Idioma jacaru
El jacaru (en jacaru: jaqaru /xaˈqaɾo/) és un idioma que pertany a les llengües aimaraicas,[1] a la que també pertanyen l'aimara i el cauqui. Es parla en les comunitats d'Aiza, Colca i Tupe, en el districte de Tupe de la província de Yauyos, en la serra de la departament de Lima, en Perú. Actualment conta en al voltant de 704 parlants i es troba en greu perill d'extinció.[2]La majoria dels seus parlants són bilingües i dònes.
Descripció llingüística
El jacaru és una llengua aglutinant, de tipo nominatiu-acusatiu i en núcleu final en orde predominant SOV i posposicional.
Fonologia
L'inventari consonàntic del jacaru es representa en la taula següent.[2] Els símbols a l'esquerra representen els fonema de l'idioma en l'alfabet fonètic internacional, i els símbols tancats per paréntesis ⟨ ⟩ són els seus equivalents ortogràfics, és dir, cóm s'escriuen estos fonema d'acort a l'alfabet usat pels jacaruhablantes i pel Govern del Perú.[3]
| Labial | Alveolar | Postalveolar | Retrofleja | Velar | Uvular | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | Sorda | p ⟨p⟩ | t ⟨t⟩ | ṯʲ ⟨tx⟩ | k ⟨k⟩ | q ⟨q⟩ | |
| Eyectiva | pʼ ⟨pʼ⟩ | tʼ ⟨tʼ⟩ | ṯʲʼ ⟨txʼ⟩ | kʼ ⟨kʼ⟩ | qʼ ⟨qʼ⟩ | ||
| Aspirada | pʰ ⟨pʼʼ⟩ | tʰ ⟨tʼʼ⟩ | ṯʲʰ ⟨txʼʼ⟩ | kʰ ⟨kʼʼ⟩ | qʰ ⟨qʼʼ⟩ | ||
| Africada | Sorda | t͡s ⟨tz⟩ | t͡ʃ ⟨ch⟩ | ʈ͡ʂ ⟨cx⟩ | |||
| Eyectiva | t͡sʼ ⟨tzʼ⟩ | t͡ʃʼ ⟨chʼ⟩ | ʈ͡ʂʼ ⟨cxʼ⟩ | ||||
| Aspirada | t͡sʰ ⟨tzʼʼ⟩ | t͡ʃʰ ⟨chʼʼ⟩ | ʈ͡ʂʰ ⟨cxʼʼ⟩ | ||||
| Fricativa | s | ʃ ⟨sh⟩ | x ⟨j⟩ | ||||
| Nassal | m | n | ɲ ⟨ñ⟩ | ŋ ⟨nh⟩ | |||
| Sonorante | Lateral | l | ʎ ⟨ll⟩ | ||||
| Rótica | ɾ ⟨r⟩ | ||||||
| Semivocal | w | j ⟨i⟩ | |||||
L'inventari vocàlic distinguix tres timbres /i a o/ i dos graus de cantitat o llongitut (breu/ultrabreves en Hardman, llargues/breus en Cerrón Palomino).
Gramàtica
En el jacaru, existixen partícules d'inventari tancat que apareixen, en freqüència, sense sufixs (a diferència de les categories lèxiques, a on és molt rara l'aparició d'una raïl aïllada). Es troben en esta última classe les salutacions, les negacions i les fòrmules especials (per eixemple, elements equivalents a "tal volta"). Aixina mateix, presenta paraules categoremáticas, que funcionen com pronoms. No existixen en la llengua paraules morfemáticas; és dir, no hi ha artículs, preposicions o conjuncions; les funcions corresponents a estes paraules s'expressen per mig de sufixos.
La gramàtica del jacaru presenta diferències importants respecte a de la del espanyol.
Història
Segons els estudis, l'orige del jacaru prové de la civilisació Huari (600 d. C. -700 d. C.) i no s'ha eximit del contacte en el castellà. Els jacaru parlants han pres alguns préstams d'aquella llengua adaptant-els als seus patrons configuracionals, com és el cas de uwija “ovella”, lichi “llet”, jáwasha “faves” i kisu “formage”.[4]
Vore també
Referències
- ↑ Alfredo Torero. Idioma dels vages. Llingüística i Història
- ↑ 2,0 2,1 Coler, Matt (2025). «Jaqaru», The Oxford guide to the languages of the Central Andes (en anglés), Oxford: Oxford University Press, p. 245.
- ↑ «cultura. gob. pe/pueblos/jaqaru#:~:text=La%20lengua%20jaqaru%20cuenta%20con,j,%20l,%20ll,%20m Jaqaru | BDPI». bdpi. cultura. gob. pe. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ unmsm. edu. pe/xmlui/bitstream/handle/cybertesis/949/Lovon_cm. pdf? sequence=1 Lovón Cova, Marco Antonio (2009). Cap a una teoria de la complexitat: estudi etnolingüístico i cognitiu de la correlació entre els plats típics tupinos i la seua construcció lexical en la llengua jaqaru. unmsm. edu. pe/xmlui/bitstream/handle/cybertesis/949/Lovon_cm. pdf? sequence=1 archivat en Wayback Machine. Llima: Universitat Nacional Major de Sant Marcos. Facultat de Lletres i Ciències Humanes.
