Nagasaki

Nagasaki

Nagasaki (長崎,  (🔊 Nagasaki)^?) és una ciutat japonesa, capital de la prefectura de Nagasaki, ubicada sobre la costa suroest de l'illa de Kyūshū. Tenia una població estimada, en setembre de 2021, de 401 515 habitants. El seu nom significa "veta llarga". Durant la Segona Guerra Mundial, Nagasaki va ser la segona ciutat de l'història que va ser va sofrir un bombardeig nuclear. El 9 d'agost de 1945, el eixèrcit dels Estats Units d'Amèrica va llançar sobre la ciutat una bomba atòmica, destruint-la casi totalment. Fins a la data, Nagasaki és l'última ciutat a on s'ha realisat un atac nuclear en un conflicte bèlic.

Història

Image d'una carraca portuguesa en Nagasaki. Biombo japonés del XVII.

Va ser fundada en 1571 per navegants portuguesos. Originalment va ser una vila port de poca importància fins a l'arribada d'exploradors portuguesos. La chicoteta vila port es va convertir ràpidament en una ciutat portuària diversa per la qual varen ingressar molts productes importats de Portugal (com el tabac, el pa, el tempura, el bizcochuelo, i nous estils de vestimenta). Molts d'estos productes varen ser assimilats per la cultura popular japonesa. Els portuguesos també varen dur en si molts productes d'orige chinenc. Competint en els portuguesos, els neerlandesos es varen ser introduint en Japó silenciosament per a esta época, a pesar de la decisió oficial del shogunato de terminar definitivament tota influència estrangera en el país. Durant la rebelió Shimabara (finals de 1637-començos de 1638) disparant contra els cristians els neerlandesos varen demostrar que el seu interés era exclusivament comercial i a favor del shōgun. Per tal motiu en 1641 els va ser otorgat Dejima, una illa artificial en la baïa de Nagasaki, com a base d'operacions. Des d'esta data fins a 1855 el contacte de Japó en l'exterior es va llimitar exclusivament a Nagasaki. En 1720 es va alçar la prohibició sobre els llibres neerlandesos, creant aixina una gran ona migratòria interna cap a Nagasaki d'estudiosos de les ciències i arts europees. Després de que el comodoro nortamericà Matthew Perry aplegara a Japó en 1853 el shōgun va decidir obrir les portes del país novament. Nagasaki es va convertir en port lliure en 1859 i la modernisació va començar en 1868. En la restauració Meiji, Nagasaki es va convertir ràpidament per a assumir cert domini econòmic. La seua principal indústria va ser la construcció d'embarcacions.

Bastió catòlic de Japó

Vore també: Història del catolicisme en Japó i Kirishitan

Mapa del viage de sant Francisco Javier a mitan del XVI.

A mitan del XVI, quan una embarcació portuguesa accidentalment va encallar en la Tanegashima en 1543. el misionero jesuïta sant Francisco Javier va arribar en una atra part del territori en 1549, convertint a varis daimyō (senyors feudals).

Els 26 màrtirs de Japó eixecutats per mig de crucifixión el 5 de febrer de l'any 1597 en Nagasaki.

En 1587 la prosperitat de Nagasaki va ser amenaçada quan Hideyoshi Toyotomi va pujar al poder. Preocupat per la gran influència cristiana en el sur del Japó, va ordenar l'expulsió de tots els misionero. Els jesuïtes havien ya adquirit control administratiu parcial sobre Nagasaki, i la ciutat va retornar llavors al control del Shōgun. Cristians tant redactors com a estrangers varen ser perseguits i Hideyoshi crucificó a vintissís cristians en Nagasaki el 5 de febrer de 1597 per a previndre qualsevol intent d'usurpació del seu poder, entre ells sant Pablo Miki (vore l'artícul Els 26 màrtirs de Japó). Els mercaders portuguesos, no obstant, no varen ser pertorbats, i aixina la ciutat va continuar el seu desenroll. Quan el shōgun Tokugawa Ieyasu puja en poder aproximadament vint anys més vesprada, les condicions no varen millorar massa. El cristianisme va ser prohibit per complet en l'any 1614 i tots els misionero varen ser deportats, aixina com aquells redactors que no renunciaren al cristianisme. Li va seguir a açò una brutal campanya de persecució, resultant en mils de morts o torturats en Nagasaki i atres parts del Japó. Al començ els cristians varen opondre resistència, aplegant en 1637 a formar-se la Rebelió de Shimabara, a on més de 40 000 cristians liderats per Amakusa Shirō varen prendre el castell Hara. El shōgun va enviar 120 000 soldats per a aniquilar la rebelió, donant fi aixina al breu "sigle cristià" en Japó. Els pocs cristians en sobreviure varen terminar els seus dies amagats i perseguits. En la península de Shimabara, la majoria dels poblats varen sofrir per la falta de població per la rebelió. En la finalitat de mantindre la sembra d'arròs i atres cultius es varen dur immigrants d'atres àrees de Japó per a repoblar la zona. El budisme va ser promogut fortament en la regió. Algunes costums que varen ser introduïdes en la península, es mantenen fins al dia d'hui.

Kakure Kirishitan (隠れキリシタン, Kakure Kirishitan^? japonés per a "cristià amagat") és un terme per a referir-se a un membre japonés de la Iglésia catòlica que va passar a la clandestinitat després de la Rebelió de Shimabara en la década de 1630.

Januarius Kyunosuke Hayasaka, bisbe de Nagasaki, en 1927 va ser el primer bisbe japonés.

