Oolito


Els oolitos o ooides (del grec ὼὁν ôon-ou- i λίθος lithos -pedra- , o eidos -aspecte-) són menudes esferes carbonatadas d'orige sedimentario, en un diàmetro d'entre 0,5 i 2 mm.[1] Si són de dimensions superiors a 2 mm es parla de pisolitos.[1] Estan formats per un núcleu que pot ser qualsevol corpúscul detrític sobre el qual han acrecido capes concèntriques de calcita (CaCO3) microcristalina.[2]
Génesis
[editar | editar còdic]En general els pisolitos i oolitos tenen orige sedimentario; es formen per precipitacions de calcita o aragonita entorn a un núcleu de cuarzo o de carbonat en aigües netes, càlides i agitades, açò és, rotando sobre el fondo de mar poca profunda durant l'acreció d'estes formacions. Es mantenen després en suspensió fins que, quan s'ha format el córtex, són lo prou pesats com per a depositar-se i fer sedimentación en el fondo marí.[3] Es caracterisen per una típica estructura interna concèntrica a voltes radiada, observable en làmina prima baixe el microscopi petrográfico.[4]
El núcleu sobre el qual es forma el oolito pot ser:
- un bioclasto (és dir un restant d'orige orgànic);
- un litoclasto (menut fragment de roca);
- un gra de carbonat micrítico (es dissolen en el mig en els moments inicials de la formació del oolito).
Entorn al núcleu es desenrollen les "làmines" (córtex), en fines capes concèntriques superpostes concéntricamente, freqüentment calcáreas i en ocasions ferruginosas.
L'orige purament mineral dels oolitos ha segut objecte de debat en la comunitat de científics. Els oolitos solen posseir un microbiofilm bacterià en la seua superfície que podria ajudar a la precipitació del carbonat, si és aixina es tractaria d'una sedimentación induïda (per oposició a la sedimentación controlada) semblant a la dels estromatolitos, pero a diferència d'estos sobre una estructura no fixada al terreny.[5]
Es poden trobar roques calcáreas constituïdes casi exclusivament per oolitos, en estos casos de parla de calcáreas oolíticas (com la roca utilisada per a la Venus de Willendorf).
Pisolitos limosos
[editar | editar còdic]Els pisolitos cridats "limosos" es formen de precipitacions de carbonat de calcio per obra de les corrents d'aigua limosas o fangosas que discorren en sols calcáreos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Universitat Politècnica de Valéncia. «Glossari». Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2012. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
- ↑ Tucker, Maurice E. (1990). «1. SEDIMENTOS DE CARBONATO I CALIZAS: CONSTITUYENTES», Sedimentología de carbonat, Blackwell Scientific Publications, p. 2. ISBN 0-632-01471-7.
- ↑ Tucker, Maurice E. (1990). «1.SEDIMENTOS DE CARBONATO I CALIZAS: CONSTITUYENTES», Sedimentología de carbonat, Blackwell Scientific Publications, p. 6. ISBN 0-632-01471-7.
- ↑ (1992) ANALES DE LA REAL ACADEMIA NACIONAL DE MEDICINA, Taravilla-Meson de Panys, 6-28013 Madrit, p. 24.
- ↑ Tucker, Maurice E. (1990). «1.SEDIMENTOS DE CARBONATO I CALIZAS: CONSTITUYENTES», Sedimentologia de carbonat, Blackwell Scientific Publications, p. 4. ISBN 0-632-01471-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oolito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.