Concreció



En geologia, es denomina concreció a l'acumulació, en el sí d'una roca porosa, de substàncies transportades en dissolució pel aigua que precipiten formant una massa en el substrat. Poden adoptar gran varietat de formes, dominant les redonejades, subesfériques o elipsoidales; també poden ser irregulars, allargades o en forma de disc (discoidales).
Definició
Des del punt de vista geològic, la concreció es definix com una estructura de composició igual o diferent a la roca encajante, que presenta un núcleu i zonació internes perceptibles. Es forma en l'interior de la roca encajante per precipitació a partir de solucions intersticiales o be per difusió en estat sòlit per mig de la roca. Adopta habitualment una forma més o menys esfèrica, subesférica o discoidal.[1][2]
Tipos de concreció
La composició de les concrecions pot ser molt variable, en ocasions és similar a la roca que els engloba, també pot estar formada únicament per algun dels components de la mateixa o més rarament presentar una composició totalment distinta a la de la roca que l'alberga.
Concreció calcárea
Les concrecions calcáreas es troben, sobretot, constituïdes per la calcita o l'aragonito, que són les dos formes cristalines que pot adoptar el carbonat càlcic.
Els seus eixemples més comuns són les estalactites i les estalagmites de les cavitats càrstiques. L'aigua saturada de calci que mana de les fonts petrificantes forma una capa de calcàrea en la superfície dels objectes que mulla durant un temps suficientment prolongat.
Els núcleus de sílex que es formen en el sí de la creta són concrecions de sílice. També existixen grànuls i nòduls de distints composts de ferro, fòsfor, etc. En certes parts, el fondo dels oceans es troba esguitat de nòduls polimetálicos, particularment rics en manganeso.
Concrecions marines
Estes concrecions estan constituïdes per una mescla d'arena (arenisca), minerals (per eixemple, calcio, carbonat, sulfur de ferro, manganeso, níquel), colónies de microorganismes i coralinas i es donen en ambient marí.
Referències
- ↑ Nòduls i concrecions. Francisco Javier Torrijo Echarri i Juan Manat Collado. Investigació i Ciència, octubre de 2010.
- ↑ «Nòduls i concrecions» (en es). Investigació i Ciència. Consultat el 2021-05-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Concreción» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.