Seglar
En el cristianisme i especialment en l'Iglésia catòlica, un seglar o laic (del llatí laĭcus, i este del grec antic λαϊκός, laïkós, "del poble", derivat de λαός, laós, "poble") és qualsevol fidel cristià batejat que no és membre del clero ordenat (ni bisbe, ni presbíter, ni diaca) ni pertany a un estat de vida consagrada reconegut en vots religiosos.[1]
Missió i vocació
Segons la doctrina proclamada pel Concili Vaticà II en documents com la constitució Lumen Gentium i el decret Apostolicam Actuositatem, la vocació pròpia dels seglars consistix a buscar el Regne de Déu gestionant els assumptes temporals i ordenant-los segons la voluntat divina.
Els seglars actuen com a ferment en el món en el si de la família, el treball professional, la política, la ciència, l'ensenyança i la cultura. A més, participen activament en la vida interna de la comunitat eclesial mitjançant:
- La catequesis i l'animació litúrgica.
- Els consells pastorals i econòmics parroquials.
- Obres de caritat i apostolat social.
Vore també
Referències
- ↑ «Constitució dogmàtica Lumen Gentium sobre l'Iglésia». Concili Vaticà II.