Jaciment arqueològic de Malia
.svg){kind=link}
El jaciment arqueològic de Malia es troba situat en l'actual ciutat de Malia, en la costa septentrional de l'illa de Creta, pròxim a la mar, a on les montanyes de Lasithi donen pas a una fèrtil planura. Els restants que hui en dia es poden vore es corresponen en les últimes reconstrucció que es varen fer cap al 1450 a. C. Anteriorment a estes dates s'han trobat vestigis d'un assentament d'época Neolítica, aixina com una continuïtat en el periodo prepalacial i protopalacial o Primers Palaus (2100-1600 a. C.) Cap a 1700 a., C., el palau de Malia va ser destruït junt en els de Cnosos i Festo, provablement per un terremot. El palau va ser reconstruït abans de ser finalment destruït una segona volta, com atres centres minoicos, cap a 1450 a. C.[1]
Les primeres excavacions es varen realisar en 1915 per Iosif Hatzidakis,[2] i varen continuar fins a l'actualitat per mig de l'Escola Francesa d'Atenes. En 2025 va ser nomenat Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO, junt a atres llocs de la cultura minoica.[3]
La ciutat
[editar | editar còdic]L'assentament urbà de Malia s'estén des del palau fins a la zona portuària. Tota la ciutat estava amurallada, a lo manco en els periodos minoico antic III-minoico mig I.[4]
Consta d'una série de barris, un palau, la cripta hipóstila, l'àgora, vàries necròpolis entre les que destaca la de Crisólakos i potser un port en la plaja del Molino. Ademés, al sur de l'assentament hi havia un santuari de cim en el mont cridat Profeta Elías. El palau se situava en el centre; els barris A, Γ, Κ i Λ estaven al nort del palau, els cridats I i B al sur i els denominats Δ, Μ, Ν a l'oest. A l'est, alguna cosa separats de la ciutat, es varen construir nous barris i cases en l'época dels segons palaus.[5]
Tots els barris estaven units al palau per una ret viària de carrers, algunes d'elles pavimentadas, i tenien desaiguadors baix terra.[6] La zona més coneguda és la que comprén el palau i el denominat Barri Mu.
El palau
[editar | editar còdic]
El palau de Malia presenta unes característiques similars a les d'atres palaus minoicos, com Cnosos o Zakros.
En ell es distinguix una primera fase de construcció del periodo minoico antic II B, després un primer palau construït en les afores del 2000 a. C. i, posteriorment, un segon palau construït sobre els restants del primer.
La major part de les estructures visibles pertanyen a l'época neopalacial, mentres que els restants dels periodos anteriors es troben dispersos o coberts pels del neopalacial.
El segon palau medix 115 x 87 m i té un total d'uns 8900 m².[7]
És una arquitectura monumental, sobretot en l'ala occidental, realisada en pedra —de dos tipos: una calcàrea anomenada sideropetra, i una arenisca denominada ammouda— fusta i argila, a diferència de les construccions domèstiques, que presenta una frontera tant exterior com a interior desigual, en entrantes i eixints. Açò és conseqüència d'una edificació progressiva entorn a un pati central, és dir, segons les necessitats de cada moment.[2] A pesar de tot això es pot observar que existix una separació clara en diverses àrees: l'oficial/residencial, de caràcter públic/privat.
El palau es componia a lo manco de dos pisos. Tenia cinc entrades; la principal en el nort. Està estructurat entorn a un pati central de 48 x 22 m que tenia funcions de reunió i de celebració de cerimònies. Al voltant d'este es troben les dependències oficials, el polythyron, els dependències religioses, una zona residencial i els almagasens. En les dependències oficials hi ha diverses sales, una cridada mégaron del rei o sala d'audiències i una atra mégaron de la reina. Hi havia també una sala de libaació, un santuari en dos columnes i un altar. Els almagasens eren de vaixella, d'oli i de cereals. En una atra sala a la que s'ha denominat «depòsit jeroglífic» s'han trobat medallones i objectes d'argila en inscripcions jeroglífiques i en Llineal A.