Esta "Iglésia de les Catacumbes" adorava en quartos secrets i en les seues llars. En passar el temps les figures dels sants i de la Verge María varen ser transformats en figurines s'assemblaven a les tradicionals estàtues de Buda i dels bodhisattvas. Les pregàries varen ser adaptades a les vores semblades als budistes, mantenint moltes paraules sense traduir dellatí, espanyol i portugués. La Bíblia es passava tradicionalment, degut a que les versions impreses eren confiscades per les autoritats. Per l'expulsió dels sacerdots, la direcció dels cristians va quedar en mans de llaics que batejaven als nous cristians. La Verge María era coneguda com nandogami o la mare en la alacena ya que l'image la colocaven en les alacenas de la llar. El 22 de maig de 1876 va ser fundada la arquidiócesis de Nagasaki com el vicariato apostólico del sur de Japó i va ser segregat del vicariato apostólico de Japó. En 1889 es va proclamar en Japó la plena llibertat religiosa i el 15 de juny de 1891 va ser erigida canónicamente la diòcesis de Nagasaki, que en el 1927 acull com a pastor a monsenyor Januarius Kyunosuke Hayasaka, que és el primer bisbe japonés i és consagrat personalment pel papa Pío IX. Maximiliano Kolve, en la seua estància en Japó, va contar en el respal del bisbe Hayasaka, que li va nomenar professor del seminari de Nagasaki.

En 1910 existien en la gran província de Nagasaki casi 50 000 cristians, un bisbe, 26 clercs, 67 iglésies, un seminari en 31 seminaristes, sis escoles, tres hospitals i multitut d'atres centres assistencials (leprosería, internats de senyoretes, asils...).

I ya per a 1929 de 94 096 catòlics nipons uns 63 698 eren de Nagasaki.

Segon blanc atòmic

Vore també: Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki

Núvol en forma de fongo provocada per l'explosió de la bomba atòmica sobre la ciutat de Nagasaki.

El 9 d'agost de 1945 es va llançar sobre ella la segona bomba atòmica. El bombarder nortamericà "Bockscar" tenia orde d'atacar drassanes, pero es va trobar en la fàbrica d'armes Mitsubishi, sobre la qual va deixar caure la bomba atòmica Fat Man, la segona detonada sobre Japó i més poderosa que la d'Hiroshima. (vore Hiroshima per a un relat de la primera explosió). Inicialment el blanc era Niigata, pero estava plovent; es va canviar a Kokura, pero hi havia boira espessa i no es va poder ubicar, i a falta de combustible i en la missió en perill, Charles Sweeney es va decidir finalment per Nagasaki, l'últim blanc alternatiu. El Great Artist, actuant com a avió meteorològic, va informar que existia un clar visible entre els núvols, mentres que el Bockscar solament tenia combustible per a una sola passada. En aplegar, l'avió va trobar un tancat sostre de núvols, davant lo que tenia que decidir si la tirava o tornava. Finalment, es va decidir el bombardeig per radar.

Efectes del bombardeig

Nagasaki, abans i despuix de la bomba atòmica.

A pesar de que la bomba va fallar per una distància considerable, va arrasar casi la mitat de la ciutat, en caure a un costat de la vall d'Urakami, a on s'emplaçava Nagasaki. 35 000 dels seus 240 000 habitants varen morir instantàneament, seguits per la mort d'una suma equivalent per malties i ferides. Entre els fallits figuren 6200 dels 7500 treballadors redactors de la planta de municions de Mitsubishi, atres 24 000 (incloent 2000 coreans) que treballaven en plantes de guerra en la ciutat, ademés de 150 soldats redactors.

Víctima atòmica de Nagasaki.

El terreny a on es troba la ciutat és molt montanyós, lo que va llimitar els efectes de les ones expansives de l'explosió inicial. De tots modos, la destrucció, el caos i l'horror varen ser similars als d'Hiroshima. La bomba va explotar a 500 metros de l'original catedral d'Urakami destruint-la i matant a els qui estaven dins, per lo que catorze anys despuix, en 1959, es va reconstruir. Va ser tala estupefacció dels quarters militars i el grau d'impacte tant de civils com a militars, que Nagasaki no es va inspeccionar fins al cap d'una semana, quan la ciutat era ya un osario silenciós. Els que varen conseguir sobreviure més allà del radi d'acció de la bomba varen tindre que assistir a les onades de ferits, en la seua majoria greus.

Conseqüències

Japó es va rendir sis dies despuix d'esta destrucció.

Vista nocturna de la ciutat en el XXI

Despuix de la guerra, la ciutat va ser reconstruïda, encara que àmpliament modificada. Es varen construir nous temples i iglésies. Alguns de les enrunes varen ser deixats intactes en memòria i es varen alçar noves edificacions en el mateix objectiu, com el museu de la bomba atòmica. Nagasaki és hui dia una ciutat portuària en una rica indústria naval.

Geografia

Nagasaki yacer en part en la península Nishisonogi (西彼杵半島) i llimita en les ciutats Isahaya i Saikai i en el districte Nishisonogi.

Clima

La ciutat conta en un clima subtropical humit.

Vore també

• Organisació territorial de Japó
• Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki
• Parc de la Pau (Nagasaki)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nagasaki.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nagasaki.
• Nagasaki en OpenStreetMap.
• city. nagasaki. nagasaki. jp/ City. Nagasaki. Nagasaki. jp (lloc oficial de la ciutat). (en japonés i anglés)
• archive. org/web/20080810002619/http://internacional. universia. net/asia-pacifico/japon/ciudades/nagasaki/descripcion. htm Guia de Ciutats: Nagasaki