Biblioteca del Congrés d'Estats Units
La Biblioteca del Congrés dels Estats Units (en inglés: United States Library of Congress), situada en Washington D. C. i distribuïda en tres edificis (el Thomas Jefferson Building, el John Adams Building i el James Madison Building), és una de les majors bibliotecas del món, en més de 158 millons de documents.[1][2]
La colecció de la Biblioteca del Congrés inclou més de 36,8 millons de llibres en 470 idiomes, més de 68 millons de manuscrits[1] i la colecció més gran de llibres rars i valiosos, incloent una de les úniques quatre còpies en perfecte estat de la Bíblia de Gutenberg, i el borrador de la Declaració d'Independència. Ademés, guarda més d'un milló de publicacions del govern d'Estats Units, un milló de números de periòdics de diferents parts del món, dels últims tres sigles, 500 000 rolls de microfilm, 6000 títuls de còmics, la colecció més gran de documents llegals, películas, prop de 5 millons de mapas, partituras, 2,7 millons de gravacions sonores, cançons i més de 13,7 millons de gravats i còpies fotogràfiques. El document més antic és una tablla de pedra de l'any 2040 a. C.[2] També alberga obres d'art, dibuixos arquitectònics, i valiosos instruments com el Stradivarius Betts i el Stradivarius Cassavetti. La Biblioteca del Congrés va ser construïda pel Congrés en 1800, i va permanéixer en el Capitolio d'Estats Units durant la major part d'el XIX. En acabant de que la majoria de la colecció original havia segut destruïda durant la guerra anglo-nortamericana de 1812, Thomas Jefferson va vendre 6.487 llibres, la seua colecció personal sancera, a la biblioteca en 1815.[3][4] Despuix d'un periodo de disminució durant el XIX, la Biblioteca del Congrés va començar a créixer ràpidament tant en tamany i importància despuix de la guerra civil nortamericana, culminant en la construcció d'un edifici separat i la transferència de totes les explotacions per a depòsits de drets d'autor a la Biblioteca. Durant l'expansió ràpida d'el XX, la Biblioteca del Congrés va assumir una funció pública per excelència, convertint-se en una "biblioteca d'últim recurs" i ampliant la seua missió per al benefici dels estudiosos i del poble nortamericà. La Biblioteca del Congrés és, en la pràctica, la biblioteca nacional d'Estats Units, promovent llectura i acolliment de la lliteratura nortamericana a través de diversos proyectes com l'American Folife Center, American Memory, el Center for the Book, i l'United States Poet Laureate. És també elloc oficial d'investigació per al Congrés dels Estats Units, en la missió primària de realisar investigacions fetes pels membres del Congrés a través del Congressional Research Service. El cap de la Biblioteca és el Bibliotecari del Congrés (Librarian of Congress en anglés), actualment James H. Billington. La Biblioteca està organisada en vintinou sals de llectura, una de les quals és la Sala Hispànica de Llectura, creada en 1939 i cridada aixina en honor a l'influent Societat Hispànica d'Amèrica.
Història
[editar | editar còdic]Orígens i la contribució de Jefferson (1800-1851)
[editar | editar còdic]La Biblioteca del Congrés va ser fundada el 24 d'abril de 1800, quan el president John Adams va firmar un Acte del Congrés que aprovisionó per al trasllat de la capital des de Filadèlfia a la nova ciutat de Washington. En eixes lleis es va establir un fondo de 5000 $ per a la compra de llibres necessaris per a les funcions del Congrés. La colecció, comprada en Londres, va consistir en 740 llibres i 3 mapes, i es va depositar en el nou edifici del Capitolio.[5] La colecció va cobrir una varietat de temes, pero la major part dels materials eren de naturalea llegal, lo que reflectix el paper del Congrés com un fabricant de lleis.
