Mojlos

Mojlos

Mojlos (també transcrito com Mochlos; en grec, Μόχλος) és un jaciment arqueològic de Grècia ubicat en la part septentrional de l'illa de Creta, en l'unitat perifèrica de Lasithi i en el municipi de Sitía. La part principal del jaciment està en l'illot de nom Mojlos o Agios Nikolaos, que en l'Edat del Bronze es trobava unit a Creta per un istme. Una atra part del jaciment està en la planura costera que està enfront de l'illa, a on actualment existix un poble cridat també Mojlos.

Erro al crear miniatura:

Vista de l'illot de Mojlos.

Excavacions

Este jaciment va ser excavat per primera volta per Richard Seager en 1908. Nikolaos Platón va tornar a realisar excavacions en la zona a partir de 1950. En 1955, les exploracions submarines portades a terme per Leatham i S.Hood varen permetre confirmar que el nivell de la mar havia aumentat 1 o 2 metros des d'época romana i que anteriorment l'illot estava unit a Creta per un istme. En 1971-1972 i 1976 va haver noves excavacions que varen ser dirigides per Costis Davaras i Jeffrey Sols. Per últim, des de 1989 fins a l'actualitat ve desenrollant-se un proyecte d'excavacions de Mojlos dirigit per Davaras i Sols.

Característiques

En este jaciment s'han trobat els restants d'un assentament minoico, en els seus corresponents necròpolis, que comprén des del periodo minoico antic IA fins al minoico recent IIIC, ademés de restants dels periodos helenístic, romà i bizantino. En els periodos minoico antic II i III, Mojlos era el major centre de població de Creta, en uns 200 o 300 habitants; pero experimenta un decliu a partir del minoico mig IA. Va tindre un segon periodo d'auge en el periodo neopalacial pero no sembla haver aplegat al nivell d'importància que va tindre en el periodo prepalacial.

S'han trobat enterrament en pithoi, en refugis de roca i en tombes cavades en el sol, ademés d'algunes tombes monumentals en les que han trobat diademes d'or, copes d'argent, gots de pedra i fayenza. S'ha sugerit que estes pertanyien a la més alta jerarquia social de l'assentament, que podria haver segut política o religiosa. La majoria de les tombes descobertes es varen realisar en el minoico antic II (cap al 2900 a. C.) pero varen seguir sent usades fins al minoico antic III. Unes poques es varen utilisar en el minoico mig IA i algunes es varen reutilisar en el minoico recent, que és quan apareixen enterrament en «pithoi».

Una troballa singular és un sagell cilíndric d'hematita, que va ser descobert en la denominada «tomba λ», del que s'ha establit que va ser importat de Síria i que va ser trobat en un context estratigráfico del periodo minoico mig IB. Per una atra part, sobre la «tomba θ» hi havia una estructura chicoteta rectangular que contenia una important cantitat d'obsidiana.