Per una atra part, les evidències de que hi haguera activitat artesanal en el palau són escasses, encara que s'ha identificat una estància que va servir de taller degut a que allí varen ser trobats mòles per a la fabricació d'utensilis de bronze, blocs d'obsidiana i atres tipos de pedra que servien per a elaborar recipients. Sobre atres estàncies també s'ha sugerit la possibilitat de que podrien haver tingut funcions de tallers.
En una atra zona s'ha trobat lo que se supon que és un depòsit fundacional del primer palau datat entorn al minoico antic III- minoico mig I, consistent en una espècie de caixó de lajas de que contenia un got ceràmic.
Els objectes trobats en les diverses estàncies inclouen un pithos en decoració de cordes, dos espases del periodo protopalacial (una d'elles en l'empuñadura d'or decorada per mig de la tècnica del repujado en la figura d'un acróbata); una perla d'or en forma amigdaloide, una atra espasa en un pomo de cristal del periodo protopalacial, un mànec de esquisto en forma de lleopart del periodo neopalacial, varis kernos, un altar, un betilo i restants d'ossos cremats.[8]
L'àgora i la cripta hipóstila
[editar | editar còdic]A uns 30 m de la porta nort del palau es troba una gran esplanada rectangular de 29,10 x 39,80 m rodejada per un mur realisat en grans pedres a la que s'ha denominat "àgora". Va ser construïda en el periodo protopalacial i a ella s'accedia a través de tres portes monumentals. En algunes àrees del mur s'han trobat indicis de que allí podria haver hagut unes escales que haurien donat accés a una espècie de grada. Al surest de l'esplanada es trobaven uns recints en funcions d'almagasenament.[9]
En un àngul de l'esplanada anteriorment mencionada es troba la cripta hipóstila, que també va ser construïda en el periodo protopalacial. És una construcció subterrànea de planta rectangular i vàries habitacions a la que s'accedia a través d'una entrada proveïda d'escala. És difícil que esta estructura tinguera una funció religiosa ya que no s'han trobat objectes de caràcter cultual.
Es creu que l'àgora, els almagasens i la cripta formen un conjunt la funcionalitat del qual no està clara: una hipòtesis, defesa per Henri Van Effenterre, apunta a que anara la sèu d'un poder diferent al real que residiria en el palau, tal volta un consell de sabio mentres l'esplanada podria acollir a l'assamblea del poble; una atra, sugerida per Alexiou, atribuïx a l'àgora una funció comercial; una atra, senyalada per Nikolaos Platon, opina que el conjunt podria tindre una funció atlètica.[10]
Barri Mu
[editar | editar còdic]
Situat al noreste del palau, el barri Mu (nom donat pels arqueòlecs) ocupa una extensió de 3000 m². És la zona residencial que data del primer periodo palacial i es dona la circumstància de que despuix de la destrucció que va tindre Malia cap al 1700 a., C., este barri no va ser reconstruït.
En ell s'han trobat diversos edificis destinats a diversos oficis aixina com de caràcter habitacional; i espais oberts de caràcter públic que s'han identificat com protoàgoras.[11] Va ser destruït per un incendi. Constava d'edificis principals, secundaris que albergaven potser a alts funcionaris de palau, tejedurías, alfarerías, tallers de metalúrgia i mineria i un conjunt de construccions de les que s'ignora la seua funcionalitat. En este barri s'han trobats multitut de recipients, sagells, tablillas en inscripcions jeroglífiques, ferramentes i armes de metal.
