Mesene

Mesene va anar també el nom d'una colónia grega de Sicília, originalment fundada en el nom de Zancle i hui en dia coneguda com Mesina.

Mesene (en griego: Μεσσήνη, Messínî —pronunciació moderna— o Messénê —antiga—) va ser una antiga ciutat grega, ubicada en el Peloponeso, i que va aplegar a ser capital de la regió de Mesenia.

El jaciment arqueològic es troba en lo que en l'actualitat és el poble de Αntigua Μesene (Αρχαία Μεσσήνη), el qual, fins a 2002, es dia Mavromati Ithomis (Μαυρομμάτι Ιθώμης).^[1]^[2]^[3]

La ciutat antiga

La ciutat va ser construïda en el 369 a. C., despuix de la batalla de Leuctra i de la primera invasió tebana del Peloponeso, per l'eixèrcit combinat dels tebanos i els seus aliats junt als exiliats mesenios que havien segut invitats a retornar per a enfortir un territori independent del domini espartano. L'emplaçament va ser elegit per Epaminondas i s'estenia sobre la pendent occidental de la montanya que domina la planura mesenia i culmina en les dos elevació del Itome i el Eua. La primera d'elles (740 m) servia com acrópolis i va ser inclosa dins del mateix sistema de fortificacions que tancava la ciutat d'avall.^[4]^[5]

En Itome s'havia ubicat anteriorment una ciutat que havia segut arrasada pels espartanos durant la primera guerra mesenia, a finals de el VIII Despuix de la restauració de Epaminondas va tindre lloc una nova reconstrucció de Mesene per Filipo II de Macedònia.^[6]

Pausanias nos ha transmés una descripció de la ciutat, dels seus principals temples i santuaris (en honor de Poseidón, Afrodita, Ilitía, Deméter, Asclepio i de l'heroïna Mesene), i de les seues estàtues (com les de Zeus Sóter i d'Artemisa Lafria), de les seues manantiales, dels seus mercats i gimnasis, dels seus llocs de sacrifici, de la tomba de l'héroe Aristómenes i del temple de Zeus Itomatas, en el cim de l'acrópolis, en una estàtua feta pel famós escultor argivo Agéladas, en principi per als ilotas mesenios que s'havien establit en Lepant al final de la tercera guerra mesenia, a mitan de el V^[7]

Pero lo que va provocar la sorpresa en l'Hélade va ser la solidea de les seues fortificacions, que superaven a totes les del món grec. De la muralla —d'uns 8 km d'extensió— queden encara parts considerables, especialment al nort i al noroest, i casi pot ser seguit el circuit complet, proporcionant en l'actualitat el millor eixemple existent de fortificació grega.

La muralla estava flanquejada per torres d'uns 9 m d'alt alçades a intervals irregulars. Estes torres tenien dos plantes, en escapatorias en la part inferior i finestres en la superior, i s'entrava per portes en el nivell més alt del mur, al que s'aplegava per trams d'escalons. De les portes solament dos poden ser localisades, la de l'est o porta Laconia, i la nort o porta Arcàdia. De la primera només queden chicotets restants. L'última porta, no obstant, està excelentemente conservada i consta d'un pati circular d'uns 18 m de diàmetro en una porta interior i una atra exterior, esta última flanquejada per torres quadrades a uns 10 m unes d'unes atres. El llindar de la porta interior va ser format per una única pedra de 5,7 m de llongitut, i la mampostería del pati circular és d'una sorprenent bellea i precisió.

Els atres edificis que poden ser identificats són el teatre, l'estadi, la cambra del consell o Buleuterio, i el propylaeum del àgora, mentres que en les altures de la montanya estan els fonaments d'un chicotet temple, provablement el d'Artemisa Lafria.

La ciutat moderna

Mesene va permanéixer com una plaça forta de certa importància baix els romans, pero no es coneixen notícies d'ella en l'época migeval. Posteriorment, junt al jaciment arqueològic de l'antiga Mesene es va alçar una chicoteta llogaret, Mavromati Ithomis (Μαυρομμάτι Ιθώμης), que des de 2002 ha segut rebatejada com a Antiga Mesene (Αρχαία Μεσσήνη). Té una població de 181 habitants (segons el cens 2011) i està subordinada administrativamente al municipi de Ithomi. Este chicotet llogaret, hereua de l'antiga Mesene, no deu confondre's en l'actual Mesene (Μεσσήνη), un municipi molt major, en 5744 habitants en 2021, ubicat a 22 km al sur i que funciona com un suburbi de Kalamata.

Referències

↑ «Αρχαία Μεσσήνη - Μεσσηνία» (en grec). Terrabook. Consultat el 2024-04-14.
↑ Iatridou, Elina. «Greek-CrossRoads - Αρχαία Μεσσήνη, η Πομπηία της Ελλάδας» (en grec). Greek-CrossRoads. Consultat el 2024-04-14.
↑ «Υπουργείο Πολιτισμού και Αθλητισμού | Αρχαία Μεσσήνη - Αρχαιολογικός Χώρος» (en grec). odysseus.culture.gr (2022-08-16). Archivat des de l'original, el 16 d'agost de 2022. Consultat el 2024-04-14.
↑ Pausanias, Descripció de Grècia, IV, 27, 5-7.
↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica, XV, 66.
↑ Estrabón, Geografia, VIII, 4, 8.
↑ Pausanias, Descripció de Grècia, IV, 31, 4; IV, 33, 2. Vore també Robinson, C. A., The Zeus Ithomatas of Ageladas, en AJA, 49, 2, 1945, 121-127 (121, n1).

Enllaços externs

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Mesene» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Αρχαία Μεσσήνη - Μεσσηνία» (en grec). Terrabook. Consultat el 2024-04-14.

[2] Iatridou, Elina. «Greek-CrossRoads - Αρχαία Μεσσήνη, η Πομπηία της Ελλάδας» (en grec). Greek-CrossRoads. Consultat el 2024-04-14.

[3] «Υπουργείο Πολιτισμού και Αθλητισμού | Αρχαία Μεσσήνη - Αρχαιολογικός Χώρος» (en grec). odysseus.culture.gr (2022-08-16). Archivat des de l'original, el 16 d'agost de 2022. Consultat el 2024-04-14.

[4] Pausanias, Descripció de Grècia, IV, 27, 5-7.

[5] Diodoro Sículo, Biblioteca històrica, XV, 66.

[6] Estrabón, Geografia, VIII, 4, 8.

[7] Pausanias, Descripció de Grècia, IV, 31, 4; IV, 33, 2. Vore també Robinson, C. A., The Zeus Ithomatas of Ageladas, en AJA, 49, 2, 1945, 121-127 (121, n1).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]