Got de Ishtar
El got de Ishtar és un gerro de principis de el II mileni abans de Crist, de la civilisació mesopotámica, que es manté en el Departament d'Antiguetats Orientals del Museu del Louvre. Este got va ser descobert per l'arqueòlec francés André Parrot en Larsa en 1933. El número d'inventari de l'obra és AO 17000.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Este got de terracota medix 26,2 cm d'altura en un diàmetro de 13 cm. Presenta una decoració pintada i gravada en una incisió del perfil de pardals en el registre superior i peixos en el registre inferior. La deesa Ishtar, es presenta d'acort en la seua tipologia, és dir despulla en una tiara en banyes. El seu melic i el pubis triangular ha segut fortament emfatisat per l'artiste. Les seues mans estan obertes en la posició de orante. Està rodejada per un delfí i una tortuga.[2]
Segons Heródoto, existia en l'antiga Mesopotamia el cult a Ishtar, deesa de l'amor i la fertilitat, que va autorisar la prostitució sagrada.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Museu del Louvre (ed.): «Vase décoré de déesses nues dit "vase d'Ishtar"» (en francés). Consultat el 2 d'agost de 2018.
- ↑ Black y Green, 1992, p. 144.
- ↑ Le Monde dones Religions.Consultat el 2 de agost de 2018.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1992) Gods, Demons, and Symbols of Ancient Mesopotamia: An Illustrated Dictionary (en anglés). ISBN 0-292-70794-0.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vaso de Ishtar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.