Anar al contingut

Crux simplex

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
En el seu De creuament (Amberes 1594), p. 10 Just Lipsio explica els dos sentits de lo que crida crux simplex

El terme crux simplex va ser inventat per Just Lipsio (1547-1606) per a indicar un sol madero simple (sense travesser) al com es fixava algú per a deixar-li morir aixina o en el qual es empalaba a algú («Simplex [...] voco, cum in un simplicique ligno fit affixio, aut infixio»). Va distinguir aixina dos tipos de crux simplex: la crux simplex ad affixionem i la crux simplex ad infixionem.[1]

D'abdós tipos de crux simplex la terminologia de Lipsio distinguix la crux compacta, que és un conjunt fet de dos maderos («Compactar Crux est, quae manu facta, idque i duplici ligno»).[2] Hi ha tres tipos de crux compacta: crux decussata (en forma de X, o creu de sant Andrés), crux commissa (en forma de T) i crux immissa (en forma de †).

Tots estos térmens varen ser inventats per Lipsio i no es troben en texts anteriors de qualsevol época.[3]

Etimologia de crux

La paraula llatina crux prové de la raïl indoeuropea ger o kar (que significa ‘encorvado, doblat, torçut, ganchudo, apretat’).[4][5] En la Roma clàssica es tractava d'un instrument de fusta per a eixecucions, «madero, arbre o armassó en que es empalaba, fixava o aforcava als delinqüents».[6]


En el temps, les creus usades en les eixecucions romanes varen aplegar a ser d'una gran varietat.[7] Sobre la diversitat de creus Séneca va escriure en la seua Consolació a Marcia: «Veig creus en eixe lloc, no totes del mateix tipo, sino construïdes de distintes maneres per uns i uns atres: hi ha els qui pengen a les seues víctimes cap avall, uns atres les empalan per les seues parts privades, uns atres estenen els braços sobre el patíbulo».[8] Flavio Josefo va escriure en La guerra dels judeus: «els soldats anara de sí de ràbia i odi, es varen divertir clavant als seus presoners en diferents postures».[9] Per implicancia la paraula crux va prendre el significat metafòric de ‘tormento greu’ (crucio).[10][11]

En el temps la paraula crux va aplegar a tindre un significat genèric tan ampli que va terminar comprenent moltes atres formes i estils, pero en la Roma clàssica la crucifixió més comuna va ser la creu commisa (en forma de Tau, T, o creu de Sant Antonio), en el patíbulo fins al top o prop.

Crux simplex ad affixionem

Dibuix de Just Lipsio: Crux simplex ad affixionem

Just Lipsio dedica el capítul V del llibre I del seu De creuament al primer dels dos tipos de crux simplex: la crux simplex ad affixionem. En este tipo el condenat era nugat o clavat a la crux simplex i deixat allí fins a la seua mort. Lipsio observa que, ya que es nugava també la víctima a la part erecta d'un arbre, el tronc, nugant els braços a les branques —com en un poema d'Ausonio i en lo que conta Tertuliano en el seu Apologeticus[12] de l'eixecució de sacerdots de Saturn en els arbres del seu temple— es podia nugar-la també al sol tronc. I no hi ha dubte, segons Lipsio, de que es continuava usant arbres per a este fi, sobretot en les eixecucions massives, o escamondando llaugerament els arbres o deixant-los en tot el seu verdor.

Olivera de tipo que hauria pogut ser usat per a crucifixió, museu de Ein Kerem.

En el Museu de Ein Kerem en Israel s'exhibixen recreació de cóm es podrien haver usat oliveres en les branques naturals per a crucifixions.[13]


Segons Lipsio este tipo de crux simplex va precedir i està en l'orige de la creu més coneguda, opinió compartida per uns atres.[14] També Patrick Farbairn, en The Imperial Bible Dictionary, declara: «Fins a entre els romans la crux (d'a on es deriva la nostra creu) sembla haver segut originalment un pal en posició vertical, i açò va seguir sent sempre la més prominent de les dos parts. No obstant des de que es va iniciar a usar-la com a instrument d'eixecució, s'afegia freqüentment un madero travesser, pero no sempre mateixa llavors. Perque sembla que la mort es donava no només en la creu: li la donava també espetant al criminal per l'atrasser i l'espina dorsal en un pal que emergia per la boca (adactum per medium hominem, qui per vos emergat, stipitem)».[15]

A un condenat nugat, com en el dibuix de Lipsio, a una crux simplex d'este tipo, en els braços estesos directament sobre el cap, Joseph Zias, antropòlec de l'Universitat Rockefeller i excurador del Departament d'Antiguetats i Museus d'Israel, diu que «la mort ocorreria en qüestió de minuts o tal volta una hora si no se li nugara o clavara els peus»; i per això creu que «el número d'individus a ser crucificats, de fet, va poder haver determinat la forma en que l'eixecució prenia forma. Aixina, com en el cas dels 6.000 presoners de guerra que varen ser crucificats a lo llarc de la Via Apia, entre les ciutats de Roma i Capua, com a part d'una celebració de la victòria [quan Espartaco va ser derrotat en la tercera guerra servil 73-71 a.C.], sembla plausible creure que va ser ocupada la forma més ràpida i eficient».[16]

També segons el doctor Frederic Zugibe, l'estil de crucifixió vertical precipitaria l'asfíxia en poc temps, des de hores a inclús minuts, depenent de si es tinguera algun respal en els peus per a poder incorporar-se i respirar.[17][18]

Els romans varen refinar esta forma d'eixecució en aditamentos com el travesser per a prolongar el sofriment del condenat, en lo que va aplegar a ser més comú els tipos de crux compacta: crux commissa (en forma de T) i crux immissa (en forma de †).[19]