Thomas Jefferson va eixercitar un paper important en la formació primitiva de la biblioteca, quan el 26 de giner de 1802, va promulgar la primera llei establint l'estructura de la biblioteca. En ella es va definir el rol del Bibliotecari del Congrés (un lloc nomenat pel president), aixina com un "Comité Conjunt en la Biblioteca" per a regular i supervisar la Biblioteca i permetre que el president i el vicepresident demanaren llibres prestats.[5] En agost de 1814, la chicoteta biblioteca va ser destruïda per les tropes britàniques, en un incendie que va cremar la colecció inicial d'al voltant de 3000 volums.[5]
Un més despuix d'estos fets, no obstant, el propi Jefferson va oferir la seua biblioteca privada[6][7] per a reemplaçar la colecció perduda. Jefferson havia estat acumulant la seua biblioteca durant 50 anys, arreplegant numerosos volums de diversos temes, entre ells filosofia, ciència, i lliteratura, aixina com atres temes no relacionats necessàriament en les funcions llegislatives del Congrés, com a llibres de cuina, per eixemple. En giner de 1815, el Congrés va acceptar l'oferta de Jefferson, a canvi d'un valor de 23 950 dólars pels seus 6487 llibres.[5]
Carpiment (1851-1865)
[editar | editar còdic]El periodo antebellum va ser difícil per a la Biblioteca. Durant la década de 1850, el bibliotecari Charles Coffin Jewett de la Smithsonian Institution va tractar de forma agressiva de moure eixa organisació cap a una conversió en la "Biblioteca Nacional dels Estats Units". Els seus esforços varen ser bloquejats per Joseph Henry, el secretari del Smithsonian, qui va advocar per un enfocament en l'investigació científica i la publicació i va favorir el desenroll de la Biblioteca del Congrés en la Biblioteca Nacional. Henry va despedir a Jewett en juliol de 1854, terminant en els intents del Smithsonian per a una conversió en la Biblioteca Nacional, i en 1866, Henry va transferir els 40 000 volums del Smithsonian a la Biblioteca del Congrés. El 24 de decembre de 1851, el major incendi en l'història de la biblioteca va destruir a al voltant de 35 000 llibres, aproximadament dos terços de la seua colecció de 55 000 llibres, incloent dos terceres parts de la donació original de Jefferson.[5] Ràpidament, en 1852, el Congrés va consignar 168.700$ per a reemplaçar els llibres perduts, pero no per a adquirir nous materials. Açò va marcar l'inici d'un periodo conservador de la biblioteca, baix una administració en John Silva Meehan com el bibliotecari i James A. Pearce com el president del Comité Conjunt, que va treballar per a restringir les activitats de la biblioteca.[5] En 1857, el congrés va transferir les activitats de distribució de documents públics del Biblioteca al Departament de l'Interior i el seu programa per a l'intercanvi internacional de llibres al Departament d'Estat. Les polítiques d'Abraham Lincoln que donen nomenament a John G. Stephenson com bibliotecari del Congrés en 1861 va debilitar encara més la Biblioteca; Stephenson es va centrar en els assunts que no eren de la Biblioteca, incloent el servici voluntari com aide-de-camp en les batalles de Chancellorsville i Gettysburg durant la guerra civil nortamericana. En la conclusió de la guerra, la Biblioteca del Congrés tenia un personal de sèt empleats per a una colecció de 80 000 volums.[5] La centralisació d'oficines per a dret d'autor en l'Oficina de Paleses i Marques d'Estats Units en 1859 va posar fi a tretze anys en la Biblioteca com un depositario per a tots els llibres i fullets protegits per copyright.
