Museu Arqueològic de Heraclión

Museu Arqueològic de Heraclión

El Museu Arqueològic de Heraclión és un museu situat en Heraclión, la capital de Creta en Grècia. Es tracta d'un dels museus més grans de Grècia i conté la millor colecció d'Art Minoico del món. Ademés de la colecció minoica, el museu cobrix atres periodos de l'història de Creta, en artefactes que van des del Neolític fins al periodo greco-romà.

Història del museu

Astral de Arkalojori

Una primera colecció de peces arqueològiques en Heraclión es va reunir en 1883 en dos sales de la Catedral de Agios Mines per iniciativa del anticuario Joseph Chatzidakis. Alguns anys despuix la colecció va ser traslladada a un quarter de la ciutat i va quedar a càrrec de Joseph Chatzidakis i de Stefanos Xanthoudides. Més vesprada va ser construït un edifici especial per a albergar el museu entre 1904 i 1912.

L'arquitecte Patroklos Karantinos va escomençar a construir un nou edifici per a albergar el museu a partir de 1937. Encara que va ser danyat durant la Segona Guerra Mundial, la colecció va sobreviure intacta i gràcies a la llabor de l'arqueòlec Nikolaos Platón va tornar a ser accessible al públic en 1952. El museu va passar per un nou periodo de renovació recentment fins que va tornar a obrir les seues portes en l'any 2014.

Coleccions

Les coleccions del museu es distribuïxen en 27 sales. En ella destaca l'abundant presència d'objectes de la civilisació minoica, procedents de diversos jaciments cretenses, que inclouen objectes votivos, ferramentes, objectes d'us quotidià, troballes relacionades en les costums funeràries i en events de caràcter públic i restants de pintures a la fresca. Entre els objectes singulars més cridaners es troben el sarcòfec d'Hagia Triada, un ritón en forma de cap de bou, el disc de Festo, la fresca del príncip dels lliris, la ceràmica de Kamarés, les inscripcions de llineal B de Cnoso, el colgante de les abelles de Malia i el cridat «tauler de joc de Cnoso».

En sales separades s'exhibixen objectes procedents de dos coleccions privades: la de Stylianos Giamalakis i la de Nikos Metaxas. Hi ha una atra sala a on es presenta la repercussió de la cultura minoica tant en l'Antiguetat com en els temps recents.

En algunes sales hi ha també objectes dels temps històrics grecs i romans, a on s'exponen principalment troballes relacionades en el sorgiment i desenroll de les ciutats cretenses en l'àmbit grec, i en elements d'adoració religiosa d'estos periodos.

Per una atra part, hi ha una colecció d'escultures que comprenen des de el VII fins a el III i, en el jardí del museu, es conserven restants del monasteri de Sant Francisco, del periodo veneciano.

Primers temps

El colgante de les abelles de Malia, datat entorn a 1700-1600 a. C.

Les dos primeres sales contenen objectes del Neolític i del periodo més antic de l'Edat del Coure. S'exponen objectes procedents de l'assentament neolític de Cnoso, aixina com de tombes prepalaciales de la planura de Mesará, Mojlos, Arjanes i Malia. Entre els objectes d'adoració trobats en santuaris es troben figurillas de terracota. Un objecte de lux singular és el colgante de les abelles de Malia.

El món minoico

En una atra sala s'exponen característiques de l'economia, administració i la vida quotidiana durant l'época dels primers palaus minoicos. Entre els objectes destaquen una série de recipients molt ornamentados, com la denominada «vaixella real de Festo».

En les dos següents sales s'exhibixen aspectes relacionats en l'enfortiment del sistema palacial a través de la construcció de nous palaus i grans viles o mansions, aixina com el desenroll del comerç marítim. Ací es troba el célebre disc de Festo.

Per una atra part, hi ha una sala dedicada a les activitats d'entreteniment i la vida quotidiana del món minoico. Ací s'exponen peces relacionades en la taurocatapsia i atres peces destacades com el «ritón del púgil» d'Hagia Triada i la daga de bronze de Malia.

• 
  Una cratera procedent del palau de Festo (cap a 1800-1700 a. C.)
• 
  Una de les cares laterals del sarcòfec de Hagia Triada.
• 
  El ritón del púgil, de Hagia Triada.
• 
  Daga de bronze procedent de Malia (cap a 1800-1700 a. C.)

Atres dos sales es dediquen a la religió minoica. Ací es troben gots per a rituals com un famós ritón en forma de cap de bou, figurillas com la coneguda deesa de les serps i anells d'or en representacions religioses.

En una atra sala es presenta l'última época del palau de Cnoso a través de troballes de les necròpolis i de la valiosa informació que proporcionen les tablillas de llineal B. Ací també s'exponen les troballes del jaciment de Kamilari, prop de Festo.

Una atra sala alberga troballes de necròpolis de Festo, Cnoso i Arjanes de l'época del fi dels palaus, principalment. En la següent sala ya es troben objectes pertanyents al periodo immediatament posterior al fi dels palaus, que procedixen tant d'assentaments com de necròpolis i santuaris. Ací són destacables les figures femenines en braços alçats procedents de Gazi i de Kania, prop de Gortina.

La següent sala expon aspectes relacionats en les pràctiques funeràries. Una atra sala alberga una série de frescs minoicos, com el Príncip dels lliris, la «Parisienne» i Les dames de blava, entre uns atres.

• 
  La fresca cridada «Príncip dels lliris» (reconstruït).
• 
  Deesa de les serps.
• 
  Anell d'or minoico en una representació potser d'una dansa ritual.
• 
  Ceràmica minoica pintada en figures d'aus i peixos.
• 
  El denominat «tauler de joc de Cnoso», del periodo neopalacial.

Temps històrics

Processó de ginets armats, procedent de Prinias (potser l'antiga Rizenia), datat en el sigle VII a. C.

Vàries sales arrepleguen aspectes de la societat cretense en el principi de l'Edat del Ferro, com la vida quotidiana, les lleis i el comerç. A esta época també pertanyen algunes troballes de santuaris, com els de Gortina i Kato Simi i de coves com la del monte Anada, la del mont Dicte i la d'Inato.

Per una atra part, s'exponen les característiques de les necròpolis d'eixos primers temps històrics, i la formació de l'alfabet grec, a través de les inscripcions més antigues de l'illa de Creta que s'han conservat.

A continuació s'exponen les característiques i evolució de les ciutats cretenses des de l'época clàssica fins a l'época romana. També hi ha una sala dedicada íntegrament a les monedes de Creta i una atra dedicada a les necròpolis dels periodos helenístico i romà. És destacable una estàtua de bronze d'un jove procedent de Yerápetra.

Atres dos sales exponen una colecció d'escultures entre les que destaquen les de Prinias i uns relleus procedents de Gortina. D'época romana hi ha una série de retrats i còpies d'estàtues del passat clàssic.