Anar al contingut

Suburbi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Suburbi
Per a la película d'Argentina dirigida per León Klimovsky en 1951 vore Suburbi (película de 1951).


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.
El Temple, zona suburbana situada en l'àrea metropolitana de Erro al crear miniatura: La Corunya, Erro al crear miniatura: Galícia, Espanya Espanya.
Suburbi de Ric Rancho, en Erro al crear miniatura: Nou Mèxic, Estats Units Estats Units, a on és possible observar el cul-de-sac característic dels suburbis anglófonos.

Suburbi és un terme propi de la geografia urbana, procedent dellatí suburbium, per a designar a les zones residencials de la perifèria urbana o extrarradi; mentres que pròpiament en llengua espanyola el concepte designa als barris baixos, pobres, marginats o degradats d'eixes zones perifèriques alluntades del centre de la ciutat.[1][2]

Les característiques de les zones suburbanes, en el sentit que se li dona en l'urbanisme nortamericà, estan determinades pel component social de la seua població: gent jove de classe treballadora, que s'establixen en multinúcleos menors dispersos propencs a la ciutat i comunicats en bons sistemes de carreteres cap a les perifèria. El model de convivència de la vida social és per amistats en espais públics, escoles, places, festes, etc., que dona uniformitat als servicis i institucions i a una calitat de vida d'habitabilitat superior a la ciutat: espais verts, paisage obert, etc., pero traslladant els mateixos problemes si no es cuida la planificació i s'eviten els factors que han fet declinar a les ciutats, algunes voltes per qüestions socials en relació a institucions educatives, sanitàries i d'oci, entre unes atres. Estos ciutadans busquen la llibertat personal com a autonomia, majors espais entre les unitats familiars, sobretot en Amèrica del Nort, que convertix les carreteres veïnals en carrers orientats cap a autopistes regionals i en major o menor grau és el model en Europa. Estes conurbación alcancen la seua identitat com a ciutats d'un nou tipo: vivendes disperses que disponen de centres comercials, educatius, sanitaris i tecnològics, que servixen a cada una de les porcions o núcleus de la nova àrea metropolitana, magnificant en el mateix sentit la funció clàssica de la ciutat principal en el clàssic comés de centre administratiu i de servicis en menys habitants fixos que han segut desplaçats als suburbis de vivendes més econòmiques o als núcleus d'expansió a una distància raonable delloc de treball.

Diversos conjunts habitacionals que formen els suburbis de Madrit, en Espanya.
Vista d'Alphaville, un dels suburbis de São Paulo, en Brasil.

Història

L'història dels suburbis forma part de l'estudi de l'història urbana, que se centra en els orígens, el creiximent, les diverses tipologies, la cultura i la política dels suburbis, aixina com en la naturalea de gènero i orientada a la família de l'espai suburbà.[3] Molta gent ha assumit que els suburbis de principis d'el XX eren enclavaments per a blancs de classe mija, un concepte que comporta una tremenda influència cultural pero que en realitat és un estereotip. Alguns suburbis es basen en una societat de residents de classe treballadora i de minories, molts dels quals volen tindre la seua pròpia casa. Mentrestant, atres suburbis han instituït polítiques «explícitament racistes» per a dissuadir a les persones considerades com «unes atres», una pràctica més comuna en Estats Units en contrast en atres països del món.[4] Mary Corbin Sies sosté que és necessari examinar cóm es definix «suburbi», aixina com la distinció que es fa entre ciutats i suburbis, la geografia, les circumstàncies econòmiques i l'interacció de numerosos factors que fan que l'investigació vaja més allà de l'acceptació dels estereotips i de la seua influència en els supòsits dels estudiosos.[5]

Història primerenca

L'aparició més primerenca dels suburbis va coincidir en l'expansió dels primers assentaments urbans. Les grans ciutats amurallades solien ser el foc al voltant del com creixien llogarets més chicotets en una relació simbiòtica en la ciutat mercat. La paraula suburbani va ser amprada per primera volta per l'estadiste Romà en referència a les grans viles i finques construïdes pels rics patricios de Roma en les afores de la ciutat. Cap al final de la Dinastia Han Oriental (fins a l'any 190 d. C., quan Dong Zhuo va arrasar la ciutat) la capital, Luoyang, estava ocupada principalment per l'emperador i els funcionaris importants; els habitants de la ciutat vivien en la seua majoria en chicotetes ciutats just a les afores de Luoyang, que eren suburbis en tot menys en el nom.[6]

