Crucifixió
La crucifixió (Σταύρωση en grec, Cruci figere i crucifixio en llatí) és un método d'eixecució en el que el reu és clavat o nugat a una creu de fusta, normalment nuet, i és abandonat allí fins al seu mort per l'agotament físic i l'asfíxia.
Esta forma d'eixecució va ser àmpliament utilisada en l'Antiga Roma i en cultures veïnes del Mediterràneu; métodos similars havien segut inventats pel Imperi persa.[1][2]
La crucifixió va ser utilisada pels romans fins a l'any 337, en acabant de que el cristianisme fora llegalisat en l'Imperi romà en 313 favorit pel emperador Constantino, pero ans que es convertira en la religió oficial de l'imperi en 380 baix Teodosio.
Actualment, en certs països en interpretacions llegals de la sharía dins del seu còdic penal com Aràbia Saudita, els Emirats Àraps Units,[3] Sudan[4] i grups terroristes com l'Estat Islàmic l'usen com a método de tortura i eixecució.
Detalls de la crucifixió
La crucifixió era usualment utilisada per a expondre a la víctima a una mort particularment llenta, horrible (per a dissuadir a la gent de cometre crims pareguts) i pública, utilisant tots els mijos necessaris per a la seua realisació. Els métodos de la crucifixió variaven considerablement en el lloc i el temps a on s'efectuaven.
Les paraules gregues i llatines que corresponen a “crucifixión” s'aplicaven a formes diverses d'eixecució dolorosa, des de empalar en una estaca, clavar o nugar en un arbre, o en un poste, fins a formes complexes en diversos travessers i peces.
En alguns casos, abans de la crucifixió, els romans acostumaven a donar cinglada (flagellar) al reu. Després, i durant el trayecte fins al lloc d'eixecució, el condenat era obligat a carregar un jou de fusta ("Patibulum" o "furca") sobre els seus propis muscles, que posteriorment solia ser usat com a travesser de la creu.
El historiador romà Tácito documenta que la ciutat de Roma tenia un lloc específic per a portar a terme les eixecucions, un àrea especialment destinada per a la crucifixió, situat fòra de la porta del Esquilino.
La persona moltes voltes era nugada al patíbulo per mig de cordes, pero l'us de taches es documenta per vàries fonts, com en el cas de Flavio Josefo, a on sosté que en la primera guerra judeu-romana (70) «els soldats enfurits, clavaven a les creus als que eren capturats a uns en una posició i a uns atres en una atra (Cristo crucificado)»;[5] també es mencionen «taches» en l'evangeli de Juan (Juan 20,25). Arqueológicamente estos artículs són més be escassos, puix alguns objectes utilisats en la crucifixió dels criminals, tals com les taches, eren codiciats com amulets en propietats medicinals.[6]
Instrument d'eixecució
La forma de l'instrument amprat en les crucifixions podia ser molt variada. Flavio Josefo descriu múltiples tortures i posicions en que Tito crucificó als rebels durant el primer tumult judeu (70).
Al principi els perses fixaven al reu tan sol a una estaca vertical, cridada en la terminologia inventada per Just Lipsio crux simplex ad affixionem. Esta era la construcció disponible més senzilla de torturar i matar als criminals. Els romans varen afegir posteriorment travessers de fusta nugats en la part superior del poste o estaca formant una T (crux commissa), i també la forma més familiar entre els cristians (crux immissa). Atres formes comunes eren en forma de X o de Y.[2]
Els escrits més antics que relaten crucifixions descriuen la forma de la lletra T (la lletra grega tau) o composta d'un poste (stipes o palus), en un travesser (patibulum) subjectat per mig d'una clavilla en la part superior:
Plauto (254-184 a. C.) parla del patibullum usat com a travesser o com a sinònim de creu:
Dionisio de Halicarnaso (primer sigle a. C.) descriu esta antiga pràctica:
Séneca (c. 4 a. C. al 65 d. C.) també referix:
Vore també
Referències
- ↑ “Les primeres instàncies registrades de crucifixión es troben en Pèrsia, a on es creïa que, per conte la terra era sagrada, el sepeli del cos d'un notori criminal profanaria el sol. Les aus de dalt i els gossos avall s'encarregarien dels restants”
Smith, Damian Barry, The Trauma of the Cross: How the Followers of Jesus Came to Understand the Crucifixion, p. 14. Paulist Press: Mahwah, New Jersey, 1999. - ↑ 2,0 2,1 «Cóm i on va sorgir el castic de la crucifixió». BBC News (7 d'abril de 2023).
- ↑ «Document» (en en). www.amnesty.org. Consultat el 15 d'octubre de 2018.
- ↑ «The Death Penalty in Suen» (en en). www.deathpenaltyworldwide.org. Archivat des de l'original, el 3 d'octubre de 2018. Consultat el 15 d'octubre de 2018.
- ↑ Josefo, Flavio. «Guerra dels judeus» (en anglés). Consultat el 1 de juny de 2015.
- ↑ [Mishna, Shabbath 6.10: see David W. Chapman, Ancient Jewish and Christian Perceptions of Crucifixion (Mohn Siebeck 2008 ISBN 978-3-16-149579-3), p. 182
Notes
- Haas, Nicu: “Anthropological observations on the skeletal remains from Giv’at ha-Mivtar” (Observacions antropològiques en els restants d'esquelets de Giv’at ha-Mivtar), Israel Exploration Journal 20 (1-2), 1970: 38-59.
- Hengel, Martin: Crucifixión (Augsburg Fortress, 1977). ISBN 0-8006-1268-X.
- Tzaferis, Vassilios: “Crucifixion -- The Archaeological Evidence” (Crucifixión – L'evidència arqueològica). Biblical Archaeology. Consultat l'11 de febrer de 1985. pp. 44–53.
- Zias, Joseph: “The Crucified Man from Giv’at Ha-Mivtar: A Reappraisal” (el home crucificado de Giv’at Ha-Mivtar: Una revaluaació), Israel Exploration Journal 35 (1), 1985: 22–27.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crucifixión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.