Nòdul polimetálico

Nòdul de Manganeso

Els nòduls polimetálicos són concrecions esfèriques d'1 a 20 centímetros, excepcionalment molt majors, que s'han format sobre un núcleu dur (fragment de coral, dent de taburó, etc.).

Constituïxen concentracions extraordinàries de metals útils, ya que, en promig, contenen de 15 a 35% de manganeso, de 15 a 20% de ferro, d'1 a 10% de calcio i 1% de cobalt, coure, níquel i titani. Són tan abundants en les planures abissals, especialment en l'Oceà Pacífic, que es proyecta la seua extracció industrial per mig de dragues especials.

A raïl d'una solicitut presentada en 1967 a iniciativa de l'embaixador maltés Arvid Pardo —conegut com el pare de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, fet en Montego Bay el 10 de decembre de 1982—, va ser aprovada la Declaració de principis que regulen els fondos marins i oceànics i el seu subsol fòra dels llímits de la jurisdicció nacional per mig de la resolució 2749 (XXV), de 17 de decembre de 1970, de l'Assamblea General de les Nacions Unides: «en la qual l'Assamblea General de les Nacions Unides va declarar solemnement, entre atres coses, que la zona dels fondos marins i oceànics i el seu subsol fòra dels llímits de la jurisdicció nacional, aixina com els seus recursos, són patrimoni comú de la humanitat, l'exploració de la qual i explotació es realisaran en benefici de tota la humanitat, independentment de la situació geogràfica dels Estats» (preàmbul de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar).

En definitiva, l'Organisació de les Nacions Unides va incloure els nòduls polimetálicos en la llista mantinguda pel Programa Patrimoni de la Humanitat, administrat pel Comité del Patrimoni de la Humanitat, per a la preservació dels fondos marins i oceànics.