A mida que la població creixia durant el Periodo Modern Primerenc en Europa, les ciutats s'engrossaven en una afluència constant de gent del camp. En alguns llocs, els assentaments propencs varen ser engolguts per l'expansió de la ciutat principal. Les zones perifèriques de la ciutat solien estar habitades pels més pobres.[7]

Orígens del suburbi modern

Per la ràpida migració dels pobres del camp a les ciutats en procés d'industrialisació d'Anglaterra a finals d'el XVIII, va començar a desenrollar-se una tendència en sentit contrari, per la que els nous membres rics de les classes miges varen començar a comprar finques i viles en les afores de Londres. Esta tendència es va accelerar a lo llarc d'el XIX, especialment en ciutats com Londres i Birmingham que creixien ràpidament, i els primers districtes suburbans varen sorgir al voltant dels centres de les ciutats per a estajar a els qui volien escapar de les míseras condicions de les ciutats industrials. Al principi, este creiximent es va produir a lo llarc de les llínees de ferrocarril en forma de desenroll de cintes, ya que els residents dels suburbis podien desplaçar-se en tren al centre de la ciutat per a treballar. En Austràlia, a on Melbourne pronte es convertiria en la segona ciutat més gran de l'Imperi Britànic, el suburbi distintivamente australià, en les seues seccions de quarto d'acre vagament agregades, es va desenrollar en la década de 1850

i va acabar convertint-se en un component del somi australià.

Una pintura d'una casa en entramat de fusta situada darrere d'una entrada i un jardí de flors. Baix del quadro apareix el títul «METRO-LAND» en mayúscules i en text més chicotet el preu de dos penics.
La portada de la guia Metro-Land publicada en 1921.

Cap a finals de sigle, en el desenroll dels sistemes de transport públic, com els subterràneus, els tramvias i els autobusos, es va fer possible que la majoria de la població d'una ciutat residira fora d'ella i es desplaçara al centre per a treballar.[7]

A mitan d'el XIX, les primeres grans zones suburbanes varen sorgir entorn a Londres, a mida que la ciutat (llavors la major del món) s'anava masificando i tornant insalubre. Un important catalisador del creiximent suburbà va ser l'inauguració del Ferrocarril Metropolità en la década de 1860. La llínea va unir posteriorment el cor financer de Londres en lo que serien els suburbis de Middlesex.[8] La llínea va aplegar a l'estació d'Harrow en 1880. A diferència d'atres companyies ferroviàries, que devien desfer-se dels terrenys sobrers, a la Met de Londres se li va permetre retindre els terrenys que considerava necessaris per al futur us del ferrocarril.[9] Inicialment, els terrenys excedents varen ser gestionats pel Comité de Terres,[10] i, a partir de la década de 1880, els terrenys varen ser urbanisats i venuts a compradors domèstics en llocs com Willesden Park Estigues, Cecil Park, prop de Pinner i en Wembley Park. En 1912 es va sugerir que una companyia especialment formada prenguera el relleu del Comité de Terres Excedents i desenrollara finques suburbanes prop del ferrocarril.[11] No obstant, la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va retardar estos plans fins a 1919, quan, en l'expectativa d'un boom immobiliari de posguerra,[12] Metropolitan Railway Country Estates Limited (MRCE). MRCE va passar a desenrollar urbanisacions en Kingsbury Garden Village prop de Neasden, Wembley Park, Cecil Park i Grange Estigues en Pinner i Cedars Estigues en Rickmansworth i a fundar llocs com Harrow Garden Village.[12][13]

El departament de màrqueting del Met va falcar el terme «Metro-land» en 1915, quan la Guide to the Extension Line es va convertir en la guia Metro-land, en un preu d'1d. Esta guia promocionava els terrenys als que donava servici el metro per al paseante, el visitant i, més vesprada, el caçador de cases.[11] Publicada anualment fins a 1932 (l'últim any complet d'independència del Met), la guia enaltia els beneficis de «El bon aire dels Chilterns», utilisant un llenguage com el següent: «Cada amant de Metrolandia pot tindre el seu propi bosc favorit d'hages i arbustos - tota la bellea verda temblorosa en primavera i rojosa i dorada en octubre».[14] El somi, tal i com es promocionava, consistia en una casa moderna en un bell camp en un ràpit servici de ferrocarril al centre de Londres.[15] En 1915 la gent de tot Londres havia acodit en massa a viure el nou somi suburbà en grans zones de nova construcció en el noroest de Londres.

