Europa (mitologia)
Europa (en grec: Εὐρώπη, llatí: Eurōpe o Eurōpa), en la mitologia grega, era una princesa fenicia seqüestrada per Zeus i del nom de la qual deriva el del continent europeu. El mit relata que va ser raptada per Zeus transformat en un bou blanc, qui la va dur a Creta sobre els seus lloms. Este relat va ser racionalisat per Heródoto, qui indica que va ser seqüestrada per marins cretenses, els qui la varen dur a la seua pàtria. El mit ya apareix descrit en els poemes més arcaics de la mitografía, especialment en la Ilíada i el Catàlec de dònes.
Europa en la mitologia
[editar | editar còdic]El rapte d'Europa
[editar | editar còdic]El millor resum de l'història del rapte d'Europa prové d'un escolio. Zeus va vore que Europa, la filla de Fénix, arreplegava flors en un prat acompanyada de nimfes i es va enamorar; va baixar del Olimp, es va transformar en bou i, a modo d'alé, va tirar de la seua boca una flor de safrà. D'esta manera va enganyar a Europa i la va pujar pels aires, la va transportar fins a Creta i es va unir a ella. Després, en eixes condicions, la va fer habitar en Asterión, el rei dels cretenses. I com havia quedat encinta, aquella va donar a llum tres fills, Minos, Sarpedón i Radamantis. L'història es troba en Hesíodo i en Baquílides.[1] Uns atres diuen que l'autor del rapte d'Europa va ser #Tauro, un rei de Creta.[2]
Zeus va donar a Europa un collar fet per Hefesto[3] i atres tres regals:[4] Talos (un autómata de bronze),[5] Lélape (un gos que mai soltava al seu assut)[6] i una javalina que mai errava.[7] Eratóstenes diu que més tarde Zeus va recrear la forma del bou blanc en les estreles que actualment es coneixen com la constelació de Tauro.[8] Acusilao, en canvi, conta que este bou és el mateix que el bou de Creta en el que es va topar Heracles i el mateix que va engendrar al Minotaure.[9]
Família
[editar | editar còdic]En les fonts més antigues se nos diu que Europa era filla de Fénix o Fénice, epónimo de Fenicia, i que la pròpia Europa provenia de terres fenicias.[10][11] La consorte de Fénix i mare d'Europa era Telefasa[12] o Perimede. En esta última versió la germana d'Europa va ser Astipalea.[13]
En les versions tardanes, que acàs varen ser les més conegudes, es diuen que Europa era filla d'Agénor, sent la seua mare Telefasa,[14] Tir[2] o Argíope.[15] Segons esta filiació, Europa tenia tres germans: Fénix, Cadmo, qui va dur el alfabet al continent grec, i Cílix, que va donar nom a la regió de Cilicia (actual Armènia).[14]
Despuix d'aplegar a Creta, Europa va tindre tres fills engendrats per Zeus: Minos, Radamantis i Sarpedón. Asterio, rei de Creta, es va casar en ella i va adoptar als seus fills.[16] Una atra font diu que de l'unió entre Zeus i Europa va nàixer l'endevine Carno[17] i una filla, Alagonia, epónima del poble d'Alagonia.[18] Alguns diuen que Éaco també era fill de Zeus i Europa.[19] I uns atres que Minos era fill de #Tauro i Europa.[20][20]
Europa en la lliteratura
[editar | editar còdic]Ovidio
[editar | editar còdic]El poeta Ovidio va escriure la següent descripció de la seducció d'Europa per part de Zeus:
Els pintorescs detalls pertanyen a l'anècdota i la faula: en totes les representacions, ya siga montant el bou a horcajadas, com en les pintures de vasijas arcaiques o en el destrossat fragment de metopa de Sición, o graciosamente assentada de costat en un mosaic del nort d'Àfrica, Europa no mostra la menor por. En freqüència Europa s'assossega a sí mateixa tocant un de les banyes del bou, condescendiente.
Heródoto
[editar | editar còdic]Segons Heródoto, Europa va ser seqüestrada pels cretenses, en una variant de l'història que és un intent de racionalisar el mit:
«I seguixen dient que, en posterioritat, certs grecs —puix no poden precisar el seu nom, encara que possiblement anaren cretenses— varen recalar en Tir de Fenicia i varen raptar a la filla del rei, Europa. En això, puix, quedaven en igualtat de condicions; pero, a continuació, els grecs varen ser els autors del segon incident. En efecte, varen aplegar per mar, en un navío de combat, a Eea en la Cólquide i al riu Fasis, i d'allí, una volta complit l'objecte del seu viage, varen raptar a la filla del rei, Medea. El rei dels colcos va enviar llavors un heralt a Grècia per a exigir #satisfacció pel rapte i reclamar a la seua filla, pero els grecs varen respondre que els fenicios no els havien donat #satisfacció pel rapte de la argiva Ío, i, per tant, tampoc ells anaven a donar-li-les. I agreguen que, una generació despuix d'estos successos, Alejandro, fill de Príamo, enterat dels mateixos, va voler fer seua, valent-se del rapte, a una dòna de Grècia [Helena], en l'absoluta certea de que no sofriria castic algun, puix tampoc els grecs ho havien sofrit».[21]
Interpretacions
[editar | editar còdic]Este mit mantindria el recort dels saquejos portats a terme pels dorios en les costes de Fenicia que podrien anar acompanyats del rapte de dònes en la Grècia prehelénica.[22] Per a Françoise Gange, el rapte i la violació d'Europa marcarien el pas de l'era de la deesa mare a la d'un patriarcat totpoderós.[23]
Europa en les arts plàstiques
[editar | editar còdic]Algunes referències a Europa en les arts plàstiques:
- Vasijas pintades gregues
- Frescs romans
- El rapte d'Europa de Tiziano.
