Anar al contingut

Hanno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


L'elefant Hanno i el seu mahout; ploma i tinta, 1575, Museu de Belles arts d'Angers.
Esbós de Hanno en un mahaut de Rafael, al voltant de 1514.
Gravat de Hanno en un panflet de Filomates (Roma, al voltant de 1514).
Hanno, de la primera pàgina de Leitura Nova.
Epitafi i esbós del fresca del memorial de Hanno.

Hanno (al voltant de 1510-8 de juny de 1516) va ser l'elefant blanc mascota del papa León X (batejat com Giovanni de Medici), i el tema principal del llibre L'elefant del papa: En viage d'elefant des de l'Índia profunda fins al cor de Roma, de Silvio A. Bedini. Va ser un regal per al nou papa, León X, del Rei Manuel I de Portugal.

Història

Es creu que va ser un regal per al rei Manuel del rei de Cochín, o tal volta un encàrrec de compra fet a Alfonso de Alburquerque, virrey en les possessions portugueses de l'Índia. En 1514, l'elefant que contava quatre anys d'edat aproximadament, va viajar en barco des de Lisboa a Roma.

En principi, va ser mantingut tancat en el Belvedere, per a despuix tancar-ho en un edifici especialment construït entre la Basílica de Sant Pedro i el Palau Apostólico, prop del Borgo Sant'Angelo. Allí es va convertir en una de les atraccions de la ciutat, a on podia ser contemplat pel públic tots els dumenges.

Va entrar en Roma montant una jagantesca cadira d'argent,[1] sent arreplegada la seua arribada en la poesia i l'art. Pasquale Malaspina va escriure:


Hanno va ser molt famós en la cort papal i va ser passejat en les processons. Finalment, va emmalaltir súbitament i va morir el 8 de juny de 1516 junt al papa, que va estar velant junt a ell fins al final. Quan la seua amada criatura va fallir, el pontífex va ser presa d'una profunda desesperació.[1] Hanno va ser enterrat en el Cortile del Belvedere, despuix de dos anys en Roma i a l'edat de sèt anys.

L'artiste Rafael va dissenyar una fresca commemorativa (que no es conserva), i el propi papa va compondre el seu epitafi:


Existixen quatre esbossos de Hanno, que es conserven en la colecció del Museu Ashmolean en Oxford. Sembla que Hanno era de color blanc.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Bartlett, Kenneth R. (2019). The Renaissance in Italy: A History (en anglés), Hackett Publishing, pp. 305-306. ISBN 978-1-62466-820-3.

Bibliografia

Vore també