Expansió suburbana d'entreguerras en Anglaterra

La suburbanisació en el periodo d'entreguerras en Anglaterra va estar molt influenciada pel moviment de ciutats jardí d'Ebenezer Howard i la creació dels primers suburbis jardí a principis d'el XX.[16] El primer suburbi ajardinat es va desenrollar gràcies als esforços de la reformadora social Henrietta Barnett i el seu marit; inspirats per Ebenezer Howard i el moviment de desenroll de vivendes modele (llavors ejemplificado per la ciutat jardí de Letchworth), aixina com pel desig de protegir part d'Hampstead Heath de l'urbanisació, varen establir fideicomisos en 1904 que varen comprar 243 acres de terra a lo llarc de la recent inaugurada extensió de la llínea nort a Golders Green i varen crear l'Hampstead Garden Suburb. El suburbi va atraure el talent d'arquitectes com Raymond Unwin i Sir Edwin Lutyens, i finalment va créixer fins a comprendre més de 800 acres.[17]

Simulacre de Tudor cases de camp adossades, construïdes c. 1870.

Durant la Primera Guerra Mundial en Anglaterra es va encarregar al Comité Tudor Walters que fera recomanacions per a la reconstrucció i la construcció de vivendes despuix de la guerra. En part, açò va ser una resposta a l'impactant falta d'aptitut física entre molts reclutes durant la Primera Guerra Mundial, atribuïda a les mals condicions de vida; una creència resumida en un cartell de vivenda de l'época «no es pot esperar traure una població A1 de les cases C3» - referint-se a les classificacions d'aptitut militar de l'época. L'informe del comité de 1917 va ser repres/représ pel govern, que va aprovar la Llei de Vivenda, Urbanisme, etc. de 1919, també coneguda com a Llei Addison en honor al Dr. Christopher Addison, llavors ministre de Vivenda. La Llei va permetre la construcció de grans urbanisacions noves en els suburbis despuix de la Primera Guerra Mundial,[18] i va marcar l'inici d'una llarga tradició d'el XX de vivendes de propietat estatal, que més vesprada evolucionarien en council estiguess. L'Informe també legisló sobre els estàndarts mínims necessaris per a la posterior construcció suburbana; açò incloïa la regulació de la densitat màxima de vivendes i la seua disposició i inclús feya recomanacions sobre el número ideal de dormitoris i atres estàncies per casa. Encara que la casa adossada va ser dissenyada per primera volta pels Shaws (una parella d'arquitectes formada per pare i fill) en el XIX, va anar durant el boom de la vivenda suburbana del periodo d'entreguerras quan el disseny va proliferar per primera volta com a icon suburbà, sent preferit pels propietaris de classe mija a les cases adossades més chicotetes.[19] El disseny de moltes d'estes cases, molt característic de l'época, estava fortament influenciat pel moviment Art Deco, prenent influència de l'arquitectura Tudor Revival, el chalet style, i inclús el disseny de barcos. En només una década, els suburbis varen aumentar dràsticament el seu tamany. Harrow Weald va passar de només 1500 a més de 10 000, mentres que Pinner va passar de 3000 a més de 20.000. Durant la década de 1930 es varen construir més de 4 millons de noves cases suburbanes, la «revolució suburbana» havia convertit a Anglaterra en el país més suburbanizado del món, en un marge considerable.

Amèrica del Nort

Suburbis de Santa Fe, Erro al crear miniatura: Nou Mèxic.
Suburbis de Dallas, Texas Texas, vists en primer pla.

