Museu Arqueològic de Termo

El Museu Arqueològic de Termo és un museu que està en Termo, una població d'Etolia, en Grècia.

Conté una colecció de periodos compresos entre la prehistòria i l'época romana procedents principalment del santuari d'Apolo en Termo, d'alguns atres santuaris pròxims i d'algunes ciutats de Etolia.

El proyecte

El Museu Arqueològic de Termo es va portar a terme a partir d'un proyecte de cooperació de l'Unió Europea baixe la gestió del Eforado d'Antiguetats de Etolia-Acarnània i Léucade. L'edifici es va terminar de construir en 2009 i l'organisació de l'exposició permanent es va portar a terme entre 2011 i 2015. L'inauguració del museu va tindre lloc en 2016.

Coleccions

El museu expon en vàries seccions temàtiques l'evolució històrica del lloc a on es va construir el santuari d'Apolo, des dels primers signes de que el lloc va escomençar a ser habitat. Este santuari es va convertir en el centre religiós i polític de la Lliga Etolia.

Una primera secció se centra en l'entorn natural de la zona, aixina com alguns aspectes polítics relacionats en els llímits del territori i també s'expon el història de les excavacions arqueològiques i de la fundació del museu. En ella destaquen tres objectes prehistòrics —dos estatuillas i un molinet de blat de pedra— que es relacionen en la fertilitat de la terra. Hi ha també una columna de bronze de el III en diferents inscripcions en cada cara. En una d'elles hi ha un tractat d'aliança entre etolios i acarnanios (260-250 a. C.) en el que ademés es definix el llímit d'abdós en el riu Aqueloo. En un atre costat de la columna hi ha un arbitrage sobre els llímits entre Eníadas i Metròpolis (235-232 a. C.)

La segona secció alberga troballes de l'assentament que va haver en el lloc en la prehistòria des de l'any 1700 a. C. S'exponen recipients, ferramentes, armes, el desenroll de les estructures arquitectòniques del lloc i uns pocs objectes relacionats en la vida religiosa. Este assentament va ser destruït entorn al 1100-1050 a. C.

La següent secció mostra les troballes i l'estructura arquitectònica del nou assentament que es va construir en el lloc de l'antic, des del periodo protogeométrico. Des de llavors es va rendir cult a Apolo en este lloc. Les troballes sugerixen ademés que esta divinitat va tindre funcions relacionades en la guerra i com a protector dels jóvens. S'exponen numeroses armes i ofrenes votivas, algunes de les quals mostren la riquea i el prestigi social dels seus oferente. També es relacionen les funcions d'Apolo en este santuari en les del deu oriental Reshef. De fet, una estàtua d'esta divinitat es va trobar en Termo, pero esta es troba en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.

A continuació, una atra secció del museu expon la riquea arquitectònica i decorativa dels diversos edificis que va tindre el santuari entre els sigles VII i II a. C. Del temple d'Apolo, destaquen les metopas del periodo arcaic primerenc i els elements decoratius del sostre i del frontón del periodo clàssic. Hi ha també figures mitològiques procedents d'atres temples més menuts que es varen construir en el lloc i algunes troballes procedents d'atres menuts santuaris que s'han trobat en pobles propencs, Jrysovitsa i Taxiarjis.

Una quinta secció expon troballes procedents de tombes de ciutats de Etolia com Triconio, Acras, Metapa i Panfia. Destaquen la rica diversitat dels recipients de ceràmica, bronze i atres materials aixina com els objectes d'or.

Una atra secció expon les característiques de la Lliga Etolia, el sistema polític de la qual estava basat en l'autonomia, igualtat i paritat de les seues ciutats. En l'época d'esta institució es varen construir nous edificis en el santuari d'Apolo, com un buleuterio i varis pòrtics, ya que este va ser el seu centre polític. S'exponen alguns elements arquitectònics, monedes, inscripcions i estàtues.

L'última secció conté algunes ofrenes votivas i restants d'estàtues que es varen salvar de les dos destrucció del santuari que varen tindre lloc en 218 i 206 a. C. provocades per Filipo V de Macedònia. S'exponen els moments del decliu del santuari despuix d'estes destrucció i el posterior domini romà sobre Etolia despuix de la batalla de Pidna.