Tolupanes
Els Tolupanes és un poble indígena localisat en la República d'Hondures.
Se'ls coneix també com Xicaques i parlen diverses llengües com el xicaque-tol. El terme jicaque va ser utilisat pels colonizadores per a referir-se als diferents grups rebels de Tegucigalpa i en els últims temps per a la població jicaque-tol del Palmar Bona Vista Santa Bàrbara. Cap a fins de l'época prehispánica es varen estendre per la costa atlàntica, la baïa d'Hondures, des del riu Ulúa a Port Castella, prop de l'actual ciutat de Trujillo i terra adins fins al riu Sulaco, pero en l'any de 1609 els tolupanes es varen assentar en l'àrea dels rius Guayape i Guayambre, en Departament d'Olancho. També coneguts com tolupanes i tolupamtolupam.
Història
Segons es coneix es varen opondre durant la conquista espanyola dels territoris que eren de la seua propietat despuix conegut com Província d'Hondures, actual república d'Hondures; varen lluitar per a evitar ser privats de la seua llibertat; el seu cacic per eixe llavors era Cicumba, qui va opondre resistència a les forces espanyoles dirigides per Pedro d'Alvarado en 1536 en la zona del riu Ulúa i el vall de Sula. Després de ser derrotada resistència tolupana va ser aprisionada junt al rei Cicumba, se'ls va deixar morir per fam. Les demés tribus restants varen continuar habitant els seus poblats originaris.
En eixe llavors eren caçadors-recolectors, cultivaven yuca amarga i, comerciaven dacsa i el cactus que produïx la cochinilla, utilisaven canoas monóxilas per a transportar els seus productes comercials.
Des del XV fins a l'actualitat han ocupat les seues terres originals en els departaments d'Olancho, Yoro, Atlántida, i Danlí.
A finals del XIX, certs grups de tolupanes es varen vore obligats a moure's la Montanya de la Flor, en acabant de que el governador del Departament de Yoro ordenara la persecució del grup per a sometre'ls a treball forçós. El grup de tres famílies va decidir aïllar-se en la montanya, puix esta quedava en Francisco Morazán, i fòra de la jurisdicció del governador de Yoro. En la chicoteta comunitat es practicava l'agricultura de subsistència en cultius com el tabac, dacsa, tubèrculs i carabasses, alguns dels cultius s'intercanviaven en ladinos, és dir, mestizos que aplegaven a la zona en objectes com a machets, astrals, teles o sal.[1] En 1929, baix gestió del president Miguel Pau Barahona[2] i l'alcalde local, el govern va otorgar la terra a la comunitat de forma oficial baix el concepte de terreny ejidal.[3]
Hui en dia tenen una "reserva" en la Montanya de la Flor en Francisco Morazán. Les terres que ocupen els tolupanes són un 60% terres forestals, un 30% terres dedicades a la ganaderia i un 10% terres d'us agrícola.cita requerida
En els documents colonials s'usa la paraula jicaque per a gent indígena no baix el domini espanyol, pero en la seua majoria no són membres d'este grup indígena, ni habladores de la llengua Tol. Els térmens jicaque o xicaque són un pijoratiu puix en quiché significa ' caníbal, indi salvage'. El seu cacic actual és Tomás Martínez, despuix del decés del cacic Cipriano en el 2015.[4] En 1855 hi havia 7000 xicaques en Yoro, tres anys despuix eren a penes 3.000 més atres mil en Santa Bàrbara.[5]
Llengües dels tolupanes
- Artícul principal → llengües jicaque-tol.
Els tolupanes parlen un conjunt de llengües estretament emparentades cridades tol o jicaque, que juntes formen la família jicaque-tol. Este conjunt de llengües indígenes es parlen encara dins de l'actual Hondures.
Estes llengües jicaque-tol estan emparentades en les llengües tequistlatecas parlades en l'estat mexicà d'Oaxaca formant la família tequistlateco-jicaque. També s'ha conjeturado molt especulativamente en este últim grup podria estar relacionat en les llengües hokanas de Norteamérica.[6]
L'escritor Tito Cardona en el seu llibre: "Senderes inèdites de la terra tolupán" relata que en llengua tol; to vol dir ser, lu és color i pa producte de la terra. Tolupán ser traduciria llavors com: Ser ple de color producte de la terra.
Vore també
- Cicumba
- Conveni 169 de la OIT sobre pobles indígenes i tribals
- conquista d'Hondures
- Cultura d'Hondures
- Drets dels indígenes
- Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes
- Grups ètnics d'Hondures
- Hondures prehispánica
- Idioma chortí
- Llengües d'Hondures
- Mitologia Tolupan
- Orica (Francisco Morazán)
Referències
- ↑ Chapman, Anne(giner Plantilla:Fecha/de 1981).«Organisació dual entre els Jicaques (Tol) de la Montanya de la Flor, Hondures».Pensament Tècnic Documental.Consultat el 15-6-2023.
- ↑ Hernández Cibrián, R. K. 2022. Etnoecología com a identitat ètnica present en els territoris dels Jicaques de la Montana de la Flor a principis del Sigle XX. Revista Comunicacions Científiques i Tecnològiques. 6, 1 (abr. 2022), 21.
- ↑ Acosta, Lindo(2015).«Ben comú i interculturalidad: claus al desenroll dels Tolupanes de la montanya de la Flor».Revista Perspectives del Desenrolle.3(3): 21–41.ISSN 2414-8903.Consultat el 2023-06-15.(en es)
- ↑ «Mor l'últim cacic indígena en Hondures; tenia 115 anys» (en es). AP News (2015-06-27). Consultat el 2024-04-04.
- ↑ Mario Humberto Ruz (1994). "Atallar els rius, posar portes al camp. Lloa sacramental per als deus de Nicaragua, 1703". Estudis d'història novohispana. N° 14. Ciutat de Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Institut d'Investigacions Històriques, pp. 66, nota n° 15. ISSN 1870-9060.
- ↑ Consulta el portal dedicat diversitat llingüística d'Hondures
- Archivat el 24 de decembre de 2013 archivat en Wayback Machine., en consultes als diccionaris de Hondureñismes i de les Llengües d'Hondures DLH de l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua AHL.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tolupanes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.