Boston i Nova York varen engendrar els primers suburbis importants. Les llínees de tramvia de Boston i les llínees de ferrocarril de Manhattan varen fer possible els desplaçaments diaris.[20] Cap zona metropolitana del món estava tan ben comunicada per llínees ferroviàries de rodalies a principis d'el XX com Nova York, i varen ser les llínees ferroviàries a Westchester des del centre de rodalies de la Grand Central Terminals que varen permetre el seu desenroll. La verdadera importància de Westchester en l'història de la suburbanisació d'Estats Units es deu al desenroll de pobles de classe mija alta, com carsdale, New Rochelle i Rye, que servien a mils d'empresaris i eixecutius de Manhattan.[21]

Expansió suburbana de posguerra

La població suburbana en Norteamérica es va disparar durant l'expansió econòmica posterior a la Segona Guerra Mundial. Els veterans que varen retornar i desijaven iniciar una vida estable es varen traslladar en massa als suburbis. Levittown es va desenrollar com un important prototip de vivenda en massa. Per l'afluència de persones en estes zones suburbanes, la cantitat de centres comercials va començar a aumentar a mida que l'Amèrica suburbana prenia forma. Estos centres comercials varen ajudar a suministrar bens i servicis a la creixent població urbana. La compra de diferents bens i servicis en una ubicació central sense tindre que viajar a múltiples llocs, va ajudar a mantindre els centres comercials com un component d'estos suburbis de nou disseny que estaven en auge en la població. La televisió va contribuir a l'auge dels centres comercials per l'aument de la publicitat en televisió, ademés del desig de que els productes es mostraren en la vida suburbana en diversos programes de televisió. Un atre factor que va propiciar l'auge d'estos centres comercials va ser la construcció de moltes autopistes. La Llei de Carreteres de 1956 va ajudar a finançar la construcció de 64.000 quilómetros en tot el país en dispondre de 26 000 millons de dólars per al seu us, lo que va ajudar a unir molts més a estos centres comercials en facilitat.[22] Estos centres comercials recent construïts, que a sovint eren grans edificis plens de múltiples tendes, i servicis, estaven sent utilisats per a un poc més que per a anar de compres, sino com un lloc d'oci i un punt de trobada per als que vivien dins de l'Amèrica suburbana en esta época. Estos centres varen prosperar oferint bens i servicis a les creixents poblacions de l'Amèrica suburbana. En 1957, es varen construir 940 centres comercials i este número es va duplicar en créixens en 1960 per a satisfer la demanda d'estes zones densament poblades.[23]

Vivenda

Cases adossades en Upper Darby, Pennsylvania, un suburbi de l'anell interior de Filadèlfia.
20px]]; culs-de-sac són senyes d'identitat de la planificació suburbana.
Urbanisació de chalets en Montrove (Oleiros), suburbi del àrea metropolitana de Erro al crear miniatura: La Corunya, Erro al crear miniatura: Galícia, Espanya Espanya.

Durant la Gran Depressió i la Segona Guerra Mundial es varen construir molt poques vivendes, a excepció dels estages d'emergència prop de les indústries de guerra. L'arrimerament i la falta d'adequació dels apartaments era la condició comuna. Alguns suburbis s'havien desenrollat al voltant de les grans ciutats, a on hi havia transport ferroviari cap als llocs de treball del centre. No obstant, el verdader creiximent dels suburbis depenia de la disponibilitat d'automòvils, autopistes i vivendes barates. La població havia creixcut, i el estocaje d'aforros de les famílies havia acumulat els diners per als pagaments inicials, els automòvils i els electrodomèstics. El producte va ser un gran boom immobiliari. Mentres que en la década de 1930 a 1945 deurien haver-se construït una mija de 316.000 noves vivendes no agrícoles, entre 1946 i 1955 es varen construir 1.450.000 anualment.[24] el G. I. Bill garantisava préstams de baix cost per als veterans, en pagaments inicials molt baixos, i baixos tipos d'interés. En 16 millons de veterans que complien els requisits, l'oportunitat de comprar una casa estava de sobte a l'alcanç de la mà. Només en 1947, 540.000 veterans varen comprar una; el seu preu mig va ser de 7.300 dólars. L'indústria de la construcció va mantindre els preus baixos gràcies a l'estandardisació; per eixemple, l'estandardisació dels tamanys dels armaris de cuina, els frigorífics i les cuines va permetre la producció en massa de mobles de cuina. Els promotors varen comprar terrenys buits a les afores de la ciutat, varen instalar cases en série basades en un grapat de dissenys i varen proporcionar carrers i servicis públics, o els funcionaris públics locals varen córrer a construir escoles.[25] L'urbanisació més famosa va ser Levittown, en Long Island, a l'est de la ciutat de Nova York. Oferia una casa nova per 1000 dólars d'entrada i 70 al més; contava en tres dormitoris, fumeral, cuina i forn de gas, i un terreny ajardinat de 75 per 100 peus, tot per un preu total de 10 000 dólars. Els veterans podien conseguir una en un pagament inicial molt menor.[26]

