Mits de Cthulhu
Bosqueig de Cthulhu, per Lovecraft en 1934.Havien mort moltíssims eones abans del naiximent del home, pero existixen arts que podrien reviure'ls quan els astres retornen a la seua posició correcta en el cicle de l'eternitat. Plantilla:Versalitas, indubtablement, procedien de les estreles, i varen dur Plantilla:Versalitas imàgens en Plantilla:Versalitas.
Els Mits de Cthulhu constituïxen un cicle lliterari d'horror còsmic comprés entre 1921 i 1935 per l'escritor nortamericà Howard Phillips Lovecraft i complementat per atres escritors pertanyents al Círcul de Lovecraft. Encara que molt vinculat a la ciència ficció, el gènero oníric i la fantasia pura, en rigor els Mits de Cthulhu pertanyen a la tradició del conte de terror anglosaxó.[1]
En ell es renova el desgastat horror gòtic de fantasmas i sers immaterials en un terror realiste, de sers monstruosos i desconeguts que s'amaguen en els parages més obscurs de la Terra, el temps i l'espai. Influït per Arthur Machen i Lord Dunsany, els Mits exploren a cegues la perspectiva de que baix el món quotidià i conegut s'amaga una realitat prodigiosa i aterradora que aguaita a l'humanitat des de les tenebres i sumix en el pànic o la locada a qui gosa atisbar els abismes d'aquella inaprensible dimensió.[2]
Pese a les diferències en els relats, el seu principi fonamental va ser establit pel propi Lovecraft:
En l'actualitat seguix havent escritors que desenrollen les seues històries en el marc dels Mits de Cthulhu, aportant nous elements (localisacions, successos, criatures i personages) al corpus dels Mits, com per eixemple Francisco Javier Olmedo (en les seues noveles del Cicle del Deu de la Carn) o Marc Barqué (en els seus llibres titulats "Nous Mits de Cthulhu").
Contingut de l'obra
[editar | editar còdic]
Precedida per destacats escritors (Lord Dunsany, Ambrose Bierce, R. W. Chambers, Arthur Machen i Algernon Blackwood) i enriquida per diversos autors (Frank Belknap Long, Robert E. Howard, Clark Ashton Smith, Hazel Heald, Henry Kuttner, Robert Bloch, August Derleth, Ramsey Campbell, Brian Lumley) correspon no obstant a Howard Phillips Lovecraft el protagonisme en la creació dels Mits.[1] A continuació es nomenen, segons Derleth, els tretze relats de Lovecraft pertanyents a este cicle lliterari ordenats d'acort a la seua data de creació:[1]
- Dagón (1917)
- La ciutat sense nom (1921)
- El ceremonial (1923)
- La cridada de Cthulhu (1926)
- El color sorgit de l'espai (1927)
- El cas de Charles Dexter Ward (1927-1928)
- El horror de Dunwich (1928)
- El que murmura en l'obscuritat (1930)
- L'ombra sobre Innsmouth (1931)
- En les montanyes de la locada (1931)
- Els somis en la casa de la bruixa (1932)
- La cosa en el llindar (1933)
- En la nit dels temps (1934)
- El morador de les tenebres (1935)
Si ben estos relats són considerats canònics, hi ha numerosos escrits de la segona época de Lovecraft (la realista), que també poden considerar-se part dels Mits, entre ells:[1]
- El testimoni de Randolph Carter (1919)
- Celephaïs (1920)[3]
- El horror de Ret Hook (1925)
- El model de Pickman (1926)
- A través de les portes de la clau d'argent (1933)
Ademés Lovecraft va compondre poemes relatius als Mits, que varen ser recopilats póstumament en Fongos de Yuggoth (1941).[1]
Creació
[editar | editar còdic]
L'univers lovecraftiano es coneix únicament a través de testimonis incomplets i aïllats, les descripcions dels quals estan repletes d'insinuacions velades i estanys en blanc. Els monstruosos sers varen rebre numeroses descripcions i noms de la tradició oral de les comunitats rurals, fins a aparicions del mateix ent o dos sers independents (o, com la sempre sugerida opció, seria el producte de l'imaginari colectiu sumat a la locada del protagoniste). Com a resultat, els Mits no varen ser sistematisats i l'identitat i relacions dels alienígenas varen permanéixer en un confús i impenetrable misteri.[2]
Va ser principalment August Derleth, discípul i corresponsal de Lovecraft, qui va tractar de classificar a tots els sers que ho poblaven. A diferència de Lovecraft, en qui predominava lo ambigu i una visió del cosmos descentralisada de les esperances i valors humans, Derleth va interpretar els fins d'aquells sers des de la perspectiva de l'eterna lluita del ben i el mal. Ell va crear als Deus arquetípicos, i segons la seua classificació i sistematisació dels Mits, va anar per la batalla contra estos per lo que Azathoth va ser privat d'inteligència, en encapçalar la rebelió contra ells. Va tractar de representar el concepte judeocristià de la lluita Deu-Diable i la caiguda de Luzbel. Molts aficionats dels mits desprecien esta classificació per considerar que priva de part del horror intrínsec dels relats de Lovecraft i és totalment innecessària, ya que este jamai va voler alguna cosa semblant en la seua obra.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Lovecraft, Howard Phillips; Llopis, {{{nom2}}} (2005). Els Mits de Cthulhu, Aliança Editorial. ISBN 84-206-3666-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 H. P. Lovecraft; Gaut vel Hartman, {{{nom2}}} (2012). «Introducció. Etapes creatives d'un geni fóbico.», El horror de Dunwich, Buenos Aires: Andrómeda. ISBN 978950722024-1.
- ↑ En el relat de Celephaïs mencionen per primera volta al poble de Innsmouth
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mitos de Cthulhu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.