Colectivitat Europea d'Alsàcia
La colectivitat europea d'Alsàcia (CEA) (en francés: collectivité européenne d'Alsace i en alsaciano: D'Europäischa Gebiatskärwerschàft Elsàssest)[1] és una colectivitat territorial francesa que existix des de l'1 de giner de 2021. Resulta de la fusió dels departaments de Baix Rin i d'Alt Rin que continuaran existint com a circumscripcions administratives. Esta nova colectivitat, "sui generis" en França, dispon de competències específiques i particulars. La seua creació es regula per la llei n°2019-816 del 2 d'agost de 2019. Inscrita en una llarga herència de la regió històrica i cultural d'Alsàcia, esta colectivitat continua sent part de la regió del Gran Est.
Geografia
editarUbicada en el noreste de França, la colectivitat europea d'Alsàcia llimita en Alemània i Suïssa. Està vorejada a l'est per Rin i a l'oest pel massiç dels Vosges. El seu territori, d'una superfície de 8280 km², comprén les circumscripcions departamentals de Baix Rin (la «Baixa Alsàcia») i d'Alt Rin (la «Alta Alsàcia»). La ciutat més gran és Estrasburc, que és igualment la jefatura de Baix Rin i capital de la regió Gran Est. La jefatura d'Alt Rin està ubicada en Caramullar, encara que la ciutat més gran siga Mulhouse.
Transports
editarL'autopista A35 és una de les principals autopistes que travessa Alsàcia de sur a nort en 180 km aproximadament de llongitut. Esta autopista va ser transferida per l'Estat a la colectivitat europea d'Alsàcia l'1 de giner de 2021. En Alsàcia existixen igualment dos autopistes importantsː la autopista A4 (París - Estrasburc), explotada, i la autopista A36 (Beaune - Mulhouse). Alsàcia conta en una cobertura ferroviària important. Entre les llínees més importants estan la llínea d'Estrasburc a Basilea, i la llínea de París a Estrasburc, que conecta la capital del país en Suïssa, Luxemburc i Bèlgica. Ademés en la colectivitat es troba el riu Rin, la primera via navegable d'Europa. La Comissió central per a la navegació de Rin té la seua sèu en Estrasburc des de 1920. La regió conta en els ports d'Estrasburc i Mulhouse. Finalment Alsàcia té dos aeroports: el de Basilea-Mulhouse, l'únic aeroport binacional del món, i el d'Estrasburc-Entzheim.
Població
editarA l'1.º de giner de 2019, Alsàcia contava 1 884 150 habitants.
- Estrasburc en 280 966 habitants;
- Mulhouse en 109 443 habitants;
- Caramullar en 69 105 habitants;
- Haguenau en 34 504 habitants;
- Schiltigheim en 31 894 habitants;
- Illkirch-Graffenstaden en 26 780 habitants;
- Saint-Louis en 21 177 habitants.
Administració i política
editarLa colectivitat europea d'Alsàcia està composta per nou Districtes — cinc estan ubicats en el Baix Rin i quatre en l'Alt Rin — dividits en quaranta cantones (vintitrés en el Baix Rin i dèsset en el Alt Rin). El número de municipis s'eleva a 880: 514 en el Baix Rin i 366 en l'Alt Rin. Existixen diferents àrees metropolitanes. La més important és l'àrea metropolitana d'Estrasburc.
Competències de la colectivitat europea d'Alsàcia
editarLa colectivitat europea d'Alsàcia tindrà certes competències exclusives, a diferència d'atres colectivitat en França. Ademés de les competències departamentals, les atres competències són:
- Prioritat de decisió en matèria de cooperació transfronterizo;
- Capacitat de promoció en temes de la llengua alsaciana, en possibilitat de contractar professors que parlen alsaciano i francés;
- Gestió en els Fondos socials europeu per delegació estatal;
- Delegació de les polítiques d'inserció;
- Creació d'un consell de desenroll;
- Promoció de l'activitat turística en França i l'estranger;
- En matèria deportiva i cultural, podrà crear federacions culturals i deportives alsacianas;
- Transferència de la part estatal de les carreteres i autopistes no concedides. Ademés, tindrà autonomia per a matricular els vehículs en elogo de la regió i tindrà la ventaja de tindre estadístiques oficials a escala Alsàcia i no de la regió del Gran Est.
El consell d'Alsàcia
editarEl consell d'Alsàcia serà la assamblea de la colectivitat europea d'Alsàcia. Substituirà als consells departamentals del Baix Rin i de l'Alt Rin. Als seus membres se'ls coneix com a «consellers d'Alsàcia».
