Anar al contingut

Gran Est

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gran Est

Gran Est (en francés: Grand Est; en alemà: Großer Osten)[1] és una de les tretze regions metropolitanes que, junt en els territoris d'ultramar, conformen les díhuit regions de la República Francesa. La seua capital i ciutat més poblada és Estrasburc. La seua creació va generar oposicions, especialment en Alsàcia, perque alguns varen considerar que la nova unitat administrativa anava en contra del desenroll de les regions històriques que la conformen.[2][3][4][5]

Està ubicada en el noreste del país, llimitant al nort en Bèlgica, Luxemburc i Alemània, a l'est en Alemània, al surest en Suïssa, al sur en Borgoña-Franc Comtat, a l'oest en Illa de França i al noroest en Alta França. En 57 433 km² és la quarta regió més extensa, per darrere de Nova Aquitània, Occitània i Alvèrnia-Ródano-Alps.


Es va crear per la reforma territorial de 2014 fusionant-se les antigues regions d'Alsàcia, Lorena i Champany-Ardenas, i va entrar en vigor l'1 de giner de 2016. No obstant, Alsàcia està subjecta a una llei local que reemplaça la llei general francesa en certes àrees des de 1919.[6] Per lo tant, després de vàries negociacions en el govern central, l'1 de giner de 2021, va nàixer una nova colectivitat territorial cridada "colectivitat europea d'Alsàcia"[7][8] en autonomia i certes atribucions administratives especials pero que seguirà pertanyent a la mateixa regió.

Culturalment, no existix una uniformitat o conexió històrica en la regió, ya que es dividix entre una zona de tradició llatina, Champany-Ardenas i una atra germànica, Alsàcia i Mosela. Esta última està subjecta a una llegislació local heretada dels diferents periodos històrics que preval sobre el dret general francés.

Una enquesta feta en abril de 2019 sobre la regió, realisada per la prensa local, va mostrar una insatisfacció dels habitants sobre la creació d'esta divisió administrativa, expressada pel 69% dels habitants de la mateixa.[9] La proporció és del 70% en Champany-Ardenas i puja al 82% en Alsàcia.[10] 68% dels alsacianos inclús varen expressar, segons una atra enquesta publicada el 7 de giner de 2020 en la prensa regional, que la futura comunitat europea d'Alsàcia abandone la regió per a convertir-se en una regió de ple eixercici.[11]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Décret n.º 2016-1262 du 28 septembre 2016 portant fixation du nom de la région Grand Est» (en francés). JORF n°0227. Secrétariat général du gouvernement. Consultat el 1 d'octubre de 2016.
  2. «Sondage. Els Alsaciens rejettent la fusion» (en fr). www.lalsace.fr. Consultat el 2024-12-02.
  3. «Haguenau - Conférence-débat « Perspectives alsaciennes ». Unix réforme territoriale qui ne passe toujours pas» (en fr). www.dna.fr. Consultat el 2024-12-02.
  4. «Politique. Quelle Alsace pour demain ?» (en fr). www.lalsace.fr. Consultat el 2024-12-02.
  5. «l’édito. Unité alsacienne» (en fr). www.lalsace.fr. Consultat el 2024-12-02.
  6. https://www.legifrance.gouv.fr/affichsarde.do;jsessionid=E6AD0F053701E98574B62E0D7C2E12F8.tplgfr33s_1?reprise=true&page=1&idSarde=SARDOBJT000007106422&ordre=null&nature=null&g=ls
  7. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. «[1]». Consultat el 2024-12-02 (en fr).
  9. «Etat dones lieux de l’opinion régionale BVA - Presse Régionale - Avril 2019» (en fr). BVA Xsight. Consultat el 2024-12-02.
  10. «Grand Est. Li Grand Est est mal-aimé» (en fr). www.dna.fr. Consultat el 2024-12-02.
  11. «Sondage IFOP / L’avenir de l’Alsace. [INFOGRAPHIES 68% dones Alsaciens rêvent d’unix Région hors du Grand Est]» (en fr). www.dna.fr. Consultat el 2024-12-02.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]