Cambridge (Massachusetts)

Cambridge és una ciutat ubicada en el comtat de Middlesex en el estat de Massachusetts, Estats Units. En el Cens de 2020 tenia una població de 118 403 habitants i una densitat poblacional de 7182 persones per km².Plantilla:Senyes cense Es troba a l'est de l'estat, a les afores de Boston. Cambridge és coneguda per albergar la Universitat d'Harvard i el Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Segons el cens de l'any 2000, la ciutat té una població de 101 355 habitants, encara que moltes més persones van a Cambridge a treballar.

La ciutat

La població de Cambridge és molt diversa. Els seus residents, coneguts com cantabrigians, van des de distinguits professors del MIT i d'Harvard a famílies de classe obrera, passant per immigrants de tot lo món. La primera unió civil entre persones del mateix sexe en Estats Units es va realisar en l'Ajuntament de Cambridge. Esta diversitat contribuïx a l'ambient lliberal i pot ser comparat a Berkeley, Califòrnia en alguns aspectes. Açò, junt a les històriques protestes estudiantils i un rebuig al controllegal de les rendes d'arrendament, li ha valgut la humorística denominació de «República Popular de Cambridge». Cambridge és hui en dia una ciutat renovada urbanamente, de classe mija-alta i en un creixent mercat de propietats, creuant el riu des de Boston. També se li coneix com la «ribera esquerra de Boston». Cambridge ha segut també cridada per alguns la «ciutat de les places» (City of Squares en anglés), ya que la major part dels seus districtes comercials són grans interseccions conegudes com squares. En la regió de Nova Anglaterra, el terme square s'aplica a un àrea comercial, generalment formada al voltant de l'intersecció de tres o més carrers, i que originalment consistia en un àrea quadrada rebujada. Com la majoria dels carrers es varen construir fa sigles, solament algunes places conserven la forma geomètrica d'un quadrat. Harvard Square està, per eixemple, formada per dos carrers curves convergents. Cada una d'estes places fa les voltes d'un centre veïnal. Entre elles s'inclouen:

Kendall Square, formada per l'intersecció dels carrers Broadway, Main Street i Third Street, després del pont Longfellow que comunica Cambridge en Boston, i en la punta occidental del campus del MIT. En les seues afores es troba l'estació Kendall de la llínea roja del metro. Ací s'ubica la major part dels grans rascacels d'oficines de Cambridge i una pròspera indústria biotecnològica ha creixcut en el sector circumdant.
Central Square, formada per l'intersecció de l'avinguda Massachusetts, Prospect Street i l'avinguda Western. És potser lo més propenc a un centre financer i comercial en Cambridge, i és molt conegut per la seua àmplia varietat de restaurants ètnics. En els anys 1990 va ser en part desmantellada i l'àrea va experimentar una controvertida renovació urbana en els últims anys i continua aumentant el seu valor. En el seu entorn es troba l'estació del metro del mateix nom.
Lafayette Square, formada per l'intersecció de l'avinguda Massachusetts, Columbia Street, Sidney Street i Main Street, és considerada part de l'àrea de Central Square.
Harvard Square, formada per l'intersecció de l'avinguda Massachusetts, Brattle Street, i JFK Street. Ací s'ubica la Universitat Harvard, l'universitat més antiga dels Estats Units, i un important àrea de compres en Cambridge. En el seu entorn es troba l'estació del metro del mateix nom. El barri nort d'Harvard a l'est d'avinguda Massachusetts es coneix com Agassiz, en honor del afamado científic Louis Agassiz.
Porter Square, prop d'una milla al nort d'avinguda Massachusetts des d'Harvard Square, formada per l'intersecció de les avingudes Massachusetts i Somerville, i inclou part de la ciutat de Somerville. En el seu entorn es troba l'estació Porter del metro.
Inman Square, en l'intersecció dels carrers Cambridge i Hampshire, en el centre de Cambridge. En esta plazase ubiquen diversos restaurants, bars i boutiques.
Lechmere Square, en l'intersecció dels carrers Cambridge i First, adjacent al centre de compres CambridgeSide Galleria. És conegut per estar ahí l'estació terminal de la llínea verda del metro. Entre els barris residencials estan Cambridgeport, a l'oest de Central Square, cap al riu Charles; Riverside, al sur d'avinguda Massachusetts cap al riu Charles, entre Central i Harvard Square; East Cambridge; Wellington-Harrington; North Cambridge; Agassiz; Avon Hill; Brattle Street; Strawberry Hill; i Mid Cambridge, delimitada per Central, Harvard, Inman Square, i la ciutat de Somerville. En el marge occidental de Cambridge, el cementeri de Mount Auburn és conegut pels seus els distinguits personages ahí sepultats, pel seu magnífic paisagisme i pel seu destacat arboretum. Encara que es veuen a sovint referències a el "àrea de Boston/Cambridge" en la prensa, Cambridge preferix conservar una identitat pròpia.

Erro al crear miniatura:

Panorama urbà de Cambridge des del pont Harvard

Història

Erro al crear miniatura:

Mapa de vies ferroviàries de Cambridge en 1852.

