Bretzel
.jpg)
Un bretzel, pretzel o llaç salat és un tipo de galleta o bollo horneado i retortillat en forma de llaç, en un sabor salat. El seu orige es troba en Alemània i és també popular en la Suïssa germanoparlante, Àustria, Alsàcia (França) i Amèrica del Nort.
Etimologia
[editar | editar còdic]
El seu nom prové de la paraula alemana Brezel o Breze, derivada del llatí bracellus, 'braç menut'. Este nom es deu a que la seua forma recorda a dos braços entrellaçats. En Alemània i especialment en Baviera, lloc del seu naiximent, el bretzel és molt diferent al d'Estats Units. Forma part del menjar típic del país i és un tipo de pa salat.
Bretzel rep atres denominacions: en antic alt alemà brezzila, paraula que va derivar en bretzel, brezl i inclús pretzel; en Baviera i Àustria Breze o Bretzel, en el parla vienesa també Pretzel, en el dialecte suabo Bretzet o Bretzg / Bretzga (sing. / pl.), en Baden i en alemánico a sovint Bretschl; en el nort d'Alsàcia generalment Bredschdel o Bradschdal, en algunes formes del conjunt de dialectes suizoalemanes 'Bretzel'.[1]
Bàsicament existixen dos categories: els bretzels de galleta i els bretzels de pa bla. El segon tipo es pot preparar en una gran varietat de sabors, tals com armela, all, etc.
Ingredients
[editar | editar còdic]
Els seus ingredients principals solen ser: farina de blat en rent, llet i manteca.
La massa se sumergix breument en una solució en bicarbonato de sodi al 3 % abans d'hornear, i se li sol afegir sal, encara que també es fan dolces, aromatizados en canella, vainilla, etc. Algunes receptes regionals agreguen ademés ou i ralladura de llima.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Atles zur Alltagssprache - geographische Verteilung der Bezeichnungen „Bre(t)z-“ [1] archivat en Wayback Machine., Universität Augsburg
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bretzel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.