Expansió de Spofford (1865-1897)
[editar | editar còdic]La Biblioteca del Congrés es va reafirmar durant la segona mitat d'el XIX baix el bibliotecari Ainsworth Rand Spofford, que va dirigir la Biblioteca des de 1865 fins a 1897. Ajudat per una expansió global del govern federal i un ambient polític favorable, Spofford va consolidar un ampli respal bipartidista per a la biblioteca, com una biblioteca nacional i un recurs llegislatiu, iniciant aixina una recopilació exhaustiva d'Americana i lliteratura nortamericana, va dirigir la construcció d'un nou edifici per a albergar a la Biblioteca, i va transformar elloc de bibliotecari del Congrés en una posició de fortalea i independència. Entre 1865 i 1870, el Congrés va consignar fondos per a la construcció del Thomas Jefferson Building, va colocar tots els registres de copyright i activitats de depòsit baix el control de la Biblioteca, i va restaurar el sistema d'intercanvi internacional de llibres a la Biblioteca. La Biblioteca va adquirir també les biblioteques grans de tant el Smithsonian i l'historiador Peter Force, significativament enfortint les seues coleccions d'obres científiques i Americana. En 1876, la biblioteca del congrés va tindre 300 000 volums i estava vinculada en la Biblioteca Pública de Boston com la biblioteca més gran de la nació. Quan la biblioteca es va traslladar des de l'edifici del Capitolio per a la seua nova sèu en 1897, va tindre més de 840.000 volums, el 40 % de les quals havien segut adquirits a través de depòsits de copyright. Un any ans que la biblioteca es traslladara a la seua nova ubicació, el Comité Conjunt en la Biblioteca va celebrar una sessió d'audiències per a evaluar l'estat de la Biblioteca i planificar per al seu creiximent futur i una possible reorganisació. Spofford i sis experts enviats per l'American Library Association, incloent el Bibliotecari futur Herbert Putnam i Melvil Dewey de la New York State Library, va testificar davant el comité que la Biblioteca deuria continuar la seua expansió per a convertir-se en una verdadera biblioteca nacional.[5] Basat en les audiències, i en l'assistència dels senadors Justin Smith Morrill de Vermont i Daniel W. Voorhees d'Indiana, el Congrés va aumentar el personal de la Biblioteca de 42 a 108 i va establir noves unitats administratives per a tots els aspectes de la colecció de la Biblioteca. El Congrés també va enfortir l'oficina de la Biblioteca del Congrés per a governar la Biblioteca i fer nomenaments de personal, aixina com requerir l'aprovació del Senat per a nomenaments presidencials per a la posició.[5]
Posreorganisació (1897-1939)
[editar | editar còdic]
La Biblioteca del Congrés, estimulada per la seua reorganisació en 1897, va començar a créixer i desenrollar-se en major rapidea. John Russell Young, el successor de Spofford, encara que solament va estar en el càrrec durant dos anys, va revisar la burocràcia de la Biblioteca, va utilisar les seues conexions com un exdiplomático per a adquirir més materials de tot lo món, i va establir en la Biblioteca els primers programes d'assistència per a cegos i les persones en discapacitat.[5] El jove Herbert Putnam, successor de Young, va dirigir l'oficina durant quaranta anys des de 1899 a 1939, entrant en la posició dos anys en acabant de que la Biblioteca es va convertir en la primera dels Estats Units en posseir un milló de volums. Putnam va centrar els seus esforços en fer de la Biblioteca més accessible i útil per al públic i per a atres biblioteques. Va instituir el servici de préstam interbibliotecario, transformant la Biblioteca del Congrés en lo que va denominar una "biblioteca d'últim recurs".[8] Putnam també va ampliar l'accés a la Biblioteca als "científics investigadors i individus degudament calificats", i va començar publicar fonts primàries per al benefici dels estudiosos.[5]