Bibliografia
A continuació es presenta en orde cronològic un catàlec de les més importants obres referides a l'idioma jacaru i al seu context etnològic:
- Registre Nacional d'Identificació i Estat Civil - RENIEC (2015) Tesor de noms Jaqaru ISBN 978-612-4285-00-4
- Registre Nacional d'Identificació i Estat Civil - RENIEC (2015 Bona Pràctica Intercultural Registre Civil Bilingüe: El RENIEC al rescat de la llengua Jaqaru ISBN 978-612-46285-9-7
- Adelaar, Willem & Muysken, Peter (2004). org/details/languagesofandes0000adel The Languages of the Vages, Cambridge University Press, pp. org/details/languagesofandes0000adel/page/124 124-129. ISBN ISBN 978-0-521-36275-7.
- Barranca, Sebastián. 1876. "Fragments d'una gramàtica per al cauqui" En: El Sigle, N.º 25-26.
- Matos Mar, José. 1951. Marque geogràfic de l'àrea cultural del kauke en el Perú. Lima: Universitat Nacional Major de Sant Marcos, Institut d'Etnologia, Publicació N.º. 1.
- Matos Mar, José. 1951. La ganaderia en la comunitat de Tupe. Lima: Universitat Naciona Major de Sant Marcos, Institut d'Etnologia, Publicació N.º. 2.
- Matos Mar, José. 1951. L'àrea cultural de l'idioma kauke en el Perú. Lima: Universitat Naciona Major de Sant Marcos, Institut d'Etnologia, Publicació N.º. 4.
- Farfán, José Ma. Benigno. 1953. "Colecció de texts d'hage-aru o kawki". En: (Perú) Revista del Museu Nacional, Tom xxi.
- Cerrate Valenzuela, Emma; i Tovar Serpa, Óscar. 1954. "Informe preliminar de l'estudi botànic de Tupe". En: (Perú) Revista del Museu Nacional, Tom xxiii, p. 140-161.
- Matos Mar, José. 1956. Yauyos, Tupe i l'idioma kauke. En: (Perú) Revista del Museu Nacional, Tom xxv, p. 3-46.
- Farfán, José Ma. Benigno. 1961. "Diccionari conciso castellà-jaquearu-quechua". En: (Perú) Revista del Museu Nacional, Tom xxx, p. 19-40.
- Hardman, Martha James. 1966. Jaqaru: Outline of Phonological and Morphological Structures. L'Haya: Mouton & Co.
- Prim de Thays, Carmen. 1968. Religió i màgia en Tupe (Yauyos). Mèxic: Centre Internacional de Documentació (CIDOC), Sondejos N.º 28.
- Hardman, Martha James 1978. "Jaqi: The Linguistic Family". The International Journal of American Linguistics. Volume 44. pp. 146–153.
- Hardman-de-Batiste, Martha James 1978. "Linguistic Postulates and Applied Anthropological Linguistics". In V. Honsa and M. J. Hardman-de-Batiste (eds) Papers on Linguistics and Child Language. New York: Mouton Publishers.
- Hardman, Martha James 1983. "'And if We Lose Our Name, Then What About Our Land', or What Price Development?" Evaluating Gender Relations Volume 35, number 3. pp. 151–161.
- Hardman, Martha James 2000. Jaqaru. Germany: Lincom Europa.
- Hardman, Martha James. 1983. Jaqaru: Compendio d'estructura fonològica i morfològica. Lima: Institut d'Estudis Peruans & Institut Indigenista Interamericà.
- Bellea Castro, Neli. 1995. Vocabulari Jacaru-Castellà Castellà-Jacaru (Aimara tupino). Cusco: Centre d'Estudis regionals Andinos Bartolomé de las Casas.
- Bellea Castro, Neli. 2005. Jaqaru yatyitna[Deprengam el Jaqaru]. Huancayo: Associació Jaqmashi.
- Batiste Iturrizaga, Dimas. 2010. Mark Qillqa Tupe: Estudi històric-cultural de Marka-Tupe, poble de parla Jaqaru, any 750 D. C.-2010 . Lima: Universitat Nacional Major de Sant Marcos, Fondo Editorial (543 pp.).
- Lovón Cova, Marco Antonio. 2009. Cap a una teoria de la complexitat: estudi etnolingüístico i cognitiu de la correlació entre els plats típics tupinos i la seua construcció lexical en la llengua jaqaru. Lima: Universitat Nacional Major de Sant Marcos. http://cybertesis. unmsm. edu. pe/bitstream/cybertesis/949/1/Lovon_cm. pdf unmsm. edu. pe/bitstream/cybertesis/949/1/Lovon_cm. pdf archivat en Wayback Machine.
Enllaços externs
- webcindario. com/laru. html Llengües Aru
- ethnologue. org/show_family. asp? subid=90758 Ethnologue report for Jaqaru (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma jacaru» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.