Chortís

Brenda Suyapa Pineda representa als chortís d'Hondures en un congrés en l'Universitat Nacional Autònoma d'Hondures.

Els chortís són un poble indígena de Guatemala, El Salvador i Hondures, i descendents de la civilisació maya el centre cultural de la qual i polític se situava en Copán. En l'actualitat hi ha aproximadament més de 60 000 chortís, al voltant de 52 000 especialment en els municipis de Camotan, Jocotan i Olopa en el departament de Chiquimula, Guatemala, i 11,000 en els departaments de Copán, Ocotepeque, Cortés i Santa Bàrbara en el noroest d'Hondures.

Història

Varen habitar moltes zones entre elles el lloc arqueològic hondureny de Copán. Per a principis del XVI els chortís s'organisaven en una confederació coneguda com a regne o señorío Payaquí. Durant la conquista espanyola varen ser liderats per Copán Galel qui va presentar resistència en l'actual Copán Ruïnes en Hondures i posteriorment en Citalá, El Salvador, sent en esta última derrotat en lo que va acceptar la rendició i el catolicisme.

XXX

Entre 1970 i 1972 es porta a terme la reforma agrària, es varen assignar terres a varis grups organisats de chortís, prop del 10 %.

En 1991 varen ser assessinats varis líders chortís solament per reclamar els seus drets ancestrals.

Es va crear el Consell Nacional d'Indígenes Chortís d'Hondures (CONICHH) en 1994 i la Confederació Nacional de Pobles Autòctons d'Hondures (CONPAH) en 1995.

En abril de 1997 varen ser assessinats dos chortís, un d'ells va ser el líder Cándido Amador, per açò va haver un pelegrinage a Tegucigalpa i va haver protestes pels seus drets.

En maig de 1997 es va acordar en el govern central la distribució de 2000 hectàrees a comunitats chortís.

En decembre de 1997 cinc comunitats chortís obtenen 350 hectàrees de terres de part de l'Institut Nacional Agrari (INA).

Actualment, la majoria de parlantes de l'idioma chortí habiten en i entorn en tres pobles en el departament guatemaltec de Chiquimula, Jocotán, L'Unió i Olopa. Existix també un grup de parlantes del chortí que habiten entre Camotan i la frontera de Guatemala i Hondures.

La mescla actual de cultura material i ideològica que s'ha produït en tota Guatemala ha fet que siga difícil discernir entre chortís i ladinos en moltes regions.

Identitat chortí

Pobles indígenes que habitaven el territori salvadoreny en temps de la conquista: 1. Nahuas pipiles, 2. Potones o Lencas salvadorenyes, 3. Kakawiras o Cacaoperas, 4. Xincas, 5. Mayas Chortis, 6. Mayas Pokomames, 7. Chorotegas.

es menciona que els indígenes rara volta es designen a ells mateixos com "guatemaltecs", pero si s'identifiquen entre ells com chorti de diferent costat, per eixemple quan es comparen en els chortís d'Hondures, pero no concedixen molt significat a la designació. Pel domini dels criollos en el seu territori, casi cap Ch'orti' en eixe temps havia visitat atres regions del país a banda de la pròpia, ni molt manco a Centroamérica.

Si llegim a Charles Winsdom ell menciona que els indígenes que vivien en el territori Ch'orti', no reconeixien la república de Guatemala, solament el territori Ch'orti'. encara que per al temps de la seua arribada, ya utilisaven la toponominia de que eren de Chiquimula, per a diferenciar-se dels d'una atra part del territori, pero esta referència és més recent puix la divisió del territori ancestral tenia menys de 100 anys per a quan Wisdom va realisar els seus estudis. El territori es torna llavors en la major unitat social que els identifica. La majoria dels indígenes de parla Ch'orti' s'identifica com Ch'orti' segons resultats recents del cens de població realisat en el territori en l'any 2018.

Els indígenes d'un municipi es consideren una miqueta distints culturalment d'uns atres. Tal creència té base encara que en la majoria dels casos no és real. Els municipis de Jocotán, Camotán, Sant Joan Ermita, Quetzaltepeque, Esquipulas i L'Unió són casi idèntics culturalment, diferixen en aspectes poc importants, com el número de dies d'abstinència sexual mentres se celebra la cerimònia de la sembra, o la festa anual del sant patró.

El municipi és el nom que es va designar per a definir les parts o pobles en que es dividix un departament i els municipis es dividixen en llogarets i caserius, és rar escoltar que algú s'identifique en el nom del seu municipi a menos que siga del municipi, en canvi, Qualsevol indígena o ladino, s'identifica en el nom del seu llogaret o del seu poble, açò dins del seu territori, Fòra de la seua jurisdicció municipal l'indígena s'identifica donant el nom del seu llogaret junt en el municipi i departament.

En els municipis de Jocotán i Olopa, els blancs i mestizos formen la població que predomina en els pobles. Els indígenes, la majoria dels quals sembla ser de sanc pura, viuen en els poblats rurals. Existix un aguda distinció cultural i social entre els dos grups. Els mestizos (cridats ladinos entre ells) es consideren un poble urbà similar al de Chiquimula, principalment perque tenen parla i cultura espanyola i en lo racial són predominantment blancs. Constituïxen clarament la classe alta del municipi i eixercixen control polític i econòmic sobre el mateix.

La distinció entre els grups indígena i mestizo (ladinos) es basa més en les diferències culturals que en les racials. Menciona: “Molts mestizos de prestigi en Jocotán tenen la mitat o més de sanc indígena, pero són plenament acceptats com mestizos perque cultural i psicològicament són no indígenes en tots els aspectes […] Una distinció cultural molt important es basa en el tipo de calcer: els mestizos calcen sabates i els indígenes sandalias.

