Necròpolis minoica de Armeni
La necròpolis minoica de Armeni (en grec, Υστερομινωικό νεκροταφείο Αρμένων) és un jaciment arqueològic ubicat en les proximitats del poble homònim, en l'illa de Creta (Grècia) que conté restants de la civilisació minoica. Alguns dels objectes trobats en este jaciment s'exponen en els museus arqueològics de Rétino i de La Canea.
El lloc arqueològic va ser descobert i excavat en 1969 per Yannis Tzedakis en acabant de que dos estudiants entregaren al Museu Arqueològic de Rétino dos gerres de ceràmica que havien trobat. Les excavacions han tret a la llum unes 232 tombes de cambra del periodo minoico tardà.[1]
Les tombes tenen diferents tamanys, lo que s'associa als diferents estatus socials que tenien les persones allí enterrades, i estan orientades cap al mont Vrisinas, a on es trobava un santuari. Es poden observar tres tipos de cambra d'enterrament: circular, semicircular i rectangular. La majoria de les tombes varen ser reutilisades vàries voltes.[2][3]
Entre les troballes realisades en estes tombes es troben peces de ceràmica —fabricades en diferents llocs de l'illa, com Cnosos i l'est de Creta— vasijas de bronze, d'estany i de pedra, quatre sagells cilíndrics orientals, ferramentes i joyes. En un flasco s'ha trobat una inscripció en llineal B. També destaquen els lárnax, que apareixen decorats en pintures en un o varis dels seus costats. Es dona la circumstància que tots els lárnax varen ser utilisats per a enterrament individuals, en excepció del de la tomba número 132, que tenia els restants d'un home i d'una dòna. Una atra troballa singular és un caixco de claus de javalí. També s'ha trobat una cistella de vímen en una tapa en forma de con que provablement contenia aliments.
Els esquelets trobats en les tombes —uns 500— han proporcionat informació sobre la forma de vida dels minoicos: alimentació a on la carn era escassa pero de frutes i verdures abundants; estatura mija d'1,67 m en els hòmens i d'1,54 en les dònes; esperança de vida de 31 anys per als hòmens i 28 per a les dònes; o causes de les morts degudes a complicacions durant al part o a malalties com el càncer, la tuberculosis i la brucelosis. Una senya adicional és que aproximadament una quarta part de les població caria de dents en el moment de la seua mort.[3]
Una de les tombes que destaca és la número 200, que és l'única tomba abovedada de tota la necròpolis. Pertany a el XIV, les seues dimensions són més be modestes i, com les atres, està orientada cap al mont Vrisinas. En el seu interior es varen trobar armes, peces de ceràmica, numerosos contes, i un colgante en una inscripció en llineal A.
La número 159 també destaca per la seua magnitut. Li l'ha calificat com una tomba «principesca». Consta d'un dromos de 15,50 m, una escala de 25 escalons i una cambra quadrangular de 4x4,90 m. En ella es varen trobar restants d'una llitera de fusta que provablement va servir per a transportar al fallit al seu lloc de sepultura.[4][2]
No s'ha descobert encara l'assentament al que va pertànyer esta necròpolis encara que algunes excavacions realisades en els voltants han sugerit que este deu trobar-se baix l'actual poble de Kastellos.[3][2]
-
Escala d'una de les tombes
-
Sarcòfec trobat en una de les tombes. Museu Arqueològic de la Canea.
-
Una atra de les tombes de Armeni
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ministeri de Cultura de Grècia: Necròpolis de Armeni (història) (en grec)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Charlotte Langohr, Perifereia. Étude régionale de la Crète aux Minoen Récent II-IIIB (1450-1200 av. J.-C.): La Crète centrale et occidentale, pp.144-146, Presses universitaires de Louvain (2009), ISBN 978-287463-200-6. (en francés)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Reportage sobre la necròpolis de Armeni (en francés)
- ↑ Ministeri de Cultura de Grècia: Necròpolis de Armeni (descripció) (en grec)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Necròpolis minoica de Armeni.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Necrópolis minoica de Armeni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.