 22 d'octubre de 1829 despuix de casi sis anys en Dejima. Satisfet de que els seus colaboradors redactors pogueren continuar el seu treball, va tornar en la fragata Java a la seua antiga residència, Batavia, en possessió de la seua enorme colecció de mils d'animals i plantes, els seus llibres i els seus mapes. El jardí botànic de Buitenzorg estajaria pronte les plantes supervivents de la casa, una colecció de 2000 plantes vives. Von Siebold va aplegar a Holanda el 7 de juliol de 1830. La seua estància en Japó i Batavia havia durat un periodo d'uns huit anys. Poc despuix de la seua arribada a Països Baixos, problemes polítics convulsionaban a Brabante i atres províncies meridionals del regne, els que conduirien a l'independència de Bèlgica. Per poc pert les seues coleccions etnogràfiques d'Amberes i els seus espècimen d'herbario en Brusseles. Desgraciadament, va deixar arrere les seues coleccions de plantes vives que les varen enviar a l'Universitat de Gante. La conseqüent expansió de la seua colecció de plantes rares i exòtiques va acréixer la fama d'Horticultura de Gante. No obstant, l'Universitat de Gante en gratitut, en 1841, li va restituir espècimen de cada una de les plantes de la colecció original. Es va establir en Leiden, duent en si la major part de la seua colecció. La "colecció von Siebold", conté numerosos espècimen tipo, és la primera colecció botànica del Japó. Encara actualment permaneix com una mostra admirable d'una investigació feta en profunditat, del treball ben fet. Conté uns 12 000 espècimen, dels quals va poder descriure solament al voltant de 2300 espècies. La colecció en la seua totalitat va ser adquirida pel govern neerlandés en una respectable cantitat de diners. Ademés, va ser gratificat en un generós subsidi anual pel rei neerlandés Guillermo I. En 1842 el rei va elevar el seu ranc equiparant-ho al d'un terratinent.
Pàgina inicial de Flora Japonica

La "colecció de von Siebold" va obrir les seues portes al públic en 1831. També va fundar un museu en la seua casa en 1837. El seu successor en Japó, Heinrich Bürger, li va enviar tres carregaments més d'espècimen. Esta colecció de Flora va formar la base de les coleccions japoneses d'el "National Herbarium" en Leiden i d'el "Museum Naturalis". Este museu es remozaría al ben conegut i respectat "Museu Nacional d'Etnologia" en Leiden. Durant la seua estància en Leiden, va publicar Nippon en 1832, el primer tom d'un treball etnogràfic i geogràfic sobre el Japó profusamente ilustrat. També conté el relat del seu viage a la cort del shōgun en Edo. Donant l'escala d'atres publicacions, va demostrar ser prolífic; i sis toms més varen aparéixer fins a 1882. Més sobre la Bibliotheca Japonica varen aparéixer entre 1833 i 1841. Este treball ho va fer en colaboració en Joseph Hoffmann i Kuo Cheng-Chang, un javanés d'orige chinenc que va viajar en von Siebold des de Batavia. Conté un treball d'investigació sobre lliteratura japonesa, i ademés un diccionari, chinenc, japonés i coreà. Els zoólogos Coenraad Temminck, Hermann Schlegel i Wilhem d'Haan varen descriure i varen documentar científicament les coleccions d'animals redactors de von Siebold. El resultat va conduir a Fauna Japonica, una série de monografies publicades entre 1833 i 1850, fent de la Fauna japonesa la millor descrita d'entre les fauna no europees. Ademés va elaborar la seua Flora Japonica en colaboració en el botànic alemà Joseph Gerhard Zuccarini. La primera edició va aparéixer en 1835. La versió completa, no obstant, no apareixeria fins despuix de la seua mort, terminada en 1870 per F. A. W. Miquel, director del Rijksherbarium en Leiden. Este treball va consolidar la fama de von Siebold com a científic, no solament en Japó, sino també en Europa. Des del Hortus Botanicus Leiden moltes de les plantes de von Siebold varen començar la seua difusió per Europa i d'ací a atres països. Hosta i hortensia, Azalea, i la japonesa mantequera i el piedepotro ademés del làrix japonés despuix de conquistar els jardins europeus, varen escomençar a conquistar els jardins de tot lo món.