Història
editarAntecedents històrics
editarEl Regne de França va conquistar i va anexar la regió dels landgraviatos de Baixa Alsàcia i Alta Alsàcia en 1648 despuix de la Guerra dels Trenta Anys, quan el derrotat Sacre Imperi Germànic i la casa d'Hasburgo varen cedir estos territoris en firmar la Pau de Westfalia. Els noms, lleis i institucions de les regions anexades es varen mantindre durant el Antic règim francés fins a 1789. A partir de la Revolució francesa, la antiga província d'Alsàcia està dividida en dos departaments: Baix Rin i Alt Rin, aixina com l'imposició del francés com a única llengua oficial. Despuix de la derrota francesa durant la guerra franc-prusiana de 1870, Alsàcia (llevat Belfort) i la part germanófona de Lorena (Mosela) varen quedar anexades al Imperi alemà en la firma del Tractat de Fráncfort. Estos territoris formaven el Reichsland Elsaß-Lothringen («Territori imperial d'Alsàcia-Lorena»). El Reichsland es dividia en tres districtes: Baixa Alsàcia, que corresponia a l'antic departament de Baix Rin, inclusivament Schirmeck i Saals; el districte d'Alta Alsàcia, que corresponia a l'antic departament d'Alt Rin sense Belfort; i el districte de Lorena, que reagrupava una part dels antics departaments de Lorena com Mosela. Quan la regió va ser recuperada per França despuix de la firma del tractat de Versalles en 1919, la regió va conservar els drets especials que havia adquirit en certs assunts. Estos drets locals es respecten hui en dia.
La génesis de la proposta (1934)
editarL'idea d'una colectivitat alsaciana única no és recent. En 1934, nou diputats alsacianos varen depositar una proposició de llei per a crear una regió alsaciana reunint abdós departaments del Rin.[2]
En l'exposició del desig de crear una regió, indicaven que: «d'un modo general, la centralisació de l'administració francesa que apareix en Alsàcia, és anacrònica i mal feta... Els funcionaris que treballen en Alsàcia, estan obligats a justificar les decisions des de París en respostes insuficients i vagues».
La Segona Guerra Mundial
editarAlsàcia (aixina com Mosela) va ser anexada pel Tercer Reich des de 1940 fins a la Lliberació. El Baix Rin i l'Alt Rin varen ser dissolts per a formar el Gebiet Elsass («territori d'Alsàcia») dins del Gau Baden-Elsaß («País de Baden-Alsàcia»).
La creació de les regions
editarEn la llei del 2 de març de 1982 sobre la descentralisació de les regions franceses, naixen les colectivitat territorials i la primera elecció dels consellers regionals.
Alsàcia junt en Còrsega i Normandia naixen com a regions metropolitanes. En 2007, el consell econòmic, social i migambiental regional d'Alsàcia es declara favorable a la creació d'una colectivitat única d'alcanç regional, dotada d'un consell i d'un eixecutiu diferent.[3][4]
Proyecte d'una colectivitat europea d'Alsàcia (2018-2020)
editarEn juny de 2018, el prefecto Jean-Luc Marx envia al Primer ministre Édouard Philippe un informe sobre l'evolució institucional d'Alsàcia, analisant quatre hipòtesis, sense posar en causa l'existència de la regió Gran Est:[5]
- el reforç de la cooperació entre departaments;
- la creació d'un sindicat mixt;
- la fusió dels dos departaments;
- la creació d'una colectivitat en estatus particular en aplicació de l'artícul 72 de la Constitució. L'Estat privilegia la fusió dels dos departaments en un departament únic, que podria estar dotat de noves competències.[5]
El 29 d'octubre de 2018, despuix de varis mesos de discussions, el Primer ministre i la ministra de la Cohesió dels territoris i de les Relacions en les colectivitat territorials varen anunciar la creació d'una «colectivitat europea d'Alsàcia» que reemplaça a abdós departaments i està dotada de certes competències estatals. No obstant, abdós prefectures d'Estrasburc i de Caramullar es mantindrien.
Identitat visual
editarElogo de la colectivitat europea d'Alsàcia s'inspira delogo de la "marca Alsàcia" llançada en 2012. Elogo és un bretzel que rodeja la lletra A (d'Alsàcia) junt a unes chicotetes estreles. Elogo està compost pels colors roig i blanc, colors tradicionals d'Alsàcia, i el color blau, color de la bandera europea.
Notes i referències
editar- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagouvernement - ↑ Michel Walter (Bas-Rhin - Républicains du centre), Médard Jules Brogly (Haut-Rhin - Républicains du centre), Thomas Seltz (Bas-Rhin - Démocrate populaire), Joseph Brom (Haut-Rhin - Démocrate populaire), Henri Meck (Bas-Rhin - Démocrate populaire), Joseph Rossé (Haut-Rhin - Républicains du centre), Charles Elsaësser (Bas-Rhin - Républicains du centre), Camille Bilger (Haut-Rhin - Républicains du centre) et Marcel Sturmel (Haut-Rhin - Républicains du centre)
- ↑ « Un Conseil d'Alsace unique », archive dones Dernières Nouvelles d'Alsace du 15 mai 2007.
- ↑ « Alsace: els soci-professionnels prônent unix assemblée unique», artícul Els Échos du 6 juin 2007.
- ↑ 5,0 5,1 «Courrier du Premier ministre: Bierry et Klinkert saluent unix étape décisive, découvrez els conclusions du rapport Marx !».Dernières Nouvelles d'Alsace..
Vore també
editarEnllaços externs
editar- Este artícul conté una traducció derivada de «Collectivité européenne d'Alsace» de Wikipedia en francés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Colectividad Europea de Alsacia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.