Ádyton

Eixemple de ádyton del temple d'Apolo de Figalia, en Arcàdia.

El ádyton (grec τὸ ἄδυτον; lliteralment, «lloc en el que no es pot entrar»; en llatí, adytum) és un terme d'arquitectura que designa en un temple d'Antiga Grècia a un espai reservat per a certes funcions, la majoria religioses. Es tracta d'una habitació o be darrere del naos o ben enquadrada en la mateixa naos, en a on solament podien accedir els sacerdots. Podia ser també subterràneu (es parlarà llavors de cripta) o en canvi realçat sobre un podi.