Botroidal
Una textura o hàbit mineral botroidal és aquella en la que el mineral té una forma externa globular i que s'assembla a una arracada de raïms,[1] d'a on deriva el nom des del grec. Esta és una forma comuna per a molts minerals, especialment en la hematita en la que és la forma clásicamente reconeguda. També és una forma comuna de goethita, smithsonita, fluorita, malaquita i crisocola.
Cada esfera (raïm) en un mineral botroidal és més chicoteta que la d'un mineral reniforme, i molt més chicotet que el d'un mineral mamilar. Els minerals botroidales es formen quan hi ha molts núcleus prop presents: grans d'arena, pols o atres partícules. Les capes de material mineral es depositen radialmente al voltant dels núcleus. Quan es deposita més material, les esferes es fan més grans i, finalment, se superponen en les que estan prop. Estes esferes propenques es fusionen per a formar el agrupamiento botroidal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. «textura botroidal». Vocabulari Científic i Tècnic. Accés 3 de juny de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Botroidal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.