Al mateix temps, els afroamericans es desplaçaven ràpidament cap al nort i l'oest en busca de millors treballs i oportunitats educatives que les que tenien en el sur segregat. La seua arribada en massa a les ciutats del Nort i de l'Oest, ademés d'anar seguida de disturbis racials en vàries grans ciutats com Filadèlfia, els Àngeles, Detroit, Chicago, i Washington D. C., va estimular encara més la migració suburbana dels blancs. El creiximent dels suburbis es va vore facilitat pel desenroll de les lleis de zonificació, la redlining i numeroses innovacions en el transport. La política de redlining i atres mides discriminatòries incorporades a la política federal de vivenda varen fomentar la segregació racial dels Estats Units de la posguerra, per eixemple, en negar-se a assegurar les hipoteques en els barris afroamericans i les seues afores. Els esforços del govern estaven destinats principalment a proporcionar vivendes a famílies blanques de classe mija o mija-baixa. Els afroamericans i atres persones de color varen permanéixer en gran mida concentrats dins de núcleus de pobrea urbana en decadència, creant un fenomen conegut com fuga de blancs.[27]

Despuix de la Segona Guerra Mundial, la disponibilitat de préstams de la FHA va estimular un auge de la vivenda en els suburbis nortamericans. En les ciutats més antigues del noreste d'Estats Units, els suburbis de tramvies es varen desenrollar originalment a lo llarc de les llínees de tren o tramvia que podien traslladar als treballadors cap a i des dels centres de les ciutats a on es trobaven els llocs de treball. Esta pràctica va donar lloc al terme "ciutat de rodalies|comunitat d'habitacions]], que significa que la major part de l'activitat comercial diürna tenia lloc en la ciutat, i la població treballadora eixia d'ella de nit per a anar a dormir a la seua casa. El creiximent econòmic d'Estats Units va fomentar la suburbanisació de les ciutats americanes, lo que va requerir enormes inversions per a les noves infraestructures i vivendes. Els patrons de consum també estaven canviant en esta época, ya que el poder adquisitiu era cada volta més fort i accessible per a un major número de famílies. Les vivendes suburbanes també varen dur en si necessitats de productes que no es necessitaven en els barris urbans, com els cortacéspedes i els automòvils. Durant esta época es varen desenrollar centres comercials prop dels suburbis per a satisfer les necessitats dels consumidors i el seu estil de vida depenent de l'automòvil.[28]

Les lleis de zonificació també varen contribuir a l'ubicació d'àrees residencials fora del centre de la ciutat, creant àmplies àrees o "zones" en les que només es permetien edificis residencials. Estes residències suburbanes es construïxen en lots més grans que en el centre de la ciutat. Per eixemple, el tamany delot per a una residència en Chicago sol tindre una profunditat de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value).,[29] mentres que l'esgambi pot variar des de 14 pies (4.3 m) d'ample per a una casa adossada fins a 45 pies (13.7 m) d'ample per a una gran casa independent.cita requerida En els suburbis, a on les cases independents són la norma, les parceles poden tindre Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). d'ample per Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). de profunditat, com en el suburbi de Chicago de Naperville. En atres zones de la ciutat es varen segregar els edificis industrials i comercials. Junt en la suburbanisació, moltes empreses varen escomençar a ubicar les seues oficines i atres instalacions en les zones exteriors de les ciutats, lo que va provocar l'aument de la densitat dels suburbis més antics i el creiximent de suburbis de menor densitat encara més alluntats dels centres urbans. Una estratègia alternativa és el disseny delliberat de "noves ciutats" i la protecció del cinturó vert al voltant de les ciutats. Alguns reformistes socials varen intentar combinar lo millor d'abdós conceptes en el moviment de les ciutats jardí.[30]

En Estats Units, 1950 va ser el primer any en que més persones varen viure en els suburbis que en atres llocs.[31] En EE. UU., el desenroll dels rascacels i la forta inflació dels preus dels immobles del centre de la ciutat també varen dur a que els centres de la ciutat es dedicaren més als negocis, espentant aixina als residents fora del centre de la ciutat.