- El rapte d'Europa de Martin de Vós.
- El rapte d'Europa de Rembrandt.
- El rapte d'Europa d'El Veronés.
- El rapte d'Europa de Rubens.
- El rapte d'Europa de François Boucher.
- El rapte d'Europa de Francisco Goya.
- Europa i el bou de Gustave Moreau.
- El rapte d'Europa de Picasso.
- El rapte d'Europa de Valentí Serov.
- El rapte d'Europa de Simon Vouet.
- El rapte d'Europa de Pierre Bonnard.
- El rapte d'Europa de Joan Tuset i Suau.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom Europa ha segut relacionat en euros (εὖρος, ‘ample', 'ampli’) i ops (ὤψ, ‘ull', 'rostre'), és dir, la del rostre ampli, un epítet construït de manera similar al d'Atenea; glaukopis (γλαυκώπις, ‘la dels ulls lluents’). 'Ample' és un atribut utilisat per a designar a la Terra.
Ernest Klein (llingüiste i rabino canadenc-rumà naixcut en Hongria) i Giovanni Semerano (filòlec italià) varen sugerir en 1966 una etimologia alternativa, per mig de la raïl semítica ʿ-R-B, que apareix en el acadio erebu (lliteralment 'caure', en relació en el sol) i en el fenicio ereb ('crepúscul' i, per extensió, 'oest').[24] La semblança en Érebo seria una mera coincidència.[25][26]
«Europa» com a nom del continent
[editar | editar còdic]Més dalt s'ha dit que el nom d'Europa significa ‘ulls amplis’, no obstant una atra possible etimologia ho faria derivar de la raïl semítica ʔrb, que significa ‘posar-se el sol, occident’ (irib en assiri, ereb en arameo), havent-se propost la forma *ʔurūbā com la denominació original de les “terres occidentals”.[27] Des d'una perspectiva asiàtica o mig-oriental, efectivament el sol es posa en Europa, la terra a l'oest. Aun cuando esta siga l'etimologia més acceptada en l'actualitat, alguns investigadors com M. L. West han sostingut que «fonológicamente, la coincidència entre el nom d'Europa i qualsevol de les formes semíticas del vocablo, és molt pobre»[28]).
El continent europeu rep el nom de «Europa» en totes les llengües germàniques (llevat en anglés, idioma en el que es diu Europe, i en francés, en el que es pronuncia [øʀɔp]), en hongarés (Európa) i en totes les llengües eslaves que usen el alfabet llatí, aixina com en grec i en llatí. El seu transliteración del rus equival a Evropa.
El seu nom va aparéixer en sagells postals commemorant la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (#SECA), que varen ser emesos per primera volta en 1956. Junt en el bou blanc, apareix en les actuals monedes de 2 € gregues.
«Europa» en els billets d'euro
[editar | editar còdic]A partir de maig de 2013 els billets d'euro duen una image d'Europa en la marca d'aigua i en l'holograma. Esta image s'ha inspirat en la representació de la princesa fenicia en una crátera grega del Museu del Louvre, que es presenta en un vídeo en el lloc oficial del BCE.[29]
Vore també
[editar | editar còdic]- Europa (satèlit), una de les llunes de Júpiter.
- (52) Europa
- Europa, una de les oceánides i epónima del continent.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Escolios AB a Homero, Ilíada XII 292
- ↑ 2,0 2,1 Juan Malalas: Crònica § 2.30
- ↑ Papir de Oxirrinco 2348, en el que se cita una part del Catàlec de dònes.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Paidós. p.188
- ↑ Apolonio de Rodas: Argonáuticas IV 1638 i ss.: «Zeus va confiar a Talos per a Europa, de modo que este anara guardià de l'illa»
- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica II 4, 7: «Céfalo, fill de Deyoneo, a que, a canvi d'una part del botí dels teléboas, duguera a la cacera el gos que Procris havia dut de Creta, obsequie de Minos».
- ↑ Higino: Faules, 189: «Diana, moguda per la pietat, li va donar a Procris una javalina que no podia ser evitada pels seus assuts».
