Quiralidad (química)

Imàgens especulares d'un aminoàcit quiral; en montar la palma d'una mà sobre l'esquena de l'atra, s'observa que no coincidixen.

La quiralidad és la propietat d'un objecte de no ser superponible en el seu image especular. Com a eixemple senzill, la mà esquerra humana no és superponible en la seua image especular (la mà dreta). Com a contraeixemple, una gaveta o una esfera sí són superponibles en les seues respectives imàgens especulares.

Denomine quiral i dic que té quiralidad tota figura geomètrica, o tot grup de punts, si la seua image en la seua espill pla, idealment realisada, no pot fer-se coincidir en si mateixa.^{cita requerida}

Lord Kelvin

En general, un objecte quiral carix d'eixos de rotació impropis. Si els posseïx, les seues imàgens especulares són superpostes.^{cita requerida}

És una propietat en química orgànica, en química inorgànica i en bioquímica, a on dona lloc a l'estereoquímica, a les reaccions estereoespecíficas i als estereoisómeros.^{cita requerida} Es denomina enantiómeros o isòmers òptics a dos imàgens especulares d'una molècula quiral.

Esta definició presenta la quiralidad com una propietat geomètrica i dicotòmica. Geomètrica perque es basa en l'aplicació d'operacions de simetria (reflexions) sobre figures geomètriques o conjunts de punts. Dicotòmica perque les imàgens especulares poden ser superponibles per mig de rotacions i translacions (és dir, no quirales), o no superponibles (és dir, quirales). No hi ha terme intermig des del punt de vista clàssic.^{cita requerida}

Els aminoàcits, carbohidrats, àcits nucleicos i molts més estan distribuïts en un gran número de fàrmacs i en casi totes les molècules del nostre cos i és la quiralidad molecular la que permet les interaccions específiques entre les enzimes i els seus respectius substrats de l'organisme , les quals participen en les reaccions químiques en les que es basa la vida.

La raó de la quiralidad en les molècules

La causa més comuna de la quiralidad en una molècula orgànica és la presència d'un àtom de carbono tetraèdric en hibridació sp³ unit a quatre sustituyentes diferents. En l'actualitat estos carbono són coneguts com a centres quirales, encara que també s'han utilisat atres térmens com estereocentro, centre estereogénico. El centre quiral és la causa de la quiralidad, no obstant la quiralidad és una propietat que té tota la molècula.

Centre quiral

El centre quiral és la causa de la quiralidad. En cada una de les molècules quirales hi ha un carbono (C) que té quatre grups o sustituyentes diferents. Existixen molècules les quals tenen un centre quiral, a pesar d'açò es tracten de molècules aquirales. Si en la molècula es determina que solament té un centre quiral, es pot assegurar que es tracta d'una molècula quiral. La presència o absència del centre quiral va a determinar el criteri de quiralidad.