Vore també

Referències

  1. ↑ «REAL ACADÈMIA ESPANYOLA: Suburbi». Consultat el 14 d'octubre de 2010.
  2. ↑ «DICCIONARI PRINCETON: suburb». Consultat el 14 d'octubre de 2010.
  3. ↑ Ruth McManus, and Philip J. Ethington (2007). “Els suburbis en transició: nous enfocaments de l'història dels suburbis”. Urban History 34 (2): 317-337. doi:10.1017/S096392680700466X.
  4. ↑ Plantilla:Cite journalast=Adams
  5. ↑ Mary Corbin Sies (2001). “North American Suburbs, 1880-1950”. Journal of Urban History 27 (3): 313-46. doi:10.1177/009614420102700304.
  6. ↑ «Luoyang i l'Eixèrcit del Nort».
  7. ↑ 7,0 7,1 «Història dels suburbis».
  8. ↑ (1988) The Golden Years of the Metropolitan Railway and the Metro-land Dream, Bloomsbury, p. 32. ISBN 1-870630-11-4.
  9. ↑ La Llei de Consolidació de les Clàusules del Sol de 1845 obligava als ferrocarrils a vendre els terrenys sobrers en un determini de dèu anys a partir de la data de finalisació de les obres en la Llei d'habilitació de la llínea.
  10. ↑ Jackson, 1986, pp. 134, 137.
  11. ↑ 11,0 11,1 Jackson, 1986, p. 240.
  12. ↑ 12,0 12,1 Green, 1987, p. 43.
  13. ↑ Jackson, 1986, pp. 241-242.
  14. ↑ Rowley, 2006, pp. 206, 207.
  15. ↑ Green, 2004, introducció.
  16. ↑ “L'aspiració suburbana en Anglaterra des de 1919” (2000). Contemporary British History: 151-174.
  17. ↑ «L'història del suburbi». Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2018.
  18. ↑ «Resultats de la guerra: Gran Bretanya».
  19. ↑ Lofthouse, Pamela (2012). “El desenroll de les vivendes adossades angleses durant el sigle XIX”. Papers from the Institute of Archaeology: 83-98. doi:10.5334/pia.404.
  20. ↑ “{{{title}}}” . Annals of the Association of American Geographers.
  21. ↑ Roger G. Panetta, Westchester: the American suburb (2006)
  22. ↑ «L'economia de la posguerra: 1945-1960 <Amèrica de la posguerra <Història 1994 <Història d'Amèrica des de la Revolució fins a la Reconstrucció i més allà».
  23. ↑ Cohen, Lizabeth (2003). A Consumer's Republic: The Politics of Mass Consumption in Postwar America, Vintage Books, pp. Chapter 6.
  24. ↑ Oficina del Cens d'EE. UU., Historical Statistics of the United States (1976) serie H-156
  25. ↑ Joseph Goulden, The Best Years, 1945-1950 (1976) pp 135-39.
  26. ↑ Barbara Mae Kelly, Expanding the American Dream: Building and Rebuilding Levittown (SUNY Press, 1993).
  27. ↑ Rothstein, Richard: The Color of Law. A Forgotten History of How Our Government Segregated America, Liveright, 2017.
  28. ↑ Beauregard, Robert A. When America Became Suburban. Minneapolis, MN: University of Minnesota Press, 2006.
  29. ↑ «Requisits de zonificación per alot estàndar en el districte RS3» (en en).
  30. ↑ Garden Cities of To-Morrow. Library. cornell. edu. Recuperat el 22 de novembre de 2011.
  31. ↑ England, Robert I. i David R. Morgan. Managing Urban America, 1979.
Erro en la cita: La etiqueta <ref> definida en las <references> con nombre «FOOTNOTEJackson1986{{{c}}}134» no se utiliza en el texto anterior.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Suburbi&oldid=1416983»