Gilib.

Erro al crear miniatura:

Gilib.

Jean-Emmanuel Gilibert (Lió, 21 de juny de 1741 - Lió, 2 de setembre de 1814) va ser un polític i botànic francés. Va ser alcalde de Lió, francmaçó, doctor en Medicina, membre de l'Académie de Lió.

Biografia

Estudia medicina en Montpeller de 1760 a 1764. Obtingut el seu diplomar, obri un consultori en Lió, i consagra el seu temps lliure a herborizar en la regió. Funda un jardí botànic en el Barri de Brotteaux, mes l'operació ho arruïna completament, perque no rep res per al sosteniment de part de l'Administració. Afectat, accepta, gràcies als auxilis d'Albrecht von Haller (1758-1823) i d'Antoine Gouan (1733-1821), un lloc en Grodno, ciutat en la que el rei de Polònia, Estanislai II (1732-1798) tracta de modernisar l'ensenyança de l'història natural i de la medicina. Una atra volta, funda un jardí botànic i una Escola per a chiquetes. Accepta en 1774, i aplega en 1775. La seua missió es complix molt be, montant una estructura docent útil, millorant el coneiximent de la flora i de la fauna de la regió. Publica Flora lithaunica inchoata (1781) descrivint 112 espècies, Indigatores Naturæ in Lithuania (1781), Exercitium botanicum in Schola principe Universitatis Wilensis peractum (1782), Exercitia phytologica (1792). Cessen les seues funcions en 1783, provablement afectat per conflictes en l'administració regio i també al clima lituà i provablement també nostàlgic del seu país. Serà reemplaçat per Georg Forster (1754-1794). Sempre guardarà una profunda afectació per Lituània.

• Gilibert retorna a Lió en 1783 sent mèdic en l'Hôtel-Dieu. Després publica extractes dels llibres de C. Linneo (1707-1778), reponent les Démonstrations élémentaires de botanique que havien segut publicades anónimamente per Marc A. L. C. de la Tourrette (1729-1793) i François Rozier (1734-1793). Transforma tot completament i les enriquix notablement a les planches. Algunes d'entre elles eren rescatades de l'obra de P. Richer de Belleval (v. 1564-1632), i d'atres diversos autors com Sébastien Vaillant (1669-1722) o el mateix Linneo. L'obra es publica en 1789 i coneix numeroses reedicions. Per fi impon la seua idea del jardí botànic, i se li confia l'implantació del Jardin dones plantes de Lió sobre les puntes del tossal de la Croix-Rousse. En 1805 ocupa la direcció. La seua vida oscila en la Revolució, Gilibert decidix llançar-se a la política. En 1793, girondino, és electe alcalde de Lió, mes serà encarcerat pels montagnardos. Lliberat en maig de 1793, serà president de la "Comissió de Salut Pública" i anima la resistència lionesa a Robespierre i als armats montagnardos. Superat este periodo problemàtic, va a publicar en 1798, la Histoire dones plantes d’Europe, en 1800, el Médecin naturaliste ou Observations de médecine et d’histoire naturelle, i finalment, en 1810, el Synopsis plantarum horti Lugdunensis.

Honors

Epónimos

En 1794, Hipólito Ruiz López (1754-1815) i José A. Pavón (1754-1844) li dediquen el gènero Gilibertia de la família d'Araliaceae.

Espècies

• (Apiaceae) Silaus gilibertii Besser ex Eichw.

• (Ranunculaceae) Batrachium gilibertii V. I. Krecz.

Vore també

• Anex:Micólogos

Fonts

• Piotr Daszkiewicz. 2004. « Sur els forêts de Lithuanie» (1784), Un text oblidat de Jean-Emmanuel Gilibert. Cahiers lituaniens, 5 : 21-27
• Adrien Davy de Virville (dir.) 1955. Histoire de la botanique en France. SÈUS (Paris) : 394 pp.

Notes i referències

• Gilibert Detalls d'autor en el IPNI

Gilib.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Gilib..

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gilib..