Sistema cristalí cúbic
En cristalografia, el sistema cristalí cúbic (o isomètric) es caracterisa perque el seu cela unitària té la forma d'un gaveta. Esta és una de les formes més comunes i simples que es troben en els cristalés i mineralés.
Existixen tres varietats principals d'estos cristals: Cúbic primitiu (abreviat cP i també cridat cúbic simple) Cúbic centrat en el cos (abreviat cI o bcc) Cúbic centrat en les cares (abreviat cF o fcc) Nota: el terme fcc s'usa a sovint com a sinònim de l'estructura d'empaquetamiento compacte (cubic close-packed o ccp) que es presenta en els metals. No obstant, fcc representa una ret cúbica centrada en les cares de Bravais, que no necessàriament és compacta quan es coloca un motiu en els vèrtiços de la ret. Per eixemple, les rets del diamant i de la blenda de zinc són fcc, pero no són compactes.
Cada una es subdivide en atres variants que s'enumeren a continuació. Encara que les celes unitàries d'estos cristals es consideren convencionalment gavetes, les celes unitat primitives a sovint no ho són.
Rets de Bravais
[editar | editar còdic]
Les tres rets de Bravais en el sistema cristalí cúbic són:
| Ret de Bravais | Cúbica primitiva |
Cúbica centrada en cos |
Cúbica centrada en cares |
|---|---|---|---|
| Símbol de Pearson | cP | cI | cF |
| Cela unitat | Archiu:Cubic.svg | Archiu:Cubic-body-centered.svg | Archiu:Cubic-face-centered.svg |
La ret cúbica primitiva (cP) consta d'un punt de la ret en cada vèrtiç de la gaveta. Açò significa que cada cela unitària cúbica simple té en total un punt de la ret. Cada àtom en un vèrtiç de la ret es compartix per igual entre huit gavetes adjacents, per lo que la cela unitària conté en total de (Plantilla:Frac × 8) d'un àtom.[1]
La ret cúbica centrada en el cos (cI) té un punt de ret en el centre de la cela unitària, ademés dels huit punts dels cantons. Té un total net de dos punts de ret per cela unitària (Plantilla:Frac × 8 + 1).[1]
La ret cúbica centrada en les cares (cF) té punts de ret en les cares de la gaveta que contribuïxen en la mitat de cada u, ademés dels punts de ret dels cantons, lo que dona un total de quatre punts de ret per cela unitària (Plantilla:Frac × 8 dels cantons més Plantilla:Frac × 6 de les cares).
La ret cúbica centrada en les cares està estretament relacionada en el sistema hexagonal compacte (hcp), a on abdós sistemes diferixen únicament en la disposició relativa de les seues capes hexagonals. El pla [111] d'una ret cúbica centrada en les cares és una cuadrícula hexagonal.
Intentar crear una ret cúbica centrada en la base (és dir, colocar un punt de ret adicional en el centre de cada cara horisontal) dona com resultat una estructura de ret de Bravais tetragonal simple.
El número (CN) és el número de veïns més propencs d'un àtom central en l'estructura.[1] Cada esfera en una ret cP té número 6, en una ret cI 8 i en una ret cF 12.
El factor de empaquetamiento atòmic (APF) és la fracció de volum ocupada pels àtoms. La ret cP té un APF d'aproximadament 0,524, la ret cI d'aproximadament 0,680 i la ret cF d'aproximadament 0,740.
Classes cristalines
[editar | editar còdic]En la taula següent s'enumeren els noms de les classes del sistema cristalí isomètric, els grups puntuals (en notació de Schoenflies, notació de Hermann-Mauguin, orbifold i notació de Coxeter), el tipo, eixemples i els números de grup espacial de les taules internacionals de cristalografia[2] i el grup espacial. Existix un total de 36 grups espacials cúbics.
Atres térmens per a hexaoctaédrico són: classe normal, holoédrica, classe central diteseral o tipo galena.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 “Nomenclature for crystal families, Bravais-lattice types and arithmetic classes. Report of the International Union of Crystallography Ad-Hoc Committee on the Nomenclature of Symmetry” . Acta Crystallographica Section A 41 (3). doi:.
- ↑ (2006) International Tables for Crystallography. doi:10.1107/97809553602060000001. ISBN 978-1-4020-4969-9.
- ↑ Crystallography and Minerals Arranged by Crystal Form, Webmineral
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema cristalino cúbico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.