- Herbert Putnam va aumentar la diversitat en les adquisicions de la Biblioteca. En 1903 va convéncer al president Theodore Roosevelt per a transferir per orde eixecutiva els documents dels pares fundadors del Departament d'Estat a la Biblioteca del Congrés. Putnam va ampliar les adquisicions estrangeres també, en la compra en 1904 d'uns quatre mil volums de la biblioteca d'Indica; la compra en 1906 de la colecció d'huitanta mil volums per de biblioteca del rus G. V. Yudin; la compra de llibrets d'òpera en 1908 a partir de la colecció Schatz; i a principis dels anys 1930, la compra de la Colecció Imperial de Rússia, que consta de 2600 volums de la biblioteca de la dinastia Romanov en una extensa varietat de temes. Les coleccions d'obres hebraicas, chinenques i japoneses també varen ser adquirides.[5] Inclusivament, va haver una ocasió en el que el Congrés va prendre l'iniciativa d'adquirir materials per a la Biblioteca, quan en 1929 el congressiste Ross Collins de Mississipi va propondre satisfactòriament la compra per 1 500 000 dólars de la colecció d'incunables d'Otto Vollbehr, incloent una de les quatre còpies existents en perfecte estat de la Bíblia de Gutenberg.[5]
En 1914 Putnam va establir el Legislative Research Service (LRS) com una unitat d'administració separada de la Biblioteca. Basada en la filosofia de l'Era Progressista sobre la ciència com un solucionador de problemes, la LRS proporcionaria respostes informades a les preguntes d'investigació del Congrés sobre casi qualsevol tema.[5] En 1965 el Congrés va aprovar una llei que permet que la biblioteca del congrés establix un comité de fondo fiduciario per a acceptar donatius i dotacions, donant a la biblioteca un paper com un patró de les arts. La Biblioteca va rebre els donatius i dotacions d'individus prominents com John D. Rockefeller, James B. Wilbur, i Archer Milton Huntington. Gertrude Clarke Whittall donó cinc violins de Stradivarius a la Biblioteca, i les donacions d'Elizabeth Sprague Coolidge varen pagar per una sala de concerts en l'edifici de la Biblioteca del Congrés i l'establiment d'un honorari per a la Divisió de Música. Una série de cadires i assessoria es varen establir a partir de les donacions, el més conegut dels quals és el "Poet Laureate Consultant".[5]
L'ampliació de la biblioteca finalment va omplir l'edifici principal de la biblioteca, a pesar de deixar de costat expansions en 1910 i 1927, obligant a la Biblioteca per a ampliar en una nova estructura. El Congrés va adquirir les terres propenques, i en 1928, va aprovar la construcció del Edifici Anexe (més vesprada, el Edifici John Adams) en 1930. Encara que en un retart durant els anys de la Gran Depressió, es va completar en 1938 i es va obrir al públic en 1939.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Informació general en elloc web oficial
- ↑ 2,0 2,1 Senyes estadístiques de la Biblioteca Britànica en elloc web oficial
- ↑ [1]- Jefferson va obtindre $23.940
- ↑ [2]
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 «Jefferson's Legacy: A Brief History of the Library of Congress». Consultat el 14 de giner de 2008.
- ↑ Biblioteca personal de Thomas Jefferson, basat en la beca en LibraryThing.
- ↑ perfil per a la biblioteca de Thomas Jefferson en Library Thing, resumint els continguts i indicant fonts
- ↑ «Interlibrary Lloen (Collections Access, Management and Lloen Division, Library of Congress)». Consultat el 4 de decembre de 2007.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Library of Congress» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Biblioteca del Congrés d'Estats Units.- Library of Congress website (anglés).
- Hispànica de Llectura (en és).
- of the Library of Congress (anglés).
- Memory (anglés).
- Search the of Congress catalog (anglés).
- [3] [4] archivat en Wayback Machine., legislative information (anglés).
- The Library of Congress (anglés).
- Of Congress Meeting Notices and Rule Changes from The Federal Register Feed (anglés).
- of Congress photos on Flickr (anglés).
- Outdoor sculpture [5] archivat en Wayback Machine. at the Library of Congress (anglés).
- Project Gutenberg: Handbook of the new Library of Congress, Boston, 1897 (anglés)