Acreció (geologia)
La acreció, en geologia, és un procés per mig del qual s'agrega material a una placa tectónica en una zona d'subducción, freqüentment en la vora de les masses continentals existents. El material agregat pot ser sediment, arcs volcànics, monts submarins, corfa oceànica o atres característiques ígneas.[1][2][3]
Descripció
[editar | editar còdic]L'acreció implica l'adició de material a una placa tectónica a través de la subducción, el procés pel qual una placa és forçada baix de l'atra quan dos plaques choquen.[3] La placa que està sent forçada cap a avall, la placa subducida, s'espenta contra la placa superior. Els sediment en el fondo de l'oceà de la placa d'subducción a sovint es raspen a mida que la placa descendix, este material acumulat es diu cunya d'acreció (o prisma d'acreció), que s'espenta i s'adherix a la placa superior.[3] Ademés dels sediment oceànics acumulats, els arcs insulars volcànics o els monts submarins presents en la placa subductora poden fusionar-se en la corfa continental existent en la placa superior, aumentant la massa continental.[3]
Construcció continental
[editar | editar còdic]La corfa continental diferix significativament de la corfa oceànica. La corfa oceànica es compon principalment de roques basálticas, que tenen una densitat més alta que les roques que componen la major part de la corfa continental.[4] Els arcs insulars i atres roques volcàniques també tenen una densitat més baixa que la corfa oceànica i, per lo tant, no es subducen fàcilment junt en la corfa oceànica que els rodeja. En canvi, estos trossos de corfa menys densos chocaran en la corfa continental existent en la placa superior una volta que la corfa oceànica que els separa estiga completament subducida.[3] La majoria dels continents es componen de múltiples terrenys acumulats, trossos de corfa continental de baixa densitat en diferents orígens. Per eixemple, Amèrica del Nort està formada per múltiples terrenys acumulats que varen colisionar en el protocontinente Laurentia, com els terrenys proterozoicos de Yavapai, Mazatzal i de la Província de Grenville.[5] Els terrenys acumulats a lo llarc dels llímits de la placa d'subducción moderna inclouen el complex d'acreció Nankai de Japó (subducción de la placa filipina baix de la placa euroasiàtica), la cresta de Barbados en el Carib (subducción de la placa del Carib baix de la placa nortamericana) i la cresta mediterrànea (subducción de la placa africana baix de la placa euroasiàtica). Estos eixemples de terrenys en acreció també inclouen falques d'acreció.[6][7][8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ballard, Robert D. (1988). Exploring our living planet, Rev. edició, Washington, D.C.: National Geographic Society. OCLC 18325626. ISBN 0-87044-760-2.
- ↑ Sattler, Helen Roney (1995). Our patchwork planet : the story of plate tectonics, 1st edició, New York: Lothrop, Lee & Shepard Books. OCLC 21372888. ISBN 0-688-09312-4.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Van der Pluijm, Ben A., 1955- (2004). Earth structure: an introduction to structural geology and tectonics, 2ª edició, New York: W.W. Norton. OCLC 53231817. ISBN 0-393-92467-X.
- ↑ Davies, Geoffrey F. (Geoffrey Frederick) (2011). Mantle convection for geologists, Cambridge: Cambridge University Press. OCLC 705368249. ISBN 978-0-511-99304-6.
- ↑ Geosphere.3(4)
- 220–259.doi:10.1130/GES00055.1.
- ↑ Journal of Geophysical Research: Solid Earth.95(B6)
- 8753–8765.ISSN 2156-2202.doi:10.1029/JB095iB06p08753.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Marine Geology.138(3–4)
- 237–259.ISSN 0025-3227.doi:10.1016/s0025-3227(97)00002-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acreción (geología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.