Iatromante

Iatromante deriva de la paraula grega ιατρομάντης, que ve a significar "el vident-mèdic" o "home-medicina", és dir, aquella persona que coneixen i practica la medicina tradicional. Els hòmens que portaven este títul eren una espècie de chamans entre els grecs i la seua figura estava lligada a personages semi-mítics com Abaris, Aristeas de Proconeso, Epiménides o Hermótimo de Clazómenas. Durant el periodo clàssic, Esquilo va utilisar este terme per a designar a Apolo i al seu fill Asclepio.

Segons l'obra de Peter Kingsley, In the Dark Plaus of Wisdom, la figura del iatromante pertany a una tradició chamánica més àmplia que té les seues raïls en Àsia central.

La “incubació” (ἐγκοίμησις, enkoimesis) estàtica i meditativa era una de les seues principals pràctiques i era portada a terme en un dels seus temples coneguts com Asclepeion, en estar consagrats al deu Asclepio. En realitat, més que una pràctica mèdica, l'incubació supostament permetia a un home accedir a un estat de consciència suplementari durant la fase de somi MOR que Kingsley descrivia com a “consciència d'un mateix” i que comparava a la Turiya o al Samadhi del yoga indi. Durant esta fase de somi podia tindre somis premonitorios del futur, somiar en la curació del seu mal o inclús curar-se. Anara com anara, en despertar el peregrí compartia el seu ensoñació en el sacerdot iatromantis qui ho interpretava per a ell.