Destaquen dos construccions d'importants dimensions que les seues característiques són similars a les dels palaus, per lo que se supon que eren residències oficials de personages importants:
- Edifici A: construït en dos fases distintes, posseïx forma trapezoidal. Ocupa un espai de 840 metros quadrats i té unes 50 habitacions. Està constituït per diverses estàncies entre les que es troben sales de representació, almagasens i una piscina lustral. També s'han trobat documents en escritura jeroglífica.[12]
Edifici B: més chicotet que l'anterior, tenia 540 metros quadrats. En ell es varen trobar diversos objectes com dos grans ancores de pedra, que potser tingueren un caràcter votivo, i ceràmica. De la mateixa manera que l'anterior també posseïx almagasens i documents en escritura jeroglífica.[12]
Estos grans edificis estaven rodejats d'uns atres més menuts —pero que constaven de dos pisos d'altura— entre els quals alguns han segut identificats com a cases d'artesans: un broncista, un ceramista, un gravador de sagells; en un atre es treballava tant la pedra com l'os i es desenrollaven tasques de fundició; en un atre es fabricaven ferramentes de metal.[13]
Atres barris i edificis
[editar | editar còdic]Atres barris i edificis destacats del jaciment de Malia són:
La vila Α, una casa d'unes 30 habitacions del periodo protopalacial. Tenia uns 600 metros quadrats, estava articulada entorn a un pati central i contava en dos pisos. Una característica interessant d'ella és un conducte de pedra a través del com l'aigua era canalisada i s'evacuava a l'exterior. En esta vila es varen trobar recipients de ceràmica, gots de pedra, objectes de bronze, d'os i fragments d'or.
L'edifici B, que tenia 12 x 13 m, a on s'han trobat ossos d'animals i ceràmica dels periodos minoico mig I i també del periodo neopalacial. S'ha sugerit que podria tractar-se d'un osario.
El barri Δ se situa entre el barri Mu i el palau. Està format per una série de carrers ben construïts, a on hi havia a lo manco tres cases, dos d'elles construïdes en el periodo protopalacial pero que varen seguir sent utilisades en el neopalacial, i la tercera construïda en el periodo neopalacial.
El barri Γ se situa a uns centenars de metros al noroest del palau. Consta de sis o sèt cases, cada una en dos o tres habitacions. La major part de l'abundant presència de ceràmica en este barri pertany al periodo protopalacial, pero també hi ha del periodo neopalacial.
El barri Ἔ es trobava al sur del palau i va ser construït en el periodo neopalacial, encara que el lloc va estar també habitat en el protopalacial.
El barri Λ estava a l'est de l'àgora. En ell s'han excavat tres cases pertanyents al periodo neopalacial i que varen continuar sent utilisades en el periodo micénico.
El barri Κ estava al nort de l'àgora. Es compon de dos grups d'estàncies un dels quals pertany al minoico recent III B i l'atre va estar en us tant en el protopalacial com en el neopalacial.
La casa Θ, també cridada «casa de la plaja», presenta nivells d'ocupació des d'a lo manco el periodo minoico mig IB, fins a l'época romana. En una de les seues habitacions es varen trobar, entre atres objectes, varis pithoi agrupats en el centre, mentres en un dels patis es va trobar un kernos i en un passadiç un sagell de sabonet similar a un escarabeo pero a on apareix representada una abella. Una atra troballa singular en este mateix passadiç és un got en forma de pardal. Es creu que la part occidental d'esta casa tenia funció de taller de ceràmica a on han segut trobats, entre atres objectes, gots de l'estil de Jamezi.
El barri Z està a l'est del palau. En ell s'han excavat tres cases del periodo neopalacial.
El barri Nu, al noroest del palau, cobrix una superfície de 750 m² i es compon d'un edifici en tres ales dispostes al voltant d'un chicotet pati. Encara que estava pròxim als edificis artesanals del barri M, es creu que el barri N constava de vivendes privades. Té varis periodos d'ocupació els restants de la qual més antics són del minoico mig II encara que els edificis excavats pertanyen al minoico recent III.
També s'han excavat una série de tres cases al sur del palau datades en el periodo minoico antic III-minoico mig IA. En huit de les habitacions d'estes cases s'han trobat llars de pedra.[14]
Necròpolis
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Crisólakos.
En Malia s'han trobat vàries necròpolis: La necròpolis de Crisólakos, que era la més important de Malia. Entre els aixovar funeraris es varen trobar objectes de lux, com a armes de parada i joyes d'or. L'influència egipcíaca és palés en la ceràmica i l'objectes suntuarios. Atesta contactes diplomàtics i comercials regulars entre les dos civilisacions.
La necròpolis de l'illot de Christos, a uns 3 km del palau. En l'Antiguetat no era una illa sino que estava unida a Creta. Conté restants del periodo minoico mig I i també del periodo geomètric. Entre ells figuren vàries sepultures en pithoi.
