Crucifix
Un crucifix[1] (del latín crucifixus) és una efigie o image tridimensional de Jesucrist crucificado.[2] El crucifix no apareix de modo inequívoc en els monuments de caràcter públic fins a el V i, encara llavors, en escassa freqüència. Es coneixen dos de dit sigle: el relleu de la porta de Santa Sabina en Roma en que es troba Crist clavat solament per les mans entre els lladres. No obstant, la creu no està sino indicada o simbolisada; i un ivori en el que apareix Jesús clavat per les mans i no pels peus en una creu commisa en el seu ròtul superior REX JVD, tenint a un costat a la Verge i a Sant Joan.
De el VI, es coneix una miniatura que ostensiblement representa la crucifixión en varis detalls de la mateixa. Es troba en el còdex siríac de la Bíblia, escrit en l'any 586 pel monge Rábula. Del mateix sigle són les célebres fiolas o botellita en relíquies que figuren en el Tesor de la Catedral de Monza i que varen ser regalades per Sant Gregori Magne a Teodelina, reina dels longobardos. En quatre d'elles, està pintada la Crucifixión en forma simbòlica a saber una en l'image de Crist en actitut de orante, tres en el bust del mateix colocat per damunt d'una creu i entre els dos lladres crucificados. L'única figura de la Crucifixión trobada en les catacumbes romanes està en la de Sant Valentí pintada en el mur i data del VII.[3]
Com a objecte manual equivalent a un crucifix existix la Creu Vaticana del VI que es té per la més antiga. En el seu centre ostenta la figura de Crist en nimbo duent una crucecita sobre les seues esquenes i damunt i baix de l a creu es destaquen sengles medallones en el bust de Jesús, també nimbado.
En les figures de la crucifixión que des del VI van repetint-se fins a el X o el XI, es representa comunament a Jesús vestit en corfoll sense mànegues. Pero des d'este últim sigle es va generalisant la simple vestidura de el perizonium o faixa (ya iniciada durant el IX) la qual es fa més curta des del XIV i més encara en el Renaixença. Existix no obstant un tipo de crucifixos cridats de majestad al modo bizantí molt en us en diferents regions fins a el XIV. En ells, l'image es representa vestint corfoll cenyit i en mànegues.[4]
En qualsevol forma en que estiga el crucifix, es representa a Crist viu, majestuós i triunfante, en els braços horisontals, sense corona d'espines pero en nimbo i corona real i en els dos peus separats fins a aplegar a el XIII. Des de mediats d'est, els crucifixos que no siguen de majestad expressen més be l'idea de Jesús pacient i es generalisa llavors l'ús de sol tres taches i la corona d'espines. Des del XVI es busca en estes obres artístiques la bellea i la perfecció anatòmica més que l'idea religiosa encara que no s'obliden els bons artistes de donar al rostre de Jesús expressió de profunt dolor.[3]
El título de la cruz con las iniciales I.N.R.I. data del XIII antes del cual no es constante la forma ni aun el uso del título. De ordinario, se escribían en una cartela o cinta las iniciales de Jesus-Christus en griego o en latín o todo el nombre o el título Jesus Nazarenus Rex Judaeorum por entero.[5]
En Espanya, són rar els crucifixos del X encara en pintura i es consideren apòcrifs o molt dubtosos els que es pretenen anteriors. No obstant, són molt numerosos en una o una atra forma els del XI en avant. En Catalunya, es troben freqüentment els de majestad durant els sigles XI a el XIII inclusivament i molt rars en els sigles posteriors. També són comuns en França, procedents dels tallers de Llemoges i es diferencien dels de Catalunya que els francesos duen corona.
Es destaca també l'art barroc hispanoamericà que li va imprimir al clàssic crucifjo europeu el sagell d'artesans indígenes i criollos. En Mèxic, en el seu periodo virreinal, varen ser creades creus atriales, en la finalitat de evangelizar als indígenes. Els varen anar esculpidas solament els símbols de la passió de Crist, i en algunes, solament el rostre de Crist.
El crucifix en les aules
La presència del crucifix en les aules és un tema debatut en distints països de tradició cristiana des del XX, i de fet en algunes classes n'hi ha.[6][7]
Referències
- ↑
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 3,0 3,1 «Concepto de crucifijo - Definición en DeConceptos.com». deconceptos.com. Consultat el 2021-10-28.
- ↑ «Crucifijo. Patrimonio Nacional de España».
- ↑ «Definición de crucifijo | Diccionario de arquitectura y construcción ✔️». www.parro.com.ar. Consultat el 2021-10-28.
- ↑ «El joven que denunció durante tres años la presencia de crucifijos en el aula cambia de instituto sin lograr su objetivo». www.publico.es. Consultat el 2021-10-28.
- ↑ «Estrasburgo sentencia que el crucifijo en las aulas no viola el derecho a la libertad de religión» (en es). www.rtve.es (2011-03-18). Consultat el 2021-10-28.
