Acadèmia Hondurenya de la Llengua

La Acadèmia Hondurenya de la Llengua és un grup d'acadèmics experts en l'us de la llengua espanyola en Hondures. L'acadèmia va ser establida en la ciutat de Tegucigalpa, M.D.C. el 28 de decembre de 1948 i pertany a l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola.

Història

Hereua de la decimonónica Acadèmia científic-lliterària (1888) de la república de Hondures.

L'Acadèmia Hondurenya de la Llengua, durant la junta preparatòria que es va celebrar en la residència del Dr. Esteban Guardiola, es va constituir el 28 de decembre de 1948, sent els membres constituents l'Esteban Guardiola, director; Silverio Laínez, Censor; Alejandro Alfaro Arriaga, Secretari; Juan B. Valladares R., Bibliotecari; Rafael Heliodoro Valle, Julián López Pineda, Luis Andrés Zúñiga, Marcos Carías Reis; Joaquín Bonilla, Carlos M. Gálvez, Carlos Izaguirre, Antonio Ochoa Alcántara i Céleo Murillo Soto.

A l'obertura de l'Acadèmia Hondurenya, el 28 de decembre de 1948, va assistir el senyor Manuel Aznar, yayo de l'expresident del Govern espanyol, José María Aznar, qui acodia llavors com a representant espanyol a la pren de possessió del nou Govern hondureny, l'1 de giner de 1949.

Ha segut sempre una acadèmia que destaca pel seu dinamisme, pese a les seues circumstàncies:

Aixina, la biblioteca que conforme als seus objectius estatutaris havia atesorat durant décades, va ser destruïda pel huracà Mitch, fent-se actualment esforços per a refer eixe inapreciable fondo bibliogràfic.

Igualment, l'edició commemorativa dels 400 anys del Quixot, editada per la Real Acadèmia Espanyola (RAE), junt en les 22 acadèmies de la llengua que existixen en el món hispà, de la que es varen editar prop d'un milló d'eixemplars per a distribuir-se en els països de parla hispana. Va ser una proposta de l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua. En paraules del seu director Oscar Acosta, "en el seu últim Congrés, l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola reunida en Puerto Rico en l'any 2002, deliberó sobre la manera més apropiada de celebrar el quarto centenari de la publicació del Quixot. Un dels directors va propondre que es convocara a un concurs sobre la vida i obra de Miguel de Cervantes; un atre colega va parlar sobre la possibilitat de publicar un llibre d'ensajos en noves aproximacions al Quixot; un tercer va sugerir que es convocara a un concurs per a elaborar una cantata o concert simfònic sobre el cavaller de la trista figura; un atre acadèmic va pensar en un jagantesc mural com el que Oswaldo Guayasamín té en l'aeroport de Barajas, en el dubte si es coloca en Madrit o en La Mancha; i es varen poder sentir atres valioses opinions atinentes al tema. Va ser llavors quan, deixant entrevore el meu ofici d'editor, vaig propondre imprimir el Quixot, en un format digne i en una edició popular, accessible a totes les bojaques i a les unitats monetàries devaluadas d'algunes de les nacions iberoamericanes, idea que va ser aprovada per consens unanimitat."

En la vigèsima segona edició del diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, 2001, la AHL va fer una valiosa aportació al món de parla hispana: 1950 hondureñismes varen ser incorporats. Ya en l'edició vigèsima primera, de 1992, es registraven 302. Aixina, conta en uns 2782, incloent 400 gentilicis hondurenys, lo que convertix als hispanohablante hondurenys en un dels majors aportantes d'elements lèxics nous en eixa edició del diccionari.

En 1957, en la firma del Tractat de |Intercanvi Cultural entre Espanya i Hondures abdós governs es comprometien a que “dispensaran el seu respal (...) especialment a les seues respectives Acadèmies de la Llengua.” I des de 1960, en la ratificació en Colòmbia del Conveni Multilateral sobre Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, conta en el respal del Govern de Hondures, ya que “Cada u dels Governs signataris es compromet a prestar respal moral i econòmic a la seua respectiva Acadèmia nacional de la Llengua Espanyola, o siga a proporcionar-li una sèu i una suma adequada per al seu funcionament.”

A finals del 2011, davant la situació d'amenaces i atentats contra els mijos de difusió i "l'irracional escalada de violència que ha segat vides de periodistes i de hondurenys i hondurenyes valiosos", va fer un pronunciament públic "per la llibertat d'expressió i a favor de la tolerància", en la convicció per a la consecució de la seua missió de defensa i enriquiment de l'idioma, "és imprescindible la lliure circulació i expressió de les idees".

Des de giner del 2012, i despuix de la presentació de la Biblioteca Centroamericana de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes per SAR el Príncip d'Astúries en el Centre Cultural d'Espanya en Tegucigalpa integra conjuntament en la Biblioteca Nacional de Hondures, l'Universitat Nacional Autònoma de Hondures i l'Universitat Pedagògica Nacional Francisco Morazán la Comissió Nacional de la Biblioteca Virtual de les Lletres Hondurenyes: «Una fita que nos ompli d'orgull a tots els que habitem en la Pàtria Gran de la llengua que nos unix».

Publicacions Especialisades

Validant el Diccionari de les Llengües de Hondures en el poble Tol

• Revista de l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua, que en 1948 l'escritor Carlos Izaguirre va propondre se li nomenara com “Hibueras”, mateixa que va ser acceptat en entusiasme.
• En el 2005, l'Acadèmia va editar el Diccionari de Hondureñismos, en el qual «Fa entrega al poble hondureny del seu patrimoni lexicogràfic producte de la seua pràctica cultural i social. La llengua és del poble que la parla, dia a dia es fa la llengua. Estos hondureñismos són testimoni fidel de l'identitat, l'idiosincràsia, l'ingeni i la creativitat del poble».
• En el 2009, l'Acadèmia va editar conjuntament en el Centre Cultural de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll – CCET la compilació d'ensajos i artículs sobre la cultura de Hondures de Luis Mariñas Otero.

• En el 2013, l'Acadèmia va editar el Diccionari de les Llengües de Hondures. Coordinat per Víctor Manuel Ramos, pròlec de Luis Belzuz dels Rius: “El Diccionari de les Llengües de Hondures, únic hui en el seu gènero, és el resultat de més de tres anys de constant treball i rigorosa investigació baix la coordinació del Excelentísimo Senyor Doctor i Membre de l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua, senyor Víctor Manuel Ramos, en el respal del Centre Cultural d'Espanya en Tegucigalpa en el marc de l'acció de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenroll, en favor de la preservació del ric patrimoni immaterial llingüístic afrodescendiente i indígena de Hondures”.

Consulta el portal dedicat diversitat llingüística de Hondures [2] archivat en Wayback Machine., en accés als diccionaris de Hondureñismos i de les Llengües de Hondures DLH de l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua AHL.

Vore també

• Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola
• Real Acadèmia Espanyola
• Societat de Geografia i Història de Hondures