La crucifixió s'havia fusionat en la costum romana del rito del patibulum, que consistia en fer carregar als reus un jou de fusta (furca, patibulum) fins al lloc d'eixecució, jou que en el temps es va convertir en el travesser de les creus, que per això es denominen «patibulares», o en la terminologia de Lipsio creus compacti per a distinguir-les de les creus simplices. Es creu que el poste vertical permaneixia fix en els llocs d'eixecució. Al reu se li nugaven els braços a la cuixera travessera i se li obligava a portar-ho fins a eixos llocs. Una volta allí se li issava sobre el poste central.[20][21]

No obstant, alguns creuen que els romans varen seguir usant també el método de la crux simplex en ocasions excepcionals. Referint-se a eixecucions massives portades a terme pels romans, el professor Herman Fulda va escriure en el XIX: «No hi havia arbres disponibles en tot lloc que es triava per a una eixecució pública; per això, s'afonava en el terreny un simple voltó. A esta, en les mans alçades cap a dalt, i freqüentment també en els peus, es nugava o clavava als forajidos».[22]

També, en 1904, Paul Wilhelm Schmidt va escriure: «Qualsevol cosa que no fora un simple colgamiento queda descartat pel método d'eixecucions en massa que freqüentment se seguia: 2 000 al mateix temps per Vare (Ant. Jos. 17.10.10), per Cuadrato (Guerra dels judeus 2.12.6), pel procurador Félix (Guerra dels judeus 2.15.2 [13.2]), per Tito (Guerra dels judeus 7.1 [5.11.1])».[23]

Sobre crucifixions massives Flavio Josefo, escritor judeu de el I D.C., informa respecte als eixecutats durant la primera guerra judeo-romana: «tan gran era el seu número que no podia trobar-se espai per a les creus ni creus per als cossos».[24] També referix que, en el lloc de la capital judeua (70 d. C.), no hi havia suficient fusta per a construir el mur de sege, aixina que es va tindre que importar des de Síria. Josefo no menciona creus simples, ni hi ha evidència arqueològica del seu us tardà.

Vore també

Referències

  1. ↑ Just Lipsio, De creuament, liber I, cap. V, p. 8 en l'edició de Amberes 1594
  2. ↑ De creuament, liber I, cap. VII, p. 12 en l'edició de Amberes 1594
  3. ↑ Gunnar Samuelsson, Crucifixion in Antiquity (Mohr Siebeck 2013 ISBN 978-31-6152508-7), pp. 3–4 i 295
  4. ↑ Joseph Twadell Shipley, The Origins of English Words: A Discursive Dictionary of Indo-European Roots (JHU Press 2001 ISBN 9780801867842), p. 113
  5. ↑ Dizionario Etimologico Online
  6. ↑ T. Lewis, Charlton; Short, Charles, A Latin Dictionary. Harper and Brothers publishers. New York in 1879. Oxford University Press.[1]
  7. ↑ David W. Chapman, Ancient Jewish and Christian Perceptions of Crucifixion (Mohr Siebeck 2008 ISBN 9783161495793), p. 8
  8. ↑ "Dialogue sobre la consolació a Marcia" 6.20.3
  9. ↑ "La Guerra dels Judeus" 5:451-452)
  10. ↑ Christopher Francese, Ancient Rome in Baix Many Words (Hippocrene Books 2007 ISBN 9780781811538), pp. 202-203
  11. ↑ Patricia Villaseñor Cuspinera, Llatí. Vocablos específics, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, 2004, p. 115.
  12. ↑ Tertuliano, Apologeticus, IX, 2
  13. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 2 de febrer de 2015.
  14. ↑ Samuel Vila i Santiago Escuain, "Nou Diccionari Bíblic Ilustrat", "crucifixió", p. 222: "Primitivamente s'amprava un sol madero ... Els grecs i romans varen modificar al seu temps el primitiu madero, afegint-li un madero travesser (patibulum)."
  15. ↑ P. Fairbairn (1874). The Imperial Bible-Dictionary, Londres, p. 376–377.
  16. ↑ Joseph Zias, "Crucifixion in Antiquity", 1998. Revisat el 16 de decembre de 2017. [2]
  17. ↑ F. Zugibe. "Forensic and Clinical Knowledge of the Practice of Crucifixion", 1984. Revisat el 24 d'abril de 2010. [3]
  18. ↑ Frederick T. Zugibe, The Crucifixion of Jesus: A Forensic Inquiry (Rowman & Littlefield 2005 ISBN 9781590770702), p. 40-41)
  19. ↑ Mark E. Moore, The Chronological Life of Christ (College Press 2007 ISBN 9780899009551), p. 639
  20. ↑ Enriqueta González Martínez Alonso, Restauració: tecnologia tradicional i tecnologia actual, Editorial Universitat Politècnica de Valéncia, 2006, ISBN 84-9705-963-8
  21. ↑ Sanson, Els misteris del cadalso, Tallers tipogràfics Manni Germans, 1863
  22. ↑ Hermann Fulda, "Dones Kreuz und die Kreuzigung" (La creu i la crucifixió), Breslau (Wroclaw), 1878, pp. 109, i 219, 220
  23. ↑ Paul Wilhelm Schmidt, "Die Geschichte Jesu" (El història de Jesús), tom 2, Tubinga i Leipzig, 1904, pp. 387-389
  24. ↑ Flavio Josefo, “La Guerra dels judeus”, II, 2:12. 6; 5:11 & 451-452.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crux_simplex&oldid=1380831»