- ↑ Eratóstenes: Catasterismos XIV (Bou)
- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica II 5, 7, citant com a autoritat al poeta Acusilao.
- ↑ Ilíada XIV, 321
- ↑ Escolios AB a Homero, Ilíada XII 292, citant com a autoritat a Hesíodo i Baquílides
- ↑ Mosco, Idilis, 2. 42
- Text espanyol en PDF.
- Text grec en el Proyecte Perseus
- Text espanyol en PDF.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia, 7. 4. 1
- ↑ 14,0 14,1 Apolodoro: Biblioteca mitològica III 1, 1
- ↑ Higino: Faules 6
- ↑ Biblioteca mitològica III 1, 2
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia III 13, 5
- ↑ Schmitz, Leonhard (1867), «Alagonia», en Smith, William, ed., Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology 1, Boston: Little, Brown and Company, p. 88.
- ↑ Platón: Gorgias 524a
- ↑ 20,0 20,1 Juan Malalas § 2.31
- ↑ Heródoto: Històries, I, 2
- Històries, I: text espanyol en Wikisource.
- ↑ «Li mythe d'Europe» (francés)
- ↑ Li viol d'Europe, ou li féminin bafoué (La violació d'Europa, o lo femení despreciat). 2007 (francés)
- ↑ Klein, Etymological Dictionary of the English Language (Barking: Elsevier) vol. I A-K, 1966; Klein's etymology of Europa is singled out among his "optimistic" conclusions in G. W. S. Friedrichsen (1967). “REVIEWS”. The Review of English Studies XVIII (71): 295–297. Oxford University Press (OUP). doi:.
- ↑ M.A. Barry (1999). "L’Europe et són mythe: à la poursuite du couchant" (en francés), pp. 110.
- ↑ Martin Litchfield West afirma que "fonológicamente, la coincidència entre el nom d'Europa i qualsevol forma de la paraula semítica és molt pobra". M. L. West (1997). The east face of Helicon: west Asiatic elements in Greek poetry and myth, Oxford: Clarendon Press, p. 451. ISBN 0-19-815221-3..
- ↑ «EUROPA». etimologias.dechile.net. Consultat el 26 de novembre de 2016.
- ↑ West, M. L. West: The east face of Helicon: west Asiatic elements in Greek poetry and myth (L'ala oriental del Helicón: traces del propenc orient en la poesia i en el mit grecs). Oxford. Clarendon Press. 1997. Pág. 451. ISBN 0-19-815221-3.
- ↑ "La princesa Europa serà la protagonista dels nous billets en euros" (sic), El País, 8-11-2012. Image del retrat en els billets. Lloc en espanyol de l'anunci de les noves emissions, en la pàgina web del Banc Central Europeu (en vídeos i explicació de la crátera). Dossier de prensa del BCE sobre la nova emissió, en espanyol. El motiu comú dels billets mateixos seran diversos eixemples d'estils arquitectònics, per periodos.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Imàgens d'Europa, en el lloc del Institut Warburg.
- Image d'una metopa de Sicília, en talla que representa a Europa i al bou (550 - 540 a. C.): la cara del bou, de front, revela clarament els seus antecedents icònics d'Oriente Pròxim.
- Higino: Faules (Fabulae).
- 178: Europa (Europa).
- Text italià.
- Text anglés en el lloc Theoi.
- Ed. de 1872 en Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic.
- 178: Europa (Europa).
- Eratóstenes: Catasterismos (Καταστερισμοί).
- 14: Bou (Ταûροζ; Taurus): el bou en el que es va transformar Zeus per a raptar a Europa, o ben Ío transformada en vaca.
- Text llatí en Google Books; facsímil electrònic.
- Text grec en Internet Archive; facsímil electrònic.
- Text llatí en Google Books; facsímil electrònic.
- 14: Bou (Ταûροζ; Taurus): el bou en el que es va transformar Zeus per a raptar a Europa, o ben Ío transformada en vaca.
- Higino: Astronomia poètica (Astronomica).
- 21: Bou.
- Text anglés en el lloc Theoi; trad. de 1960 de Mary Grant.
- 21: Bou.
- Boccacio, Giovanni: Sobre les dònes ilustres (De mulieribus claris, 1361-62); IX: D'Europa Cretensium regina (D'Europa, reina dels cretenses).
- Traducció al espanyol; ed. de Pablo Hurus, de 1494.
- Reproducció, en índexs i gravats, en facsímil electrònic, en el repositori Parnaseo, de la Universitat de Valéncia.
- Traducció al espanyol; ed. de Pablo Hurus, de 1494.
- Reproducció del gravat; pulsant en ella, s'obté el text.
- Paléfato: Sobre fenomens increibles (Περὶ ἀπίστων); XV: Sobre Europa (Περὶ Εὐρώπης).
- Traducció de 1838, al francés, de Félix Van Hulst, de la Universitat de Lieja; en Wikisource.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Europa (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.