Idioma mataco

Cartell en idioma wichí en Coronel Juan Solá, província de Bota, Argentina.

L'idioma mataco, wichí, weenhayek o wichí lhämtes és la llengua dels pobles caçadors amerindis i recolectors del bosc sec tropical del sur de Bolívia i del nort d'Argentina. Els seus parlants pertanyen a una entitat llingüística cridada 'mataco', o últimament en Argentina 'wichí', que en total suma uns 40 000 individus que parlen idiomes o dialectes similars o relacionats (Alvarsson i Claesson, 2012).

És un dels idiomes oficials de la província del Chaco en Argentina. Des de la promulgació del decret suprem N.º 25894 l'11 de setembre de 2000 el weenhayek és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia, lo que va ser inclós en la Constitució Política en ser promulgada el 7 de febrer de 2009.

Aspectes històrics, socials i culturals

Situació actual

Segons les senyes proporcionades en Crevels i Muysken (2009: 15) i Crevels (2012: 171), en Bolívia, el weenhayek conta en 1929 parlants i, per lo tant, és una llengua que es troba en perill, sent l'amenaça més important per a la seua subsistència la predominancia política i social de l'idioma castellà.
Sobre el grup ètnic, Alvarsson i Claesson (2012) senyalen que els ’weenhayek subsistixen principalment de la recolecció, la peixca i la caça. Durant sigles, estes activitats eren, ademés, complementades en la migració pel treball, que els permetia obtindre aliments bàsics, tals com la dacsa, i, en l'últim sigle, diners en efectiu i bens de consum occidentals. No obstant, com indiquen els autors, despuix de la mecanisació dels molins de canya en Argentina en els anys xixanta, estes migracions han cessat casi totalment i han segut reemplaçades per treball espontàneu com jornaleros.
Alvarsson i Claesson (2012) senyalen, ademés, que a pesar del desorde social i la conversió a una versió indianista del pentecostalisme, la cultura ’weenhayek sembla ser sorprenentment resistent. Aixina, la mitologia tradicional seguix sent àmpliament coneguda, inclús entre els chiquets. Este saber popular constituïx, provablement, un dels factors més importants per a la preservació d'una identitat ’weenhayek particular.

Aspectes històrics

Els ’weenhayek varen estar prou aïllats fins al XIX, encara que per les visites ocasionals i les migracions de treball estacionals, varen aplegar a tindre coneiximent de primera mà sobre atres cultures i civilisacions, tals com la cultura inca. A pesar d'estos contactes, els weenhayek varen mantindre una cultura sobirana i independent en el seu hàbitat tradicional. No obstant, com senyalen Alvarsson i Claesson (2012), a finals del XIX l'influència de l'exterior va cobrar impuls. En 1866, els misionero franciscanos varen fundar la missió de Sant Antonio de la Penya a la vora del riu Pilcomayo, dedicada exclusivament als ’weenhayek i orientada a introduir una espècie de “educació formal”. No obstant, despuix d'alguns anys esta missió va ser abandonada. En el XX, varen ocórrer fets que varen afectar sériament als weenhayek, sent el més devastador el conflicte de quatre anys de duració entre Bolívia i Paraguai en els anys trenta, conegut com la guerra del Chaco. Esta guerra va ser desastrosa per a la situació sociocultural dels weenhayek. Com senyala Alvarsson, despuix de la guerra, els weenhayek varen quedar ‘lliures’ de nou, encara que en realitat este terme tenia llavors un atre matís, associat en ‘conquistats’ i ‘pacificados’.

Classificació

Com senyalen Alvarsson i Claesson (2012), el ’weenhayek és membre de les llengües mataco (wichí). Si és que deu ser considerat un ‘dialecte’ o un ‘idioma’ separat és merament una qüestió de definició. Degut a que existix cert grau d'inteligibilitat entre les varietats llingüístiques adjacents i no existix cap frontera nacional involucrada, les variants del mataco serien classificades normalment com a ‘dialectes’. No obstant, com senyalen els autors, els parlants de les àrees alluntades no s'entenen entre sí, per lo tant, es genera una situació en la que no existix ni un ‘mataco estàndar’ ni un ‘idioma matern’ en dialectes com a variants d'eixe idioma particular. Per esta raó, els autors preferixen descriure la situació de les llengües mataco, seguint la proposta de Braunstein, com una 'cadena llingüística', açò és, com a conjunts discrets i contigus en variacions constants i sistemàtiques; aixina, si és que segments contigus parlen dialectes o variants inteligibles, este no és el cas dels segments més alluntats (Braunstein, 2003:19, citat en Alvarsson i Claesson, 2012).