Obra

[editar | editar còdic]
  • (1829) Synopsis Hydrangeae generis specierum Iaponicarum. En: Nova Acta Physico-Medica Academiae Caesareae Leopoldino-Carolina vv. 14, part ii.
  • (1835—1870) (en von Zuccarini, J. G.) Flora Japonica. Leiden
  • (1843) (en von Zuccarini, J. G.) Plantaram, quas in Japonia collegit Dr. Ph. Fr. De Siebold genera nova, notis characteristicis delineationibusque illustrata proponunt. En: Abhandelungen der mathematisch-physikalischen Classe der Königlich Bayerischen Akademie der Wissenschaften vol. 3, pp. 717-750.
  • (1845) (en von Zuccarini, J. G.) Florae Japonicae familae naturals adjectis generum et specierum exemplis selectis. Sectio prima. Plantae Dicotyledoneae polypetalae. En: Abhandelungen der mathematischphysikalischen Classe der Königlich Bayerischen Akademie der Wissenschaften vol. 4 part iii, pp 109-204
  • (1846) (en von Zuccarini, J. G.) - Florae Japonicae familae naturals adjectis generum et specierum exemplis selectis. Sectio altera. Plantae dicotyledoneae et monocotyledonae. En: Abhandelungen der mathematischphysikalischen Classe der Königlich Bayerischen Akademie der Wissenschaften vol. 4 part iii, pp Band 4 pp 123-240.

Eponimia

[editar | editar còdic]
Gèneros
Espècies (178 + 39 + 8 registres IPNI)

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Alph. Aufz. Gew. 644. 1847 ; Zweiter Band of Nomencl. Bot. Hort. (IK)
  2. ↑ Preisv. Nachtr. 28. Cf. Linnaea, xvi. 1842 Litt. 281 (IK)
  3. ↑ Acta Phytotax. Geobot. xii. 112 1943 in obs. (IK)
  4. ↑ Folia Geobot. Phytotax. ii 421 1967 (IK)
  5. ↑ Syn. Pl. Glumac. 2(10): 272 (Sieboldtianum) 1855 (IK)
  6. ↑ Enum. Spermatophytarum Japon. 3: 56 1954 (IK)
  7. ↑ Enum. Pl. Jap. i 136 (IK)

Bibliografia utilisada

[editar | editar còdic]
  • Richtsfeld, Bruno J. Philipp Franz von Siebolds Japansammlung im Staatlichen Museum für Völkerkunde München. In: Miscellanea der Philipp Franz von Siebold Stiftung 12, 1996, pp. 34 - 54
  • Richtsfeld, Bruno J. Philipp Franz von Siebolds Japansammlung im Staatlichen Museum für Völkerkunde München. In: 200 Jahre Siebold, ed. von Josef Kreiner. Tòquio 1996, pp. 202 - 204
  • Richtsfeld, Bruno J.: Die Sammlung Siebold im Staatlichen Museum für Völkerkunde, München. In: Dones alte Japan. Spuren und Objekte der Siebold-Reisen. Herausgegeben von Peter Noever. Munich 1997, pp. 209f
  • Richtsfeld, Bruno J.: Philipp Franz von Siebold (1796 - 1866). Japanforscher, Sammler und Museumstheoretiker. In: Aus dem Herzen Japans. Kunst und Kunsthandwerk an drei Flüssen in Gifu. Herausgegeben von dem Museum für Ostasiatische Kunst Köln und dem Staatlichen Museum für Völkerkunde München. Colónia, Munich 2004, pp. 97 - 102
  • Yamaguchi, T., 1997. Von Siebold and Japanese Botany. Calanus Special number I
  • Yamaguchi, T., 2003. How did Von Siebold accumulate botanical specimens in Japan? Calanus Special number V

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Siebold&oldid=1332959»