Anar al contingut

National Film Registry

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
National Film Registry

El Registre Nacional de Cine (en anglés, National Film Registry) és una selecció de películas que realisa la Junta Nacional de Conservació de Cine per a que siguen conservades en la Biblioteca del Congrés d'Estats Units. El consell va ser establit per la Llei Nacional de Conservació del Cine de 1988, la qual va ser renovada per Actes del Congrés en 1992, 1996, 2005 i novament en octubre de 2008.[1][2][3] La llei de 1996 també va crear la Fundació Nacional per a la Conservació del Cine, una organisació sense ànim de lucre, que, encara que afiliada a la Junta Nacional de Conservació del Cine, recapta diners del sector privat.[4]

Història

Durant la década de 1980, varis cineaste destacats i personalitats de l'indústria en els Estats Units, com Frank Capra i Martin Scorsese, varen advocar per a que el Congrés promulgara un proyecte de llei de preservació de películes per a evitar modificacions comercials (com el Pan and scan i edicions per a TV) de películes clàssiques que percebien com a negatives. En resposta a la controvèrsia sobre la colorisació de películes filmades originalment en blanc i negre en la década específicament, els representants en i en varen presentar la en de 1988, que va establir el National Film Registry, el seu propòsit i criteris per a seleccionar películes per a la seua conservació.[5]

Criteris

El Registre Nacional de Cine selecciona anualment 25 películes "cultural, històrica o estèticament significatives" per a que siguen preservades. Les seleccions anuals mostren la diversitat del patrimoni cinematogràfic nortamericà per a aumentar la consciència de la necessitat de la seua preservació.[6] Per a ser elegible per al registre, la película deu tindre a lo manco dèu anys d'antiguetat.[6] Per a la primera selecció de películes en 1989, el públic va postular casi 1000 películes a ser considerades. Els membres de la Junta Nacional de Conservació de Cine llavors les varen sometre a vots individuals. Els vots varen donar com resultat una llista de vinticinc películes que després varen ser examinades pel bibliotecari del congrés James Billington i el seu equip en la biblioteca per a realisar la selecció final.[7] A partir de 1997, el públic solament pot postular un màxim de cinquanta películes a l'any per a ser considerades per part de la junta i el bibliotecari.[8]

"Taken together, the ... films in the National Film Registry represent a stunning range of American filmmaking—including Hollywood features, documentaries, avant-garde and amateur productions, films of regional interest, ethnic, animated, and short film subjects—all deserving recognition, preservation and access by future generations. As we begin this new millennium, the registry stands among the finest summations of American cinema's wondrous first century." "En conjunt, les ... películes en el Registre Nacional de Cine, representen un ranc impressionant de la cinematografia nortamericana, incloent llarcmetrages de Hollywood, documentals, films avant-garde, produccions d'aficionats, películes d'interés regional, films ètnics, animacions i curtmetrages, que mereixen tots reconeiximent, conservació i accés per les futures generacions. En començar este nou mileni, el registre es troba entre les millors sumatorias del maravellós primer sigle del cine nortamericà."
Dr. James Hadley Billington, Bibliotecari del Congrés[9]

El registre inclou des de clàssics d'Hollywood a películes òrfenes. La película no requerix ser llarcmetrage o haver segut exposta comercialment per a la seua elecció. El registre conté película de actualitat, cine mut, cine experimental, curtmetrages, películes sense drets d'autor, cine serial, películes caseres, documentals, cine independent i películes per a televisió. Fins a la llista de 2025, hi ha 925 películes conservades en el registre.


La película més antiga de la llista és Atleta de Newark (1891)[10] i les més recent és El Gran Hotel Budapest, estrenada en 2014.«Library Names 25 Films to the National Film Registry for Preservation» (en anglés). Library of Congress (29 de giner de 2026). Consultat el 31 de giner de 2026.</ref> 1939 és l'any del com es varen seleccionar més películes, en un total de dèsset películes per a la seua conservació. El temps entre l'estrena d'una película i la seua selecció és molt variable. Els periodos més prolongat i més curt varien tots els anys, segons els films seleccionats.

En el 2009 va ser inclós el primer i únic vídeo musical en el història del registre. Thriller de Michael Jackson va ser triat per haver revolucionat la forma de fer vídeos i pel seu impacte en la cultura popular.[11]

Notes

Referències

  1. ↑ (28 de setembre de 1988).«Reagan Signs Law on Film».The New York Claves.Consultat el 15 d'octubre de 2009.(en anglés)
  2. ↑ «Legislative Authorization» (en anglés). National Film Preservation Board. Consultat el 15 d'octubre de 2009.
  3. ↑ «Public Law 110–336—Oct. 2, 2008» (en anglés) (PDF). United States Government Printing Office. Consultat el 15 d'octubre de 2009.
  4. ↑ Fox, Michael(28 de maig de 2003).«Running Around San Francisco for an Education».SF Weekly.Consultat el 15 d'octubre de 2009.(en anglés)
  5. ↑ Eagan, Daniel (2010). America's film legacy : the authoritative guide to the landmark movies in the National Film Registry, New York: Continuum, p. x. OCLC 676697377. ISBN 978-1-4411-1647-5.
  6. ↑ 6,0 6,1 Molotsky, Irvin(20 de setembre de 1989).«25 Films Chosen for the National Registry».The New York Claves.Consultat el 15 d'octubre de 2009.(en anglés)
  7. ↑ (16 d'octubre de 1989).«National treasures».Ellensburg Daily Record.United Press International.Consultat el 15 d'octubre de 2009.(en anglés)
  8. ↑ Keogh, Jim(25 de març de 1999).«Public gets tiquet to put favorite flicks in registry».Telegram & Gazette.Consultat el 15 d'octubre de 2009.(en anglés)
  9. ↑ (17 de decembre de 2002).«National Film Registry Adds 25 Films».Millimeter.Consultat el 15 d'octubre de 2009.(en anglés)
  10. ↑ «Frequently Asked Questions» (en anglés). National Film Preservation Board. Biblioteca del Congrés d'Estats Units. Consultat el 13 de giner de 2024.
  11. ↑ «'Thriller' leads list of 25 joining National Film Registry» (en anglés) (31 de decembre de 2009). Consultat el 2 de març de 2016.

Vore també


Referències