Hematita
_Cumbria,_England_(DerHexer)_2012-07-20.jpg)
La hematita, hematites, oligisto o acerina és la forma mineral del òxit fèrric, que la seua fòrmula és Fe2O3. El seu nom es remonta als anys 300-325 a. C. quan Teofrasto la va denominar «αιματίτις λίθος» (aimatitis lithos), en grec ‘pedra de sanc’. Traduït en l'any 79 per Plinio el Vell com haematites (‘semblada a la sanc’), en alusió al vívido color roig de la seua pols; és possiblement el primer mineral el nom del qual du l'habitual sufix -ita. La forma moderna del seu nom va evolucionar simplificant la seua ortografia, excloent la primera «a» (hematites).[1]
Propietats
[editar | editar còdic]La hematita té una apariència molt variable: color pardo rojós, masses ocres, masses obscures de color gris plateado, cristals de color gris plateado a negre o masses de color gris obscur. Totes tenen en comú la raer color roig teixixca. Presenta lluentor submetálico, metàlic, apagat o terroso.[1]
En llum reflectida adquirix coloració blanca o blanca-grisácea, en una tenyida azulado i reflexions internes color roig sanc.[2]
Posseïx durea entre 5 i 6 en la escala de Mohs i una densitat de 5,27 g/cm³. Es dissollentament en àcit clorhídric.[3]
La hematita cristaliza en el sistema trigonal, classe hexagonal escalenoédrica. És polimorfo de la luogufengita i de la maghemita, mineral este últim que cristaliza en el sistema cúbic. En estat pur la hematita conté un 69 % de ferro,[4] podent contindre traces de titani, alumini, manganeso i aigua. És el membre principal d'un grup mineralògic que du el seu nom (grup de la hematita),[5] sent l'anàlec fèrric de corindón, eskolaíta i karelianita.[1]
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]Forma cristals generalment tabular {0001}, rarament prismàtics [0001] o escalenoédricos; ocasionalment també romboèdrics {1011}, donant lloc a cristals pseudo-cúbics. A sovint es troba en creiximents subparalos en {0001} o com a rosetes («roses de ferro»). Atres voltes es presenta en masses micáceas o laminares. Dites masses poden ser columnars compactes o fibrosas, a voltes radiants, reniformes, botrioidals o estalácticas.[1]
La hematita apareix en depòsits de metasomatisme de contacte, pot tindre orige hidrotermal, ser un mineral accessori en roques ígneas o ser un producte de la meteorización de roques ferruginosas. També pot formar part d'oolitos d'orige sedimentario.[6]
Usos
[editar | editar còdic]La hematita constituïx la mena més important de ferro.[6]
Té ademés varis usos industrials: la varietat roja s'usa com a pigment des de l'antiguetat, tant per a utilisar-se sobre objectes com en parets o per a marcar al ganado. Actualment és molt important com a component de la capa d'imprimación per a la pintura de protecció d'estructures de ferro i acer.
Varietats
[editar | editar còdic]Hematita especular o especularita
[editar | editar còdic]Presenta un color gris a plateado de lluentor metàlica a submetálico. Es veu com a chicotets espills, d'ahí el seu nom «especular» (és un mineral producte de l'alteració de pirita i magnetita). Es pot presentar en hàbit hojoso o tabular, o com a cristals anhedrals.[1]
Hematita terrosa
[editar | editar còdic]Té color rojós, ademés de tindre la característica de que taca la pell en tocar-la. S'observen continguts d'atres minerals dins d'ella, si són cristals blancs i transparents, provablement són minerals de zinc, tals com hemimorfita o calamina i smithsonita, carbonat de zinc que es poden identificar per mig de tractament en àcit clorhídric. En atacar una mostra d'hematita terrosa en este àcit, s'observa que esta és llaugerament soluble en l'àcit, obtenint-se una coloració groga.
