Claudio, el deu, i la seua esposa Mesalina

Claudio, el deu, i la seua esposa Mesalina (en anglés, Claudius the God and his wife Messalina) és una novela de l'escritor britànic Robert Greus, publicada en 1935 com a continuació de Yo, Claudio (1934). L'obra, el subtítul de la qual és El turbulento regnat de Tiberio Claudio César, emperador dels romans (naixcut en l'any 10 a. de C. i mort en l'any 54), descrit per ell mateixa, narra el periodo de govern de l'emperador Claudio des de l'assessinat del seu nebot Calígula fins a la seua pròpia mort. Ademés, presta gran atenció als primers anys com a governador d'Herodes Agripa I, al que Claudio va aplegar a nomenar Rei dels judeus.

Abdós noveles varen ser adaptades per la BBC en la premiada série de televisió Yo, Claudio (1976).

Trama

Claudio, despuix de l'assessinat del seu nebot Calígula i despuix de haver renegat del poder tota la seua vida, és reconegut com el nou emperador romà en l'any 41. Als seus quarantanou anys, Claudio es dispon a governar mig món, sabent que el seu pijor enemic és la seua pròpia família.

Temes principals

Entre els temes tractats en la novela estan el conflicte entre la llibertat (com es demostrava en la República romana, i la dedicació als seus ideals), i l'estabilitat del Imperi romà, per un costat, i, per un atre, un govern centralisat (representat per Herodes Agripa i Claudio ya major). La república proporciona llibertat pero era inherentement inestable i obria les portes a perennes guerres civils, l'última de les quals va ser terminada per Augusto despuix de vint anys de lluita. Quan Claudio, d'ideals en principi republicans, es convertix en emperador, Mesalina i Herodes Agripa ho convencen de que conserve el poder, com havia fet Livia en Augusto. No obstant, Greus reconeix que té que existir un equilibri delicat entre la llibertat republicana i l'estabilitat imperial; massa de la primera du a la guerra civil, pero massa de la segona du a la corrupció de Mesalina, Herodes Agripa, Nerón i Agripina la Menor.

Al final de "Claudio, el deu", Greus introduïx un atre concepte: que quan una nació anteriorment lliure ha vixcut baix la dictadura durant molt temps, és incapaç de tornar a un govern lliure. Açò queda subrallat pels intents fallancs de Claudio de reviure la República; pels intents de varis personages de «restaurar» la República, pero en ells mateixos com els verdaders governants; i per Claudio senyalant que «llevant-li el tall al full de la tirania, vaig reconciliar a Roma en la monarquia». Açò és, que en els seus intents de governar autocráticament pero seguint unes tendències més republicanes només ha fet que el poble romà estiga més complagut de viure baix una dictadura.

Els personages femenins són prou poderosos, com en atres obres de Greus. En esta novela, ademés de Livia, tant Valeria Mesalina com Agripina la Menor clarament funcionen com el poder en l'ombra, darrere de la figura del seu marit, el seu amant o el seu fill.

Un atre tema comú a lo llarc de les noveles és l'immediatea i validea de la religió romana. Totes les profecies fetes en la narrativa acaben realisant-se de veres: des de la successió dels césares fins al «descobriment» de l'autobiografia secreta i fins a la data de la mort de Claudio.

Vore també

• Yo, Claudio
• El Comte Belisario