Cambridge es va establir en el nom de Newtowne ('ciutat nova') en 1630. Newtowne va ser una de les numeroses ciutats fundades pels 700 colon puritanos originals de la Colónia de la Baïa de Massachusetts, baix el mandat del governador John Winthrop. Elloc original del poblat va estar en el que hui és el cor d'Harvard Square, mentres que la ciutat incloïa un àrea molt més gran que l'actual, en vàries àrees perifèriques que es varen convertir en ciutats independents a través dels anys: Newton (originalment Newtown) en 1690, Lexington (Cambridge Farms) en 1712, i Arlington (West Cambridge) i Brighton (Little Cambridge), les que varen ser anexades a Boston en 1807. En 1636 la colónia va fundar el Harvard College per a formar ministres i es va elegir a Newtowne com a sèu. En 1638 es va canviar el nom a la ciutat pel de Cambridge en referència a Cambridge, Anglaterra, per a reflectir la seua condició de centre d'educació superior en la colónia. Cambridge va créixer com un poblat agrícola, llentament i seguint el camí a Boston, la capital colonial, per 13 quilómetros. A l'época de la Guerra d'Independència, la majoria dels residents vivien prop de Common i Harvard College, en granges i facendes comprenent la major part de la ciutat. La majoria dels habitants eren descendents dels primers colon puritanos, encara que hi havia també una chicoteta èlit d'Anglicans "respectables" que no varen estar implicats en la vida de la ciutat, preocupats de les seues facendes, inversions i comerç, vivint a lo llarc del camí a Watertown (actual Brattle Street). La majoria d'eixes finques varen ser confiscades despuix de la revolució i venudes als Lealistas. Entre 1790 i 1840, Cambridge va començar a créixer ràpidament en la construcció del pont West Boston o Longfellow en 1792 que va conectar la ciutat directament en Boston, fent innecessari viajar els 13 quilómetros a través de Boston Neck, Roxbury i Brookline per a creuar el riu Charres. En 1809 es va construir un segon pont, el Canal Bridge, que creua el canal Middlesex. Els nous ponts i vies varen fer que els terrenys agrícoles i marismas es transformaren en un districte industrial i residencial. Molt despuix es varen construir carreteres com la Concord Turnpike (actual Broadway i avinguda Concord) i la Middlesex Turnpike (carrer Hampshire i avinguda Massachusetts al noreste de Porter Square) i els actuals carrers Cambridge, Main i Harvard varen ser camins per a conectar distintes àrees de Cambridge cap als ponts. Ademés, els ferrocarrils varen entrecreuar la ciutat durant la mateixa época, duent al desenroll de Porter Square, aixina com a les creació de la veïna ciutat de Somerville a partir de les àrees rurals de Charlestown. Cambridge va ser incorporada com la segona ciutat de Massachusetts en 1846. El seu centre comercial també va començar a traslladar-se des d'Harvard Square a Central Square, zona que es va convertir en el centre de la ciutat. Entre 1850 i 1900, Cambridge va adquirir la major part de la seua actual fisonomia, incloent el desenroll del tramvia suburbà a lo llarc de les carreteres, barris industrials i de classe obrera en East Cambridge, construcció de confortables cases de classe mija en antigues facendes en Cambridgeport i Mid-Cambridge, i enclavaments de classe alta prop de l'Universitat Harvard i en els tossals més baixos de la ciutat. L'arribada del ferrocarril a North Cambridge i Northwest Cambridge varen permetre els tres majors canvis en la ciutat: el desenroll de fàbriques de rajolas i construccions fetes en este material entre les avingudes Massachusetts, Concord i Alewife Brook; la fàbrica de gèl de Frederic Tudor en Fresh Pond; i eloteo de les últimes facendes per a la seua conversió en subdivisions residencials, lo que permetria construir vivendes per als mils d'immigrants que es varen aplegar a treballar en les noves indústries.

Erro al crear miniatura:

Una vista de Weld Boathouse i Harvard creuant el Riu Charres.

En 1920, Camdridge era una de les principals ciutats industrials de Nova Anglaterra, en prop de 120 000 habitants. Com l'indústria en l'est d'Estats Units va començar a declinar en la Gran Depressió i després en la Segona Guerra Mundial, Cambridge va perdre bona part de la seua base industrial. Ademés, va començar la transició des de ser un centre industrial a un intelectual. L'Universitat Harvard sempre ha segut important en la ciutat (tant per la cantitat de terreny de la que és ama com per l'importància institucional), pero va començar a eixercir un rol més dominant en la vida i la cultura de la ciutat. La mudança de l'Institut Tecnològic de Massachusetss des de Boston en 1912 va assegurar l'estatus de Cambridge com el centre intelectual dels Estats Units. Despuix dels anys 50, la població de la ciutat va començar a baixar llentament, sent reemplaçades les famílies per fadrins i parelles jóvens. A finals del XX, Cambridge tenia un dels mercats inmobibliaris més expansius en el noreste dels Estats Units. Aixina com manté la diversitat en classes, races i edats, es fa més difícil per a aquells que varen créixer en la ciutat el permanéixer en ella.

Geografia

Cambridge es troba ubicada en les coordenades 42°22′34″N 71°7′6″O / 42.37611, -71.11833</noinclude>. Segons la Oficina del Cens dels Estats Units, Cambridge té una superfície total de 18.4 km², de la qual 16.54 km² corresponen a terra ferma i (10.15%) 1.87 km² és aigua.Plantilla:Senyes cense

Demografia

Segons el cens de 2010,Plantilla:Senyes cense hi havia 105.162 persones residint en Cambridge. La densitat de població era de 5.713,94 hab./km². Dels 105.162 habitants, Cambridge estava compost pel 66.57% blancs, l'11.65% eren afroamericanos, el 0.23% eren amerindios, el 15.1% eren asiàtics, el 0.04% eren isleños del Pacífic, el 2.13% eren d'atres races i el 4.28% pertanyien a dos o més races. Del total de la població el 7.58% eren hispans o llatins de qualsevol raça.Plantilla:Senyes cense