Jaciments
[editar | editar còdic]La hematita és un mineral molt estés. Són notables els cristals procedents del desfiladero Cavradi (Grisones, Suïssa), de la mina Ric Marina (illa d'Elba), i de Minucciano, Pietrasanta i Vagli Sotto (Toscana, Itàlia). Igualment, en el mont Salza (Piemont), s'han descobert agregats de cristals d'hematita en forma de rosa de ferro el diàmetro del qual alcança els 3-4 cm.[7]
En França hi ha també importants depòsits en Pongibaud (Alvèrnia-Ródano-Alps), Sainte-Marie-aux-Mines (Gran Est) i mines Saint-Maime (Provença-Alps-Costa Blava).[1]
Espanya conta en jaciments d'hematita en les mines d'Alquife (Granada) —a on apareix cristalizando sobre el seu mateix ocre i en calcita—, en El Pedroso (Sevilla)[6] i en la província de Jaén. Aixina mateix, s'han trobat eixemplars molt interessants en Ellagú (Astúries) aixina com en Tierga (Saragossa). A nivell gemològic, destaquen els depòsits de Bawpadan (Mandalay, Birmània) i de Jos (Nigèria); en este últim enclavament s'extrauen safirs que es troben associats a hematita, goetita i gibbsita.[8]
Hematita en Mart
[editar | editar còdic]La firma espectrográfica de la hematita va poder vore's en el planeta Mart per mig del espectrómetro d'infrarrojos a bordo de les sondes Mars Global Surveyor i Mars Odyssey de la NASA en òrbita al voltant del planeta.[9] El mineral va ser vist en abundància en dos llocs[10] del planeta: en Terra Meridiani, prop de l'equador marcianà en la llongitut 0°, i en Aram Chaos, prop de Valls Marineris.[11] En atres llocs també va aparéixer, en especial en Aureum Chaos.[12]
Degut a que la hematita terrestre és un mineral que es forma típicament en entorns acuosos o per alteracions degudes a l'aigua, esta detecció va ser suficientment interessant a nivell científic que el segon dels dos Mars Exploration Rovers va ser enviat a un lloc de la regió de Terra Meridiani denominada Meridiani Planum. Investigacions in situ realisades pel rover Opportunity varen mostrar una cantitat significante d'hematitas, molta de la qual estava en la forma de chicotetes esférulas marciananes que varen ser cridades informalmente «blueberries» per l'equip científic. L'anàlisis indica que estes esférulas són, aparentment, concrecions formades per una solució d'aigua.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 mindat. org/min-1856. html Hematite (Mindat. org)
- ↑ «archive. org/web/20211023231151/http://www. handbookofmineralogy. org/pdfs/Hematite.pdf Hematite (Handbook of Mineralogy)». Archivat des d'el handbookofmineralogy. org/pdfs/Hematite.pdf original, el 23 d'octubre de 2021. Consultat el 6 de juliol de 2018.
- ↑ mineralienatlas. de/lexikon/index. php/MineralData? lang=en&language=english&mineral=Hematite Hematite (Mineralienatlas)
- ↑ com/data/Hematite. shtml#. Wz-edbh9jcs Hematite mineral data (Webmineral)
- ↑ mindat. org/min-29296. html Hematite group (Mindat. org)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 uned. es/cristamine/fichas/hematites/hematites. htm Hematites uned. es/cristamine/fichas/hematites/hematites. htm archivat en Wayback Machine. (UNED)
- ↑ mindat. org/loc-187395. html Salza Mt., Varaita vaig donar Rui Valley, Bellino, Varaita Valley, Cuneo Province, Piedmont, Italy (Mindat. org)
- ↑ gemdat. org/loc-246266. html Jos, Kaduna State, Nigèria (Gemdat. org)
- ↑ NASA MGS TES Press Release, May 27, 1998 «archive. org/web/20070513161834/http://tes. asu. edu/webdata/hematitepr. html "Mars Global Surveyor TES Instrument Identification of Hematite on Mars"». Archivat des d'el asu. edu/webdata/hematitepr. html original, el 13 de maig de 2007. Consultat el 7 de novembre de 2007.
- ↑ (2002).J. Geophys Res..107doi:10.1029/2001JE001510.
- ↑ (2005).J. Geophys. Res..110doi:10.1029/2004JE002389.
- ↑ (2005).Llunar and Planetary Science Conference XXXVI.
- ↑ nasa. gov/spotlight/hematite01. html Hematite. NASA. Última actualisació: 12 de juliol de 2007.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hematita.- aindex. org Més informació sobre hematites i atres minerals industrials
- es/wp-content/uploads/2022/03/GUIA-AINDEX-version-2022.pdf Guia de Minerals Industrials (AINDEX)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hematita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.