S'han trobat també tres osarios a uns 550 m al nort del palau, en unes fissures naturals d'un eixint rocós. Allí han segut trobats restants òsseus junt en recipients de ceràmica de varis periodos que van des del minoico antic III fins al minoico recent I. S'estima que ací s'enterrava a la població de les capes socials més baixes. També ha segut explorat un quarto osario que va ser realisat artificialment.
La necròpolis de Pierres Meuliéres pertany principalment al periodo minoico mig I. Es tracta de la necròpolis que ostenta el segon lloc en importància, despuix de la de Crisólakos. S'observen en ella diversos usos funeraris: hi ha una tomba en forma de pou, dos tombes triangulars, una atra de forma circular, una fossa a on es varen trobar tres gots en forma de tubo anomenada per això «fosar de les trompetes» i un edifici de nou habitacions anomenat «casa dels morts» que provablement al principi va ser un lloc de habitació i després es va reutilisar com a cementeri i que sembla haver-se utilisat també en época micénica. Fins a esta necròpolis aplegaven les cases d'un barri de Malia.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Malia (en grec)
- ↑ 2,0 2,1 Malia, en Dearqueologia.com
- ↑ «Centres palatiaux minoens» (en francés). whc.unesco.org.
- ↑ María Soledad Milà Quiñones de León, El naiximent de l'estat en l'illa de Creta i el periodo Protopalacial en Malia, p.302.
- ↑ María Soledad Milà Quiñones de León, El naiximent de l'estat en l'illa de Creta i el periodo Protopalacial en Malia (tesis doctoral, 2008), pp.167-168.
- ↑ María Soledad Milà Quiñones de León, El naiximent de l'estat en l'illa de Creta i el periodo Protopalacial en Malia, pp.298-302.
- ↑ María Soledad Milà Quiñones de León, El naiximent de l'estat en l'illa de Creta i el periodo Protopalacial en Malia, p.170.
- ↑ María Soledad Milà Quiñones de León, El naiximent de l'estat en l'illa de Creta i el periodo Protopalacial en Malia, pp.172-209.
- ↑ María Soledad Milà Quiñones de León, El naiximent de l'estat en l'illa de Creta i el periodo Protopalacial en Malia, pp.211-216.
- ↑ María Soledad Milà Quiñones de León, El naiximent de l'estat en l'illa de Creta i el periodo Protopalacial en Malia, pp.217-226.
- ↑ Grècia Minoica: Introducció, en Dearqueologia.com
- ↑ 12,0 12,1 Malia, en Artehistoria.jcyl.és
- ↑ María Soledad Milà Quiñones de León, El naiximent de l'estat en l'illa de Creta i el periodo Protopalacial en Malia, pp.227-246.
- ↑ María Soledad Milà Quiñones de León, El naiximent de l'estat en l'illa de Creta i el periodo Protopalacial en Malia, pp.247-271.
- ↑ María Soledad Milà Quiñones de León, El naiximent de l'estat en l'illa de Creta i el periodo Protopalacial en Malia, pp.275-291.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- MAGGI, Stefano i TROSO, Cristina, 'Els tesors de Grècia', Libsa, Madrit, 2006.
- Elga Andersen i Olivier Pelon, Guide de Malia. Li Palais et la Nécropole de Chryssolakkos, École Française d'Athènes, série « Sites et monuments », Atenes, 1992.
- Jean-Claude Poursat :
- La Grèce préclassique, dones origines à la fi du siecle VIe, Nouvelle histoire de l’Antiquité, vol. 1, Seuil, coll. « Points Histoire », 1995. ISBN 978-2020131277,
- Fouilles exécutées à Malia. Li quartier Mu, 3 vol., École Française d'Athènes, série « Études crétoises », Atenes, 1978–1995,
- conMartin Schmid, Guide de Malia au temps dones premiers palais. Li Quartier Mu, École Française d'Athènes, série « Sites et monuments », Atenes, 1992.
- Henri Van Effenterre, Li Palais de Mallia et la vaig citar minoenne, Rome, 1980 Henri Van Effenterre. «Li palais de Mallia et la vaig citar minoenne» (en francés). Consultat el 11 de giner de 2015..
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimiento arqueológico de Malia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.