Si un indígena pensa que la seua vida milloraria si es convertix en mestizo, es trasllada al poble, calça sabates i vist tantes robes mestizas com pugues; fingix que no comprén les costums indígenes i que solament parla espanyol, es referix als indígenes aldeans com ‘ells’ en lloc de ‘nosatres’, deprén un ofici mestizo, es casa en una mestiza si li és possible i inscriu als seus fills en l'escola pública”. Lo mateixa succeïx en el mestizo que s'hi haja indianizado, els demés lo reconeixen com a indígena pero ell se sent superior entre els seus amics i parents per ser una miqueta mestizo.

Entre els indígenes no hi ha classes socials distintives, encara que existixen diferències econòmiques i socials entre els individus. Alguns tenen prestigi, tant als ulls dels mestizos com dels demés indígenes; este es basa en la tinença de terres, la riquea, l'influència davant els funcionaris i comerciants mestizos, el coneiximent i habilitat professionals i l'aptitut per a ser dirigents.

“El terme “indi” és el que els mestizos usen més a sovint per a referir-se als indígenes; també ampren els térmens ‘indito’, ‘natural’ i ‘els indígenes’. El primer d'estos és el que menys connotacions d'inferioritat té i s'ampra afectivamente, en la conversació directa, quan l'interlocutor mestizo desija evitar que l'atre se senta ofés. El terme ‘montañés’ expressa inferioritat en alt grau. Els térmens ‘hòmens de caites’ i ‘dòna de caites’ soun encara pijors en este sentit. Els indígenes es referixen a ells mateixos amprant els térmens ‘indis’ o ‘inditos’ […] Els indígenes es referixen comunament als mestizos com in- et’ mestizo (un mestizo). També els diuen ah tsuk (barbudo), i tsuk-op (els barbudos), per a tractar-els despectivamente els diuen ‘zambos’”.

Metz també s'enfoca en explicar l'identitat i pertinença dels mayas ch′orti′ a la seua pròpia ètnia. Explica, com ho fa Wisdom (de fet cita el text de Wisdom), per a reforçar l'idea de que la majoria dels ch′orti′ encara en l'actualitat no conceben l'idea d'Estat-nació guatemaltec. Açò ho reflectix en algunes notes sobre cóm en un acte cívic de la comunitat, únicament una persona li ‘va fer cas a l'himne nacional’, mentres que els demés lo varen ignorar. De fet esta persona va ser un soldat de l'eixèrcit que havia rebut educació cívica i que per lo tant sí ho identificava. En l'actualitat, menciona que les dònes analfabetes són les que tenen poc coneiximent de Guatemala com a nació i que ho relacionen en la capital del país. De fet menciona, que en un saló junt a un grup de jóvens els va mostrar un mapa i els va demanar que ubicaren on es trobava Guatemala i estos no varen poder resaltar-ho. Ell va fer açò no en tal d'humiliar als ch′orti′ pero per a demostrar la seua dura marginalitat. Lo que vol donar a entendre Metz és que els ch’orti’ són estranys en la seua pròpia terra.

Metz menciona que segons pareix el dur el nom ch′orti′ inclou de per sí victimisació. Molts d'ells consideren que el ser ch′orti′ els fa ser víctimes i creure que ser mestizos els du millors oportunitats. Els ch′orti′ han enfrontat discriminació i marginalitat per sigles. La competitivitat interna dels ch′orti′ fa que hi haja una falta de respecte entre els mateixos i puguen unificar-se com a poble. Poc a poc mentres la població creix hi ha menys parlants de ch′orti′, al voltant de 20 mil, encara ho parlen en l'actualitat, la població ladina ha aumentat i és complicat diferenciar als llauradors no ch′orti′ dels ch′orti′. Cada volta més les noves generacions s'avergonyixen de parlar puix els ladinos es burlen d'ells i els veuen com a inferiors mentres ho parlen. Molts consideren també que la pell clara és molt més bonica i que una ‘gringa’ jamai els faria cas o els trobaria atractius.

Planteja Metz que els ch′orti′ s'han mantingut dins d'un ambient individualisat, s'han mantingut per a ells mateixos i entre ells mateixos.

Winsdom menciona que els ch′orti′ no estan organisats i que est un problema central en la seua pertinença cap al grup ètnic. Hi ha molt individualisme. En l'actualitat alguns ch′orti′ escomencen a estar conscients del seu idioma i de la seua cultura.

Moltes voltes els ch′orti′ consideren als mayas de l'àrea occidental com a exòtics, perque utilisen trages tradicionals mayas i fan cerimònies extravagants. I moltes voltes s'allunten d'ells (un atre grups mayas) en tal de que no els identifiquen com a indígenes, puix mentres menys indígenes es vegen, millor.

Un dels seus informants comenta que els ch′orti′ deuen sentir-se orgullosos d'els qui són com ho fan els d'occident i reivindicar-se perque molt de lo que s'ha perdut pot recuperar-se encara. Hi ha molt pocs involucrats en el moviment maya degut a que pocs (casi nuls) tenen l'alcanç d'educació que alguns dels líders del moviment maya tenen, com en el cas occidental, és per açò que pocs poden adinsar-se a temes de reivindicació, memòria històrica, recuperació de l'idioma i la cultura, etc. Un atre problema és la poca comunicació que té l'àrea ch’orti en les seues afores, encara, en eixe temps, la comunicació era escassa. Per un atre costat, el factor ladino ha fet que els ch′orti′ per la seua forta subordinació consideren que l'involucrar-se al Moviment Maya és perillós.

Referències

• Hondures, poble chortí. [2] archivat en Wayback Machine. UNESCO.
• Els chortís. Fondo Hondureny d'Inversió Social (FHIS).
• Vocabulari del Ch'orti'.