Illa Tiberina
L'illa Tiberina es troba ubicada en el riu Tíber, en el trecho en que est travessa Roma, prop de la Tossal Capitolina. És famosa degut a que durant l'Antiguetat va albergar el Temple de Esculapio, la deïtat romana de la medicina.
Posseïx una forma similar a la d'una barca, i conta en una miqueta més de 270 m de llarc i prop de 67 m en la seua part més ampla.
Llegendes de la formació de l'illa
Existix una llegenda que narra que despuix de la caiguda del rei Tarquinio el Soberp, el poble romà va tirar el cos d'est en el punt del Tíber a on despuix sorgiria l'illa, ya que sobre ell s'haurien anat acumulant arena i sediment que duya el riu. Segons una atra versió d'esta llegenda, els romans haurien arreplegat els grans de blat reunits per l'odiat rei, i ho haurien tirat tot en el lloc a on despuix es va formar l'illa.
Pels seus obscurs orígens, l'illa Tiberina era un lloc de mala fama i estava considerada pels romans com un lloc de mals auguris. A tal punt estava arraïlada esta creència, que fins que no es va construir el Temple de Esculapio, els romans evitaven anar a l'illa, i només els pijors criminals eren condenats a passar allí el restant de les seues vides.
El temple
La forma de l'illa, que com anteriorment mencionat semeja a la d'una barca, és casi tot lo que queda del gran temple que albergava.
Es conta que en 293 a. C., la pesta va assotar Roma. Despuix de haver consultat els Llibres Sibilinos, el Senat romà va decidir construir un temple dedicat a Asclepio (Esculapio), el deu grec de la medicina, i al mateix temps va organisar una delegació per a obtindre l'estàtua del deu en Epidauro. Quan esta delegació va retornar, mentres es trobava vorejant el riu Tíber, una serp (el símbol del deu) va ser vista eixint de la barca en que viajaven i nadant despuix cap a l'illa. Açò va ser considerat com una prova inefable de que Esculapio havia elegit a l'illa per a que fora el lloc a on se li edificara un temple.
Quan la construcció va estar llesta, la pesta va terminar de flagellar Roma. Maravillados davant tan miraculós event, els romans varen construir una enorme nau fixa que comprenia tota l'illa: Revestiment en travertino se li varen adjuntar a les vores en formes de proa i popa, es va erigir un obelisc en el mig de l'illa per a representar el màstil d'un barco, i es va rodejar l'illa en murs, lo que la feya semblar un barco verdader.
Encara es poden vore alguns restants dels murs en la part oriental, i part de l'obelisc que ahí estava, es troba ara en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
Història
Per la seua posició en el mig del riu Tíber, l'illa constituïa en cas de necessitat un lloc que permetia "aïllar-se" de la ciutat. Durant l'Edat Mija, el temple va ser utilisat com una fortalea dels Pierleoni, els qui varen ser succeïts pels Caetani. El palau Pierleoni Caetani va funcionar com a convent franciscano des de el XVI al XVIII, i usat, en cas d'una plaga, com a hospital. En l'any 1900 va ser concedit el seu us al Hospital Israelita, que encara ho continua utilisant. La part alta de l'illa alberga ara l'Hospital de Sant Joan de Deu, un centre mèdic de renom en la ciutat de Roma.
En ella es troba l'iglésia de Sant Bartolomé, a on es conserven les supostes relíquies d'este apòstol.
Els ponts
A l'illa es pot accedir pels antics Pont Fabricio i Pont Cestio. Des de l'extrem meridional es pot vore també el Pont Emilio, també conegut com el Pont Trencat.
Atres proyectes
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre illa Tiberina.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Tiberina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.